De forma habitual estem acostumats a sentir als mitjans audiovisuals o a llegir en la premsa frases com “entrem en la tardor astronòmica” o “ja s’ha acabat l’estiu astronòmic”. L’entrada a la tardor, com passa amb la primavera, es produeix en un dels punts que anomenem 'equinocci’.
És aquesta una paraula que
procedeix del llatí ‘aequinoctium’, que etimològicament significa “igualació de
la nit”, fent clara referència al fet que, a tot el planeta, a excepció de les
regions polars, la durada del dia i la nit és igual durant aquell dia, tot i
que en realitat, l’equilux, el moment en què hi haurà coincidència entre 12
hores de dia i 12 de nit, he llegit no serà a la nostra latitud fins uns dies
després del canvi d’estació, en concret el proper divendres 26, a la vegada que
en el calendari popular sempre s’ha dit que l’equinocci de tardor comença amb
Sant Miquel de Setembre, el 29 del mes.
Acaba ara la brillantor de
l’estiu, arribem al canvi d’estació que, al nostre hemisferi nord, el passat
dilluns dia 22, va ser el moment en què tal com feien els antics per alinear
les seues construccions i megàlits, vam poder identificar exactament el punt
cardinal est o oest, en el moment de la sortida i posta de sol.
No fa encara massa anys, per als veïns de Castelló, sobretot per aquells que es dedicaven a la llaurança, aquests dies eren el moment idoni per mirar enrere, per reflexionar sobre els esforços fets al llarg de tot l’estiu i alegrar-se de la feina ben feta, de l’abundància no sempre obtinguda en la dura tasca productiva de l’arròs, i de planificar les sembres d’hivern en espera de la nova collita “tarongera”, promesa de la nova vida “hortolana” que cíclicament havia de tornar a la primavera.
Eren dies de reflexió, de
cert descans i festa, de preparar-se per la ja temporada entrant de caça;
carabasses i magranes estaven a punt, olives, garrofes i bolets, havien
d’omplir ara els rebosts per poder passar, persones i animals, l’hivern…
I vet per on, en el parell
de dies que portem de tardor ja hem començat a notar els primers símptomes de
què l’estiu definitivament s’acomiada. Conviuen la calor i el sol amb les
nuvolades i tronades puntuals. Un temps, com toca a la tardor climatològica,
variable, insegur i rebolicat.
Tot i que a la ciutat no vol ploure, esperem que quan ho faça siga de manera beneficiosa, com deia la meua àvia “aigua neta, clara, pura i amb mesura”, perquè l’estiu que deixem enrere, per allò de la calor ha estat molt més que mogudet.
He llegit que el sistema de
vigilància “MoMo”, Monitorització de la Mortalitat, del Ministeri de Sanitat,
confirma que 86 persones han perdut la vida en el conjunt de les comarques de
Castelló aquest estiu per causes vinculades a les altes temperatures, considerant-se
aquest que acabem de tancar com l’estiu més mortífer per aquesta causa des que
hi tenim registres.
Cal deixar enrere males
sensacions, per això jo, ara, a l’inici de la temporada tardorenca us convide a
cultivar tradicions que enfortisquen els nostres vincles socials. Envoltats
d’amics i familiars des d’ací, com a membre de la Colla Pixaví us convide, el
pròxim diumenge 28 a participar d’una celebració compartida, d’una festa que, a
la vegada que manté records duradors, busca refermar el sentit de comunitat, la
festa anual de l’ermita i llogaret de Sant Roc de Canet.
Una manera especial de celebrar l’inici de la tardor, temps i porta d’entrada de les populars festes de carrer, unes celebracions que agafen un protagonisme especial que, malgrat les presses diàries, la desacralització de la vida espiritual i les dificultats econòmiques manifestes, es neguen a desaparéixer, Sant Francesc, Santa Bàrbara, Sant Roc del Raval o Sant Fèlix…
Deixem la melangia, tanquem
un cicle i n’encetem un altre, revifem un nou curs, noves esperances, noves
il·lusions, noves activitats, nous propòsits; preparem-nos amics que, el millor
està per vindre. Bona tardor!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada