Tot està per fer…

Ahir va tenir lloc en un teatre engarlandat a l’efecte, tal com havia ocorregut el dia anterior amb els més menuts, l’acte protocol·lari, repetitiu i sempre diferent, d’obertura oficial de l’exercici fester 2026, la imposició de bandes a madrines, dames de la ciutat i Regina de les festes. Un ramell de senyoretes que, estimant Castelló, han de portar amb el vistiplau de l’ajuntament i de la mà de la Junta de Festes, un nou any, en nom de tot el veïnat, un fet més que evident, que som un poble treballador, agraït, solidari i fester.

Aquests elements van ser, juntament amb alguna picada d’ullet i toc al cor, amb pinzellades de records, simpatia i afecte, el fil conductor del discurs que l’alcaldessa, la senyora Carrasco, va desgranar i dedicar a la màxima representant festera per aquest any, la jove Clara Sanz Sobrino.

Alternant el valencià i el castellà, com ja ens té acostumats l’alcaldessa en moltes de les seues intervencions festeres, des del faristol va lligar, amb paraules, que en alguns moments van arribar a ser emotives, el passat, el present i el futur de la festa i de les que jo hui voldria recordar aquella frase que va pronunciar quasi al final “Que tot està per fer, que res ens pararà, que tenim molt de camí, i romeries per ofrenar.”

Una frase que, immediatament vaig pensar, suposava tot un repte d’intencions, una crida absoluta a l'evolució constant, al canvi permanent i necessari, a l'aprenentatge continu. Era la manera de dir als veïns, als ciutadans, i sobretot en aquell moment i marc als festers, que encara ens queden moltes coses per fer, i que és el moment de posar-nos a fer-ho. 

No és la primera vegada que sentia aquest “tot està per fer” però he de dir que poques vegades en el marc concret de la festa i menys encara en boca de la màxima representant municipal. La frase em sonava com a part del poema “Ara mateix”, del poeta Martí i Pol “Posem-nos dempeus altra vegada i que se senta la veu de tots solemnement i clara... que tot està per fer i tot és possible.”

Una frase que, m’agradaria pensar, que en boca de l’alcaldessa, vol mostrar la clara intenció del govern en general i del patronat fester en particular, de recolzar i fer créixer el compromís, la passió i l’orgull, d’una tradició, d’una cultura, d’un paisatge i unes festes amb moltes, moltes possibilitats, sense cap interferència política i sense partidisme, cosa que no crec siga gens fàcil d’aconseguir.

Tot i això, crec, tinc confiança en què el futur pròxim, vist l’inici, pot ser prou esperançador.  En la figura de Clara Sanz, la nostra Regina 2026, s’uneixen tots els elements representatius del món fester, ja que, provinent del món gaiater, mai ha deixat de ser també apassionada del folklore, del ball, de les arrels i la història, i que de segur ahir va notar-ho, en escoltar el càlid i emocionat aplaudiment de benvinguda que els assistents al seu nomenament, que omplint el teatre, vam dedicar-li.

Que a partir d’ara els actes festers siguen “dignes de nom i de fets” depén, en bona part de totes elles, de les nostres representants femenines, amb la nostra reina al capdavant, d’elles que ja han fet el generós pas, però també i en una part més que important, de tots nosaltres, de la nostra acció, de la nostra capacitat per evitar discòrdies paralitzadores, també de la intel·ligència i creativitat de la Junta de Festes per buscar punts de trobada i, sobretot, d’encertades accions i mobilitzacions, dins i fora de la ciutat.

Tot està per fer, si amics, hem obert un cicle fester amb un futur més que esperançador. Els anys transcorreguts fins ara des d’aquell llunyà 1945 han de constituir el gresol, la base sòlida per fer front a aquest exercici del 2026, que haurà de ser recordat com un any important dins els temps convulsos en què ens està tocant viure, sent fidels als principis i tradicions, i en el que tots, protagonistes de primera línia o el darrer dels nouvinguts, per la nostra implicació, dedicació i entrega, puguem sentir-nos especialment orgullosos de la ciutat on vivim.

Records d'infantesa, emocions compartides, promeses... Les festes ens han d’unir, en elles ens hem de reconéixer com a poble i, sobretot, ens han de recordar el més valuós de la nostra història comuna. Clara, tot està per fer; ahir vam començar entre tots, tu la primera, a fer-ho possible. Enhorabona...