A
la ciutat i terme municipal en són moltes les classes de pardals que hi podem
trobar al llarg de les diferents èpoques de l’any, espècies acostumades a viure
al nostre entorn més proper, prop de les nostres cases, parcs, jardins, horta o
marjal; així la tórtora turca, l’estornell negre, la merla comuna, el falciot,
l’oroneta o el rossinyol, estarien entre els més coneguts.
Per allò de la moda de “tenir pardals exòtics”, en els darrers anys, trobem també en llibertat, per haver-se escapat o haver estat amollats voluntàriament, exemplars d’espècies foranes gens comunes, entre les que cada dia són més fàcils de veure les cotorres o els papagais, que en introduir-se en el nostre medi natural s'han expandit ràpidament i comencen a ser pel seu comportament, la colonització de l'hàbitat o el risc de contaminació genètica una amenaça per a la biodiversitat autòctona.
I
si hui parle de pardals és perquè des de fa unes setmanes i fins hui mateix,
des de l’ajuntament “no paren” d’eixir notícies que de manera indirecta poden
tenir als pardals, els nostres i els forans, com a directes protagonistes.
Fa tot just un mes que l’alcaldessa va fer públics els resultats de la consulta de participació ciutadana sobre el futur Censal Parc, l’espai projectat com el parc urbà més gran de la ciutat, sent més de 7.000 els castellonencs que vam aportar suggeriments o peticions sobre les característiques i elements que ens agradaria foren inclosos en aquesta nova zona verda de la capital. Com a exemple zones d’ombra, d’aigua, estanys, fonts, àrees de jocs infantils innovadores, instal·lacions esportives, o, per demanar que no en quede, un espai escènic polivalent on celebrar esdeveniments, un amfiteatre a l'aire lliure amb graderies on poder realitzar des d’actuacions musicals a representacions teatrals.
Ara,
hui, coneixem que, tal vegada per començar a fer-se realitat i poder ficar a
disposició dels veïns abans d’acabar la legislatura una part d’aquest parc,
Begoña Carrasco dins la remodelació del govern, ha traspassat la regidoria de
habitatge, fins ara competència del senyor Toledo, a la tinent d’alcalde del
Grau la senyora Giner, confiant que el
regidor puga destinar més dedicació per impulsar aquest projecte estratègic del
nou Censal.
No sé per on començarà el senyor Toledo a fer realitat visible el parc, si per plantar uns arbres, crear un espai de gespa, ficar unes fontetes i banquets per seure o tal vegada iniciar la construcció de l’element estrella, el llac artificial.
Jo
voldria regalar-li una idea al senyor Toledo que, comentada a peu de carrer amb
alguns veïns sembla no ser desgavellada i relativament fàcil i econòmica de
dur-la a la pràctica, obrir el parc amb la creació d’un element que fins ara no
hem tingut mai a Castelló, un aviari, una gran i moderna gàbia, amb una
suficient amplària i altura que constituïsca un ecosistema perfecte per servir
d’hàbitat a les diferents espècies d’aus i pardals amb una xarxa interior
perquè les aus es posen i facen els seus nius, i que puga ser a la vegada que
lloc d’esbarjo on el visitant gaudisca de la proximitat d'aus local i
exòtiques, espai d’aprenentatge, amb desenvolupament i gestió de diferents
activitats didàctiques. Més encara, fins i tot podria ser el lloc ideal per crear
“la mascota viva” del parc, aquell pardal més representatiu de l’avifauna de la
nostra ciutat i terme.
Aquest
“pardalari” de segur prompte es convertiria en el lloc ideal, fàcil i
accessible per, sense sortir al camp, poder albirar i identificar les diferents
espècies d'ocells característiques d'un ecosistema determinat, el nostre, a la
vegada que lloc on poder veure les diferents espècies en les millors condicions
climàtiques al que ha estat durant molts anys el seu hàbitat natural, o al que
en alguns casos s’han aclimatat. Què li sembla senyor Toledo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada