Un pou de saviesa…

Un home polièdric i molt xarraire, que duia l’humanisme per bandera i que feia tot un goig escoltar-lo ens ha deixat aquest divendres. Un home que sempre que el buscaves hi estava, un gran difusor de la cultura en general i castellonenca en particular i que mai va perdre l’fany de bussejar, de buscar i de mirar més enllà.

Valencià en el seu origen però castellonenc de tot cor i que barrejava perfectamente història, viatges, etnografía i cultura popular, persona clau en el Castelló de la segona meitat del segle XX i primers anys del XXI, pioner en conectar el món cultural, fester i acadèmic. Ha mort un gran llibreter, un referent a la ciutat, Salvador Bellés Sabater

Anit vam perdre un homenot, un repositori de coneixement, un motor social, un disc dur amb una memòria enorme, un dinamitzador cultural fora mida, un comunicador de la cultura, una figura que involuntàriament va fer possible que jo, i altres com jo, estiguem fent ací el que estem fent.

Nascut a València, amb uns orígens humils, va viure uns moment profundament delicats que va saber sublimar a la realitat, convertint-se en un humanista d’arrels populars, d’un poble Castelló,  sent connector entre les institucions, convertint-se per molts anys i sempre treballant des de l’ombra en conseller de diferents afers.

Un comunicador nat que reivindicava una societat crítica, responsable i alegre emprant al llarg de la seua llarga vida molts altaveus per fer-ho possible, des de la seua joventut com a cronista local, organitzador esportiu o locutor radiofònic, a la vegada que entusiasta de la literatura i els llibres, fins als seus darrers anys com a autor de diverses publicacions que van veure la llum principalment entre els anys 2000 i 2015.

Vaig coneixer-lo fa més de 50 anys quan jo era estudiant i ell el gerent llibreter de la llibreria Armengot.

Per la meua joventut no vaig gaudir dels espectacles i figures que de la seua mà, i de manera paral·lela en la seua faceta d’empresari, arribaren a la nostra terra, El “Tombatossals”, “l’Hostal de la Llum” o el “Bohio” aleshores em venien grans.

La meua relació amb Salvador va fer-se més estreta als inicis dels anys 90 del segle passat, quan va entrar a formar part de l’equip del regidor de cultura Miguel Àngel Mulet com a assessor i gestor cultural, en temps de l’alcalde José Luís Gimeno, anys en que jo per pura casualitat formava part del Consell Municipal de Cultura.

Van ser un anys en què Salvador Bellés  dinamitzava i supervisava la vida cultural castellonenca, coordinant concerts, recitals, exposicions, conferències, publicacions i tot allò que ens feia crèixer culturalment. De la mà de Belles vaig compartir jurats de premis de poesia amb personatges tant importants a la nostra ciutat com Sánchez Adell, Manuel Rozalén, Ramón Godes, Jose Mª Arauzo, Manel García o Jose L. Aguirre… i que mai pensava arribaría a conèixer i menys encara departir coloquialment en moltes ocasions, fins i tot arribant a compartir taula i sobretaula als salons del Casino Antic. És aquest un deute mai pagat a Salvador…

Del pou de saviesa que era l’amic Bellés, com supose haurà passat a moltes altres persones, he begut molt i molt. Amb la lectura dels seus llibres  “Seres Humanos”, "Hombres i mujeres de Castellón”, “Familias de Castellón” o “El humo de los barcos”, recopilació de dades i característiques humanes de personalitats de la cultura, la política, la ciencia o el comerç, o dels més de 35 números publicats de “Castelló Festa Plena”, he conegut més i més la meua ciutat, els seus veïns i la història i les nostres tradicions més arrelades. Els seus escrits m’han ajudat a estimar encara més el meu poble. Això, Salvador és mèrit teu.

Se’n va un gran home, un amic, un pou de saviesa, un personatge clau a la ciutat en la nostra història recent, una persona que treballant sempre des de l’ombra, sense proposar-s’ho ha ajudat a construir un Castelló més pròsper i més modern, un home que des d’ahir, estic segur comboia amb tants i tants altres personatges del nostre poble que el van precedir, tertúlies al més enllà. Descansa en pau, el teu record és de tots…