Marralena i culs a l’aire!!!

Poc més de vint-i-quatre hores han passat des de l’inici de les festes i l’incivisme s’ha fet més que manifest als carrers de la ciutat. La brutícia ompli els carrers. Els operaris de neteja tot i multiplicar els seus esforços no donen l’abast.

No voldria dir-ho per som uns “marranos” i uns incívics; sembla que des del llançament del primer coet d'inici de festes tot estiga ja permés al poble. A la vesprada-nit d’ahir feia llàstima, per no dir  vergonya, passejar pels carrers més cèntrics de Castelló.

Encara no s’havia iniciat el Pregó quan el terra dels carrers del voltant del col·legi Bisbe Climent eren un mar de papers, plàstics, gots, pots i ampolles buides. En acabar-se la cavalcada vaig acostar-me al centre.

Maria Agustina, les Aules i Fadrell, eren un autèntic femer. Els parterres xafats, les plantes arrencades de soca-rel i, no només ells, també elles, malgrat haver-hi diferents urinaris, pixant en qualsevol portalada, sense cap rubor ni mirament, sense gens de vergonya, "amb el cul a l’aire". El tram del carrer Isabel Ferrer, entre Sant Lluís i Antoni Maura, era literalment un riu de pixum. Aussiàs March més del mateix, i tants i tants altres...

Volem festes, volem divertir-nos, volem veure, però si no sabem fer-ho, si creiem que “ja vindrà algú a netejar-ho” i a la vegada no tenim cap mirament, si en aquesta setmana som del “i a mi que”, estarem convertint les nostres festes en un “merder” i mai millor emprada la paraula.

No açò no són festes, les nostres festes fundacionals han de ser una altra cosa i algú ho ha de dir. No val dir que l’impacte econòmic serà grandiós, extraordinari, i que la quantitat de fem recollida així ho demostrarà. Però, i la quantitat de fem escampada? I la imatge denigrant i incívica mostrada? Què podem dir als nostres menuts davant la imatge de jardins trepitjats i persones orinant en qualsevol lloc i moment?

Un espectacle vergonyós. No sé com se sentirà aquell veí o veïna que haja convidat a visitar la ciutat a qualsevol familiar o amic foraster i, ahir, de camí a l’enfarolada es trobara amb l’espectacle que jo vaig poder contemplar als carrers.

Volem unes festes internacionals, però que no se’ns escapen de les mans. Viscudes amb alegria, responsabilitat i civisme. I creieu-me no són pocs, no són casos aïllats, sembla que, malauradament, aquestes accions, a força de repetir-se, han de ser considerades normals, han d’entrar dins del que s’espera ocórrega aquesta setmana, que són mals menors, i no, no ha de ser així.

Por tinc del que puga passar la resta de setmana, açò no ha fet més que començar. És veritat que la gent té ganes de festa, però no tots volem aquest tipus de festa.

 Respectem altres formes de diversió que no siguen la nostra. Acceptem sorolls, talls de carrer, embussos i altres problemes lligats a la mateixa estructura festera, però l’incivisme sense vergonya, els abusos i maltractaments d’espais públics i altres accions fetes des de l’anonimat i, de vegades fins i tot, amb els ulls mirant a un altre costat dels servidors públics controladors dels diferents espais, no ajuden gens ni mica a fer de les nostres festes les millors festes del món.

Si les nostres fins ara són conegudes dins i fora de la ciutat com les festes de la Magdalena, de no ficar un remei al què està començant a passar i creix a passes agegantes, remei que entenc no és gens fàcil, però si possible, al pas que anem les haurem de canviar per “Festes de la Marralena”.

Un remei que no passa només per augmentar el nombre d’efectius de neteja, que també, cosa que ja es fa i veiem dona els seus fruits, però que necessita accions més dissuasòries, sobretot de l’incivisme “de culs a l’aire” en qualsevol cantó.

Si a unes festes cíviques, populars i renovades que beneficien la indústria de l’oci, amb una dimensió filantròpica, però dignes de nom i sobretot de fets. Celebrar i governar són tasques que des de la municipalitat s’han de potenciar. I cal fer-ho si és menester sense que tremole el pols. Només així tots eixirem guanyant. De moment, només ens queda aguantar-nos i poc més. Llàstima!