Allà pels inicis de l’any 2017, fa ja més de 8 anys, sent regidor d’ordenació del territori Rafa Simó, l’Ajuntament de Castelló en una prova pilot, va instal·lar en tres districtes diferents de la ciutat, centre, nord i oest, una cinquantena de contenidors marrons, que venien a unir-se als grocs i als verds, per la recollida selectiva de residus orgànics d’origen domèstic, restes de menjar cuinat o no, com ara carn, peix, closques, fruita, verdura i aliments caducats, restes de café i infusions, restes de jardineria i paper amb restes orgàniques.
La
finalitat era ben clara, que la ciutadania agafàrem l’hàbit de separar els
residus orgànics que generem diàriament, que suposen entre un 40% i un 50% de
les escombraries que acabem llençant al contenidor comú, per aconseguir
millorar el reciclatge, la neteja de la ciutat i crear compost aprofitable pels
jardins de la ciutat.
No
semblava roïna la idea, que va complementar-se amb la repartida de manera
gratuïta de més de 2000 poalets marrons per a ser usats als domicilis. Castelló
pujava al carro “de l’orgànic”.
No se va publicar mai el resultat d’aquesta experiència pilot, però no deguera ser gens negativa, ja que poc més de tres anys i mig després, l’1 de setembre del 2020, allò que va nàixer com a prova pilot, formant part de l'estratègia d'Agenda 2030 i dels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, ara de la mà del nou regidor de reciclatge i gestió de residus, el senyor Ignaci García, va convertir-se en definitiu, instal·lant-se per part de l’empresa Contenur més d’un miler de contenidors marrons, model oval 2000 amb pedal i palanca, per tota la ciutat, convertint-nos “en teoria” en una de les primeres ciutats en la separació d’aquest tipus de residus, suposant una clara aposta de l’ajuntament per la sostenibilitat i la millora en la gestió de recursos, amb un objectiu a mitjà termini d’aconseguir separar 20.000 tones anuals d’aquest tipus de residu.
He
trobat per algun lloc que en el primer any de funcionament van ser unes 2.600
les tones recollides gràcies a l’esforç d’un projecte d’educació ambiental, “un
marrón de todos” que a través de més de 150 accions formatives i informatives a
peu de carrer, centres educatius, començos, associacions i hostaleria, van
dur-se a termini per tota la ciutat.
I els anys van passant, i les dades publicades els darrers mesos de 2024 demostren que mentre la recollida de residus sòlids urbans no para de créixer, la recollida d’orgànic continua estancada, al voltant de 2.500 tones.
Si
ens preguntem pel motiu d’aquest estancament, és ben senzill d’entendre. Allò
que es diposita al contenidor marró no és, en un alt grau, el que realment ha
d’anar al contenidor marró. Només cal que n’obriu un en qualsevol moment i
mireu el seu interior. Els residus que allí apareixen són de tota classe, fins
i tot restes d’obra.
I
això, en aquests moments, transcorreguts més de 8 anys des de la seua
implantació, no podem dir és fruit del desconeixement de quins residus poden
ser dipositats i quins no, si més no és fruit de l’incivisme dels veïns.
Sembla
que l’Ajuntament ha trobat la solució i que aquesta s’aplicarà en un termini no
massa llunyà, no sent altra que modificar els contenidors marrons de manera que
disposen d’un control d’obertura, que no puguen obrir-se si no és mitjançant
l’ús de la targeta ciutadana, quedant registrat l’usuari que hi deposite els
residus, un ús que s’afegirà al càlcul de les bonificacions en la tassa
municipal del fem que s’ha de pagar a l’any següent.
Sembla que no estiga mal pensada la idea, però tinc els meus dubtes si aquest nou sistema facilitarà la vida al ciutadà o, tal vegada, siga una altra molèstia més, ja que els veïns haurem de portar la targeta o l’aplicació en el mòbil per obrir el contenidor i dipositar la bossa. Especialment molest crec que pot resultar per a les persones molt grans, que hauran d'estar pendents d'una targeta per llençar les restes orgàniques al contenidor…
El
fet que la ciutadania diposite correctament els residus que genera al
contenidor adequat és fonamental per entrar a l'economia circular, on els
materials es reciclen, però en el cas dels residus orgànics compostables, en
aquests moments, ni tan sols la majoria de les bosses emprades per a depositar
els residus són compostables.
Cal
fer un esforç, cal que cada dia, tot i que sempre hi haurà, en siguen menys els
veïns que encara llancen els residus de manera mesclada al contenidor gris, que
separem i reciclem, és veritat puga ser una mica molest al principi, però no és
tan difícil acostumar-se, és qüestió de voluntat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada