Mossén
Jaume Ferrer a l’obra Trobes de mossén Jaume Febrer,
cavaller, en què tracta dels llinatges de la conquesta de València e son regne,
un
poema que descriu els blasons dels cavallers valencians, allà pel 1276, deixà
escrit: “Cinch
Barres bermelles sobre camp daurat. Alfonso el primer (dit emperador) portaba
en lo escut quant sen fonch pasat de Aragó a Castella, per haber casat ab la
bella Urraca…” A
la troba es parla de cinc barres…
Per
altra banda, és per tots coneguda la llegenda que des de mitjan segle XVI quan
apareix per primer cop a la segona part de la Crònica General d’Espanya obra de
Pere Antoni Beuter, situant l’origen del Senyal Reial narrant quan Guífré “El
Pilós” ferit en la batalla contra els normands, en defensa del rei Carlos “El
Calvo”, aquest va dir-li que per la seua valentia li concediria el que li
demanés, Wifredo, va sol·licitar un escut d'armes i el rei va mullar quatre
dits de la mà i els va passar pel seu escut daurat quedant marcat amb quatre
barres de sang, pronunciant les famoses i recordades paraules “aquestes seran
les vostres armes, comte”. Quatre dits, quatre barres…
Cinc? Quatre? Les barres són molt sofrides…
A
Castelló l’escut actual i oficial de la ciutat fou adoptat l’agost del 1939, a
petició de la Comissió Gestora de l’Ajuntament com a símbol representatiu del
municipi descrit en el BOE de 20/08/1939 com: “Un cairó d’or amb quatre pals de gules, i damunt
del tot, un castell d’argent torrejat de tres torretes i aclarit de
gules”. Escut que va venir a substituir el vigent fins aquell moment, republicà
i que mostrava “una doble partició; a la part alta,
sobre un blau marí, un castell d'argent, aclarit de gules, i davant de la
porta, un llebrer blanc tacat de sable, i que mira un llop fugint; a baix:
d'or, quatre pals de gules”.
En el cas de la bandera de la ciutat, es veu que va ser el poeta
Bernat Artola el primer que va dissenyar allà pel 1930 una bandera que
representara a Castelló en el congrés taronger de València i que incloïa el
reial senyal d’Aragó, les quatre barres sobre fons daurat. El 1952, amb motiu
del 700 aniversari del trasllat, va convertir-se en símbol acceptat pel govern
incloent-hi una franja verda color predominant als nostres camps i de les tapes
del “llibre verd” que allà pel 1588, ja recollia la història, lleis, usos i
costums oficials dels Jurats de la Vila.
Quatre barres a l’escut i quatre barres a la bandera...
El seu ús, escut i bandera, en aquests darrers 80 anys s’ha
estés tant que “les quatre barres”, amb verd o sense verd, amb escut
tradicional o de formes modernes, són més que
familiars.
Per aquesta raó no ens resulta gens estrany que a les bases de
la construcció dels monuments gaiaters, hi figure com a condició bàsica que
aquells mostren en lloc visible, entre altres elements, l’escut de la ciutat i,
per tant, les quatre barres. Per això, tot i que sembla un oblit sense cap
altra intenció al seu darrere, que els monuments infantil i gran, de la Gaiata
8 “Portal de l’Om” creats per l’edició de les Festes de la Magdalena 2025,
perquè no reprodueixen fidelment l’escut, apareixent no quatre sinó tres
barres, hagen estat desqualificats i no hagen pogut competir per poder
aconseguir el guardó de millor Gaiata de l’any. Res a objectar...
Però si cal filar prim, si cal ser puristes, cal ser-ho en tot. Si les barres de l’escut i de la bandera són quatre, en són quatre sempre. Resulta trist i si voleu fins i tot discriminatori que, el disseny dels diferents diplomes-guardons que la Junta de Festes concedeix per premiar alguns dels seus concursos, incloguen una bandera, amb un nombre diferent de barres, ni tres, ni quatre, algunes més i no passe absolutament res...
Senyorses i senyors de la Junta de Festes, com diuen a algun dels nostres
pobles germans, “o tots moros o tots cristians”, tots han de gaudir dels
mateixos privilegis i obligacions perquè és just o perquè tenen dret. Si els
monuments de la huit no complien les bases, tampoc els diplomes de la Junta
eren adients. Cal fer-s’ho mirar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada