Se'ns escapa de les mans...

Entrem en el darrer cap de setmana de festes. Unes festes en què el bon oratge ha ajudat a treure la gent al carrer i gaudir, amb més o menys civisme, d’un bon grapat d’actes variats, dirigits i destinats a totes les franges d’edat i que novament venen a reafirmar que estem davant d’unes festes populars, participatives, obertes i úniques.

Unes festes organitzades des del Patronat de Festes i que s’estan poden dur a termini per un esforç desinteressat i gens conegut de moltes i moltes persones, que van des de la presidència del mateix Patronat fins al darrer membre de la més humil comissió de sector, passant pel Consell Rector, Junta de Festes, col·laboradors, ens vinculats, colles i associacions.

Hi ha una dita a la nostra parla per expressar l’agraïment a aquells que fan alguna cosa per nosaltres, equivalent al castellà “es de bien nacido ser agradecido”, que diu: “és de ben parit, ser agraït”. Per això, arribats els dies de festa, diria que és quasi de justícia, ser agraïts amb aquelles persones que, per un motiu o l'altre, mereixen una especial atenció, i una forma de fer-ho, des de fa ja un bon grapat d’anys, és possibilitant l’accés a una zona restringida a l’hora d’acostar-se als concerts i a les mascletades.

La plaça del Primer Molí, al llarg de la setmana festera es converteix en un recinte rodejat de tanques on, se suposa, tenen accés un nombre restringit de persones, per durant uns minuts, aquells que precedeixen o segueixen als moments de la mascletà, puguen estes persones, gaudir d’una cervesa, d’un refresc o d’un gelat a la vegada que "estra no massa apretats.

Però vist el que s’està veient este any, sembla que el recinte acotat és ocupat per moltes i moltes persones que, d’una manera o l'altra han aconseguit “el passe”; persones que poc o gens tenen a veure en l’organització festera, aprofitats i beneficiaris no se sap ben bé per què, que viuen la festa esta setmana i després no els tornes a veure en tot l’any.

Tant és així que, s’ha hagut d’acotar un recinte dins del mateix recinte on una segona tanca separa l’accés i al que sembla ser s’accedeix “amb passes especials” que penjats del coll i ben visibles mostren persones com treballadors de l’ajuntament, premsa, assessors i altres moscardons” que pul·lulen per allí.

No té cap sentit que per accedir a un lloc de cert privilegi calga fer una cua i per aconseguir un refresc calga fins i tot pegar alguna espenta, cosa que passa dia sí, dia també dins el primer recinte.

Conec més d’una persona que havent rebut un passe, una atenció que considerava quasi personalitzada, després d’un primer accés no ha tornat ja més. Açò se’ns escapa de les mans.

I si cal buscar responsabilitats cal anar al més amunt. Com a membre del Consell Rector, que se suposa és l’òrgan que regeix les festes, desconec quin ha estat el criteri en el repartiment d’estos beneficis, qui ha dit tu si i tu no, tu esta i tu esta altra autorització, i perquè, persones de les quals podria dir noms i cognoms que res tenen a veure amb la festa, gaudeixen d’uns privilegis del tot immerescuts, fins i tot d’accés a la zona “de passe especial”.

Cal ser agraït per descomptat, però si resulta que dins la zona vip de mascletades trobem més gent que fora, si hi ha zones vip de primera i de segona, on està l’agraïment, en els quatre cacaus i la cervesa? Amics, la situació se’ns escapa de les mans...

Que si jo per ser d’ací, que si tu per ser d’allà, que si jo per conéixer a aquell, que si tu per ser família de, que si açò, que si allò, el resultat és més que ridícul, i la zona inicialment acotada arriba a no servir de res.  Això per no parlar dels comentaris que se senten a un costat i l’altre de la tanca...

Gestionar unes festes ho dic per experiència pròpia no és fàcil ni senzill; formar part d’este món des de diferents àmbits i per més de 30 anys em dona una visió més que suficient per a opinar, pense que actuar en molts fronts a la vegada i acontentar tothom mai ha estat possible, però el que s’està veient en els darrers anys i en estos dies, sota el paraigua de l’oficialitat, a més d’escapar-se de les mans, no beneficia ningú.