Fingir…

La primera de les tres accepcions que dona el diccionari normatiu valencià per explicar el significat de la paraula que encapçala aquest escrit diu: “Simular, voler fer creure allò que no és". I és el que m’ha vingut a la memòria quan aquest matí m’he parat a pensar un poc sobre una notícia escoltada des de dos vessants, una oficial i altra eixida del mateix veïnat, del poble.

Celebrem aquests dies a la ciutat igual que a molts altres pobles de la Comunitat i d’Espanya, la Setmana Europea de la Mobilitat, una iniciativa sorgida l’any 1999 i recolzada des de l’any 2000 per la Comissió Europea, adreçada a sensibilitzar, tant els responsables polítics com els ciutadans, sobre les conseqüències negatives que té l'ús irracional del cotxe a la ciutat i els beneficis de l'ús de maneres de transport més sostenibles com el transport públic, la bicicleta i els viatges a peu i que té com a dia central el pròxim dilluns 22 en què se celebrarà el malauradament només testimonial dia sense cotxes.

En aquesta línia, l'Ajuntament de Castelló va signar el 2007 un conveni amb l'Agència Valenciana de l'Energia (AVEN) per redactar un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible amb un clar objectiu, actuar sobre la mobilitat urbana per aconseguir canvis importants en el repartiment modal, amb una participació més gran dels mitjans més eficients de transport, en detriment de la utilització de l'ús del vehicle privat amb baixa ocupació, i fomentar l'ús de maneres no consumidors d'energia fòssil, com la marxa a peu i la bicicleta. Així entre els anys 2007 i 2015 i després entre els 2016 i 2024 van crear-se dos plans de mobilitat urbana sostenible i el 2021 el pla director per l’ús de la bicicleta.

La conseqüència més directa d'aquelles iniciatives va ser l’augment considerable del nombre i quilometratge de “carrils bicis” amb mesures de planificació de la infraestructura ciclista (seguretat, coherència, connectivitat, intermodalitat…), estacionaments de bicicletes i promoció ciutadana al desenvolupament de la mobilitat ciclista, donant-se els primers passos per la implantació d'una cultura de la bicicleta.

Però amb l’arribada al govern del nou equip PP i VOX i assumint la regidoria de mobilitat el senyor Ramirez, amb el vistiplau de l’alcaldia, en el moment de fer-se efectives les obres de la zona de baixes emissions, s’ha anat veient com s'ha prescindit dels carrils bici, desapareixent aquests als carrers Sant Roc, Sant Fèlix, Plaça Clavé, carrer Navarra i carrer Herrero.

Ara, quan la desaparició de diferents carrils a la ciutat és una realitat, es dona la paradoxa que el regidor Ramirez a l’hora de presentar els actes de la setmana de la mobilitat 2025 s’ompli la boca dient que a Castelló, la campanya té com a objectiu prioritari “promoure un canvi cultural en els desplaçaments diaris a favor de l'ús de models tous, a peu o amb bicicleta”, per on senyor Ramirez? Sembla que està vosté fingint, presumint d’un eix ciclista que el seu govern està destruint, i que vol fer-nos creure allò que no és, que diu una cosa i fa la contrària.

Per això, no resulta estrany que, a més a més dels partits de l’oposició que han deixat clar que no comparteixen el projecte que ens està portant a una involució a la mobilitat de la ciutat, el més clar defensor de l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible a Castelló, el col·lectiu Castelló a Bici, ha anunciat, després de deu anys consecutius de presència en aquesta cita, que no participarà en els actes programats dins la Setmana de la Mobilitat 2025 a Castelló, en qualificar l’esdeveniment “oficial” de pantomima del govern PP-Vox.

Si aquest col·lectiu nombrós i important també considera que les polítiques municipals han suposat un retrocés per a la mobilitat ciclista, alguna cosa no s’estarà fent bé, no?

Estic segur que des de l’alcaldessa fins al darrer dels regidors de l’equip de govern volen una ciutat més amable, saludable i adaptada als reptes climàtics i urbans actuals, però accions com aquesta de fer desaparéixer carrils bici, i a la vegada afirmar que s’està a favor de promoure els desplaçaments amb la bicicleta, resulten del tot incoherents i difícilment explicables i enteses pels veïns.

Senyor Ramírez se li veu el plomall, malgrat les seues paraules, crec que en som molts els que ens adonem de quines són les seues intencions en el fons, i pensem que no són bones, que fingir o dissimular pot portar-li fins i tot algun benefici particular, però no per la ciutat a la qual vosté representa.