Irresponsabilitat i tensió... que poquet ens coneixen

Demà dissabte d’ofrena a Castelló, es compliran cinc mesos de la barrancada de València que va deixar un gran nombre de morts i moltes famílies destrossades.  Transcorregut quasi mig any del desastre les responsabilitats polítiques, com a pilota de ping-pong van i venen d’un costat a l’altre de la taula. Tanmateix, el que conta, són els punts que, en definitiva, fan guanyar la partida.

I en aquesta partida qui des del primer minut porta les de perdre és el govern valencià amb el seu capità al capdavant, el senyor Mazón, que infeliç, després de perdre un punt i un altre, encara pensa pot guanyar-la.

La seua falta de responsabilitat política i la seua incapacitat per respondre quan ho havia de fer, va indignar-nos tant que, la ciutadania valenciana li ho recorda, no només cada dia 29 des d’aquell octubre passat, manifestant-se públicament i demanant-li la seua dimissió, sinó que cada una de les seues aparicions públiques a les institucions o al carrer s’han convertit, pel rebuig que provoquen, en notícia que traspassa els límits autonòmics i fins i tot nacionals.

Mazon, el govern i tota la rècua d’assessors ho saben ben bé. Per això les seues visites a les zones afectades ho són en comptagotes, també per això les seues aparicions en llocs multitudinaris, que tant li agradaven fins al dia de la DANA, s’han reduït al màxim i quan es fan no apareixen a l’agenda institucional fins al darrer moment.

Aquesta segona quinzena del mes de març han coincidit Falles i Magdalena, festes multitudinàries i populars, que sempre han servit d’aparador perquè els polítics es deixaren veure i prengueren “banys d’admiració i multitud”. Però en aquesta ocasió no ha estat així.

La presència de Mazón als actes fallers va estar reduïda al mínim i quan ho va fer sempre quasi d’amagat. Tanmateix, ho vam poder veure a través dels mitjans de comunicació, els valencians aprofitaven qualsevol acte fester de caràcter col·lectiu per demanar mitjançant pancartes, lones, cartells i crits la seua dimissió, anant més lluny encara, exigint la seua imputació i posterior ingrés a la presó, amb el ja més que popular eslògan de “el president a Picassent”.

Amb aquesta realitat viscuda i sofrida, les possibilitats que el president acudira, com era habitual fer-ho els altres anys, al Pregó o romeria, actes centrals del passat cap de setmana inicial de les nostres festes, eren nul·les, no era adient. Tothom sabia que en cas de fer-ho no tindria una benvinguda per part del veïnat de Castelló, que amb solidaritat amb els afectats directament per la desgràcia del passat octubre, demanarien amb insistència la seua dimissió.

Però clar, no vindre “a fer-se la foto” amb les gaiates guanyadores del concurs i, més encara, quan des de la Generalitat es concedeixen uns substanciosos premis econòmics, era perdre una oportunitat gran. De manera que, per iniciativa pròpia o possiblement mal assessorat per aquells que l’envolten, ahir va incloure’s en poc més d’una hora d’anticipació l’anunci que Mazón visitaria els monuments guanyadors, la gaiata infantil del sector 15 i la gaiata monumental del sector 6.

La notícia va córrer com la pólvora de les traques i coets, i com una mascletada va fer-se sentir per tota la ciutat. Molts veïns van acostar-se al sector 15 per demostrar amb crits la indignació envers la comitiva valenciana i el president al capdavant, encarregant-se de fer-li saber que no era benvingut a Castelló. Aquella reacció del poble, esperada per tots menys pels assessors, tot i que va transcórrer amb normalitat democràtica, va fer que el president suspenguera la visita quan havia de traslladar-se a la gaiata 6, girant  cua entre cames  i tornant al seu cau valencià.

Des de l’ajuntament va voler fer-se un comunicat que ningú considera encertat, ja que segons l’escrit el motiu aduit de la suspensió era la possible falta de seguretat, quan en cap moment va produir-se cap incident cívic. També es diu que va ser una falta de respecte envers el món de la festa, afirmació no certa, perquè quan les màximes representants festeres, regines i presidenta del patronat van arribar a la gaiata 6, van ser rebudes amb estima manifestada amb forts aplaudiments i vitols!

És veritat que va haver-hi moments de tensió, però provocada per una visita d’amagat, que només buscava, amb l’excusa d’acostar-se a felicitar les comissions guanyadores, un efímer lluïment personal, en un moment en què la popularitat presidencial està per terra, per la seua irresponsabilitat. Ahir, Castelló, va demostrar que, ni en festes ni fora d’elles, a Mazón no el volem…