“El Cordobés”, “El Madrid”, “El Maño”, “El Màlaga” i la “Festa de la Rosa”…

Molt d’interés no tan sols en l’àmbit local, si més no també en el provincial i nacional, va despertar, d’una banda, la correguda de bous que el dia primer de maig del 1970 va celebrar-se a Castelló; el motiu no era altre que el cartell dels “matadors”, Julián García, Diego Puerta i el mític Manuel Díaz “El cordobés”, i d’altra, el partit dels setzens de la copa de futbol del Generalíssim que, només dos dies després, el diumenge 3, enfrontava al Reial Madrid i el nostre Club Esportiu Castelló, oferint la possibilitat de poder veure en viu i directe figures tan importants com Amancio, Fleitas, Pirri, Grosso, Zoco o el gran Gento.

Independentment de com van anar les coses als bous i al futbol, per això estan les hemeroteques que van fer un gran desplegament de les dues manifestacions, una notícia relacionada amb aquests esdeveniments va correr en boca del veïnat, el darrer d’aquells tres dies, fa hui 55 anys, a la ciutat que tot just acabava de matricular el vehicle CS-60.000.

Els carrers van omplir-se “de forasters”, la majoria aficionats als bous o al futbol, i de passada també, com solia ocórrer i continua passant quan hi ha o es preveuen aglomeracions, aficionats o tal vegada professionals del robatori, disposats a aprofitar-se’n de l’enorme gentada que havia de congregar-se als voltants de la plaça de bous i de l’estadi de Castàlia, abans, en el moment i després de la celebració dels dos espectacles.

Possiblement assabentats per la premsa, d’acord entre ells o fruit de la casualitat, dos ”carteristes” forasters van arribar ja el dilluns anterior i començar “a treballar” al mercat setmanal, la qual cosa va ficar en alerta la policia que, malgrat l’edat de dos individus i sospitant dels seus moviments, va procedir a la seua identificació, resultant ser dos habituals delinqüents contra la propietat: Antonio Lloro "el maño” de 63 anys i Francisco García “el màlaga” de 64.

El primer, d’ampla vida delictiva i molt hàbil en el robatori de carteres, tenia en el moment de la seua detenció a Castelló una ordre de recerca interposada al jutjat d’instrucció número 1 de Sabadell, mentre que, el segon, “el màlaga”, natural d’Antequera, presentava també un ample historial delictiu. Crida l’atenció a més a més de tot el que portaven al seu darrere, l’edat que, lluny de ser impediment sembla els era un alt grau d’experiència.

Obertes les diligències oportunes, tots dos van passar primer a disposició de l’autoritat que, aplicant-los la vigent llei de “Vagos y maleantes” van ser traslladats a la presó provincial que, aleshores estava ubicada al carrer d’en Cerdàn de Tallada. No sabem el temps que van passar allí ni tampoc com va acabar el procés, però està clar, perquè així o reflecteix el diari, que ni a la correguda de bous ni al partit de futbol va desaparéixer cap cartera.

I entre un dia i l’altre, entre l’1 i el 3, la nit del 2 de maig i presentat com era costum en els darrers anys pel “roig de pèl” Vicente Escura, va celebrar-se a la plaça Major el concurs de serenates “Festa de la Rosa” on el jurat conformat pel matrimoni Vicente Asencio i Matilde Salvador i el mestre Juan Garcés, després de valorar els més de 60 grups actuants, ja de matinada, van fer públic el veredicte, resultant guanyadors en l’apartat de grups d’instruments de corda, la Rondalla típica castellonera, en conjunts musicals professionals, los Atapulcos i els Llauradors, i en el grup d’aficionats Los Palmers i Els Xics de la Vila.

Uns primers dies de maig a Castelló en què malgrat l’èxode d’una part del veïnat per les festes i “el pont” la ciutat va veure’s animada pels bous, pel futbol, per la música i pels actes religiosos en honor de la Patrona.