Lamentable no, el següent…

Ahir i de manera imprevista, el president de la Generalitat, el senyor Mazón, va fer una declaració institucional a les Corts, per anunciar un acord aconseguit amb Vox per aprovar els nous pressupostos de la Generalitat.

Un pacte pressupostari que implica l'acceptació de més de dues dotzenes d’exigències del partit del senyor Abascal, i que pel discutit president van ser considerades com a “punts d’entesa”.

De totes elles, agrupades en nou àrees d’intervenció i fetes públiques amb anterioritat pel secretari d’organització del partit extremista, el senyor Ignacio Garriga, en destacaria tres, la l’implementació del discurs xenòfob, l’adopció de mesures contra els migrants i, la gens estranya, vista la política d’odi manifestada pel partit del senyor Abascal, retallada dels fons destinats a la defensa i protecció de llengua autòctona, el valencià. 

En aquest darrer cas centrades en l’eliminació en algun cas i la retallada en altres de les subvencions a la promoció del valencià i al pressupost de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, institució oficial encarregada de redactar la normativa lingüística del valencià, pel fet de considerar aquelles partides pressupostàries com “uns diners mal destinats i una despesa supèrflua ideològica”, i que a ulls de molts i molts valencians suposa un atac frontal i directe al nostre estimat valencià.

És per tots conegut que, des de fa un bon grapat d’anys, més de 25, L'AVL té com a funcions determinar i elaborar la normativa lingüística de l'idioma valencià, així com vetllar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica, literària, i la realitat lingüística genuïna valenciana, consolidada, a partir de les anomenades Normes de Castelló.

Mai m’ha agradat la política lingüística portada a terme pel govern del senyor Mazón, ni quan el torero era conseller ni tampoc ara amb el senyor Rovira al seu capdavant, i menys encara ara quan, per donar-li un respir a l’incompetent president, sembla es pleguen i accepten, amb més o menys gust, a les exigències de Vox. Lamentable no, el següent.

Tot aquest desgavell només té una explicació, acceptar les exigències de l’extrema dreta per tenir un respir, per tenir una crossa, en uns moments i circumstàncies en què el president es veu més que acorralat.

A la nostra llengua, rica en matisos, hi ha una expressió “Pagar els plats trencats” que es fa servir per a assenyalar quan algú pateix les conseqüències negatives d'alguna cosa en què no té participació o culpa. Una metàfora basada en la idea de reparar els plats trencats en un accident domèstic, on algú s'ha de fer càrrec de solucionar el problema, malgrat no haver estat qui el va provocar.

I vet per on, tot indica que la llengua valenciana serà qui novament ha de pagar el desgavell, la que novament perdrà, l’altra vegada atacada, en aquest cas amb el beneplàcit i benediccions de Vox, per salvar la incompetència de Mazón i així, aconseguir aquell, mantenir-se uns quants dies més com a aforat.

S’acosten festes, les nostres festes, i de la mateixa manera que Mazón no gossa acudir al balcó de l’Ajuntament de València a veure una mascletà, s’amaga i té por, aquesta acceptació lingüística, aquest plegar-se a Vox, serà un element més que el farà “no vindre” a Castelló a participar a la Magdalena, perquè ho té clar, no vol exposar-se a la fúria dels castellonencs que, solidaritzats amb els veïns de l’horta, no hem parat des del 29 d’octubre, de demanar la seua dimissió.

Si no vols caldo dues tasses. Senyor Mazón, amb tots els meus respectes cap a la seua persona, li recorde que la llengua oficial de les festes de Castelló és el valencià, que vosté, i només vosté, és ara el responsable de la seua cura, de dotar-la de prestigi, de ficar-la al lloc que li pertoca.

Vista la seua cabotada cap a les exigències de Vox, el millor que pot fer és no venir. Ací no l’esperem, tot i això, si gossa venir, siga sabedor que l’atendrem amb cortesia perquè els castellonencs som educats, però vosté enguany no serà benvingut, les seues accions el desmereixen.