Per quina raó?

De tots els actes programats per celebrar el 775 aniversari del trasllat de la ciutat des de la muntanya al pla, sens dubte, aquell que més importància i transcendència té, i així ho han considerat els nostres governants municipals, és l’exposició que sota el títol genèric “El privilegi d’existir” es pot visitar a l’espai cultural del “Menador” al llarg de dos mesos, en concret entre el passat 8 de setembre, data clau, i el 8 de novembre vinent.

Una exposició comissionada pel periodista i doctor en història Carles Xavier Senso Vila que mostra a més a més de material audiovisual, cartografia i reproducció de peces d’arqueologia del Castell Vell, una sèrie de documents històrics, entre els quals destaca, la que pot considerar-se pel seu valor històric i sentimental, la peça clau de l’exposició, el document signat pel mateix rei Jaume I a Lleida el 8 de setembre de 1251, conegut com a Privilegi del Trasllat.

Un document de 13 per 20 centímetres, amb 134 paraules, escrit en llatí, que fins a la desamortització del segle XIX va ser custodiat pels monjos de Poblet, per passar després a mans de l’erari públic i quedar sota la custodia l’arxiu històric nacional a Madrid, pel qual es concedeix autorització a la vila de Castelló per a poder canviar el seu emplaçament originari en la rodalia del Castell Vell a un lloc més apropiat de la Plana.

Un document que retorna temporalment a la ciutat, després de la seua darrera estància el 2001, amb motiu del 750 aniversari del trasllat i que, si no em falla la memòria, crec va poder contemplar-se a la sala Sant Miquel, espai de cultura de la fundació Caixa-Castelló.

Sembla que no ha estat gens fàcil aquesta cessió temporal, ja que per garantir la seua conservació com també per complir les condicions i exigències específiques pel trasllat, a més a més de fer-se a través d’una empresa especialitzada en transport d’obres d’art, ha estat necessària l’adquisició per part de l’ajuntament d’una vitrina per controlar, en tot moment, la llum i la humitat del document, com disposar de fortes mesures de seguretat.

Al costat d’aquest document central, en altres vitrines, es mostren diferents documents, anteriors i posteriors al de 1251 que ens ajuden a entendre millor tot el procés històric que envolta la nostra història.

Donacions, permutes, Carta pobla, privilegis, autoritzacions…, documents, la majoria dels quals són custodiats a l’arxiu municipal de Castelló, i que, sense poder entendre el perquè, són mostrats “en fotografia”, és a dir, tenint a l’abast els originals, tenint els documents “a casa”, allò que acompanya al Privilegi, són reproduccions fotogràfiques i transcripcions dels textos en llatí.

És veritat que de tots els documents, l’original d’aquell en el qual el comte Nuno Sanç, el 8 de març de 1239, atorga la carta pobla a l’alqueria de Benimahomet, es troba a l’arxiu de la Corona d’Aragó, en seu a Barcelona, i que, tal vegada, les gestions pel seu trasllat o no s’han fet o no han arribat a bon port, això ho sabrà el senyor Senso.

Però la resta, com aquell de 1252 en el que Jaume I lliura de certs impostos a les alqueries de Castelló, el de 1269 en el que el rei autoritza que a la ciutat se celebre una fira anual, o el de 1272 en el que Jaume I confirma les donacions fetes als habitants del raval de Castelló, documents que tenim al nostre abast, és del tot incomprensible que, en una ocasió excepcional com aquesta, no siguen exposats “en original”.

No soc conservador museístic, no entenc massa de “papers vells”, de documents únics, però tot i que imagine que la seua conservació i exposició pública suposa un procés complex i necessita un entorn acuradament controlat, també entenc que millor que en aquesta ocasió serà difícil trobar-ne alguna altra, per tant, considere que hi haurà alguna altra raó de pes al darrere perquè allò que puguem contemplar no siguen els originals.

Algú ho sabrà, de segur, i no estaria de més que, en algun moment, es donaren les explicacions oportunes, almenys per satisfer la curiositat d’aquells que, com jo, en visitar l’exposició, amb un amb interés i curiositat, no hem trobat cap explicació al fet.