Aniversari…

A la casa amb el número 7 de l’antic carrer de l’Ensenyança hui Antonio Maura, tot just al costat de la que va ser vaqueria d’en Vicent Balaguer, el llaurador i escriptor Josep Pascual Tirado, va escriure la que és considerada com l'obra valenciana narrativa més perfeccionada de les primeres quatre dècades del segle XX, Tombatossals, que intentant justificar míticament el poble de Castelló, transcendeix de si mateixa, carregada d’una capacitat simbòlica inesgotable.

L’any 1987, en complir-se el cinquanta aniversari del traspàs de l’escriptor, ocorregut en plena guerra civil, l’1 de gener de 1937, l’ajuntament de la ciutat, va col·locar una placa a la façana de la casa que, encara hui, podem contemplar i que ens recorda aquell fet extraordinari.

Tanmateix, si jo porte a la memòria l’escriptor i la seua obra cabdal, és per un altre motiu. Tot just hui dissabte, a les portes de la tardor, fa 95 anys des que aquells esparsos articles, que a partir de 1922, van anar publicant-se entre a les pàgines del butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, veren la llum per primera vegada en forma de llibre, en un tiratge de 1036 exemplars impresos als obradors castellonencs del fill de J. Armengot i amb la complicitat d’altres castellonencs com el poeta Bernat Artola que fou l’encarregat de la coberta i les caplletres, així com del polifacètic dibuixant Francesc Pérez Dolz  i del pintor, dissenyador i miniaturista, Llúis Sales Boli que van il·lustrar-lo.

Encara vivía l’autor quan, el 20 de setembre de 1930, aquesta joia literària va publicar-se; així van ser molts els castellonencs que van poder, ara fa 95 anys, gaudir d’una novel·la que, a més a més d’estar farcida d’humor, ironia i tendresa amb un valencià ple de detalls, amb un lèxic desbordant d’expressions populars, van identificar-se amb seus els valors de l’honor, fortalesa i companyonia, destacats de manera magistral a l’obra.

El temps corre de pressa i tot canvia. La casa on el nostre lletraferit va escriure la contalla, tot restant en peu, està a hores d’ara en obres i veurem en què queda; d’altra banda, l’obra en si ha tingut diferents reproduccions i edicions, però, tot i haver-se’n fet d’importants, com aquella segona de l’any 1966 amb dibuixos del llorejat pintor Joan Baptista Porcar, o curioses com la feta el 2023 en llengua nipona, cap com aquesta primera que ara recordem, que persisteix encara en el record i algunes biblioteques particulars, fent des d’ací volts perquè Déu vulga siga per molts anys més.

En el tràfec del dia a dia, amb la pressa de les reunions, els correus que no s'aturen i les agendes que semblen omplir-se per art de màgia, de vegades oblidem la importància de les coses que ens acompanyen en silenci. Aquest no és un aniversari més, o no hauria de ser-ho, és una memòria col·lectiva viva que ha ressonat a moltes de les nostres llars i a les nostres vides, caliu de la nostra cultura popular castellonenca, per 95 anys.

Celebrar aquest aniversari, encara que siga només amb aquest record al meu blog, és, d'alguna manera, celebrar la nostra pròpia història, la d'un poble gran que ha crescut i s'ha transformat, que no oblida el seu veí il·lustre i la seua obra, fent del passat present.

És veritat que la llegenda continua viva, que els avis o pares han sabut transmetre’ns-la, unint passat, present i futur a la memòria col·lectiva de Castelló; que Tombatossals és, hui en dia, molt més que un llibre, però, no hauríem d’oblidar mai que tot el que ha vingut després, ha estat fruit d’aquella primera edició que va suposar una de les màximes aportacions de Castelló a la llengua literària pairal i valenciana.

Felicitats per aquests 95 anys d’aquella data, d’aquella edició en què un grup de sabuts, els de “la castellonenca”, van creure que la temàtica, els personatges, les accions i les emocions de l’obra de Pascual Tirado podien arribar a ser eterns. Una obra que ens recorda que, encara que el món canvie, hi ha aspectes de la condició humana que romanen constants i que cada pàgina del llibre és un pont entre generacions que partint del passat il·lumina la vida d’aquells que s’aventuren a llegir-lo.