Avui és Sant Lluc!

Malgrat que el Privilegi del Trasllat, que aquestes setmanes tenim entre nosaltres, signat pel rei Jaume I el 6 dels idus de setembre de 1251, data que reduïda al calendari  vigent equival al dia 8 del mateix mes i any, permet el trasllat des de l’emplaçament originari de la ciutat a la Plana, al lloc considerat més apropiat, el cronista  Josep Llorens de Clavell, situa l'execució de l'autoritzat trasllat durant la Quaresma immediata de l'any següent de 1252.

Hauran de passar encara 17 anys perquè el mateix “rei conqueridor” el  9 de maig de 1269  atorgara a la ciutat un permís per a la celebració d'una fira que, tot just havia de començar huit dies abans de Sant Lluc, mostra inequívoca de l'activa vida mercantil que a Castelló ja hi havia.

Crida l’atenció no el fet d’atorgar a la ciutat una fira, sinó la data en què aquella havia de celebrar-se, a partir del 10 d’octubre de cada any, que no tenia res a veure amb dates fins aquell moment importants, cas de l’atorgament de la primera carta pobla, 8 de març de 1239, o el privilegi del trasllat de 8 de setembre de 1251.

10 d’octubre, tot just “huit dies abans de sant Lluc”. Hi hauria una relació històrica entre Sant Lluc i el rei Jaume?, i de ser així quin seria el motiu? Possiblement, algun historiador podrà donar resposta a aquestes qüestions, però el fet fou que aquest privilegi de celebrar fira va romandre per molts anys, modificant-se la seua durada primer sempre dins el mes d'octubre, després i a partir de les darreries del XVIII, al voltant de l'1 de novembre, festivitat de Tots Sants.

I no va ser només Castelló la ciutat a la qual Jaume I va lligar a la festivitat de Sant Lluc en una fira, sabem que el mateix rei i molts dels seus cavallers empraven aquesta data com a referència clau, límit per a prendre possessió de cases i propietats després de la conquesta i pel control de terres, o com l’antic gremi de mestres fusters de València impulsat per Jaume I, va adoptar Sant Lluc com a patró protector, i no serà fins a l’any 1497 quan, un altre rei, Ferran “el catòlic” canviarà el patronatge a Sant Josep.

Una fira la de Castelló que va coincidir amb l'època de la recol·lecció de les principals collites; a més dels productes del camp, l'oferta era molt variada en altres articles com els de serralleria, pelleteria o merceria.

Amb el pas del temps la fira va evolucionar i també els costums. Va ser durant molt de temps tradició que els pares i padrins obsequiaren els seus fillols, els "feren fira" perquè es compraren algunes llaminadures.

També va ser pràctica rutinària que en aquests dies es permetera als mestres rebre obsequis de les famílies, melons, codonys, magranes, moniatos, conills, pollastres, ànecs, coloms o arròs i, els mestres, al seu torn, obsequiaren els seus alumnes amb caramels i, en el cas de les monges, a més amb estampes dels sants.

Una festa "escolar" amb assistència a classe, que va perdurar a totes les escoles de Castelló fins a finals dels anys 70 del segle passat, sent els mateixos docents els que la van suprimir, en part per dignificar la seua professió, quan les circumstàncies eren ja molt diferents de les d'un temps passat, en què el magisteri no estava ben retribuït. Tant era així que tan sols uns anys abans, encara es deia allò de “passar més fam que un mestre d'escola”.

De la “festa de Sant Lluc” queda, en els més majors com un record entranyable dels anys escolars, malifetes i permissibilitats que, en qualsevol altre dia del curs, mai haurien estat permeses i moments d’esbarjo molt més llargs que qualsevol altre dia del curs.

De la “fira de Sant Lluc” queda només el record. Hui en parlar de “fira i firants” parlem de Tots Sants i Magdalena, amb atraccions com el cavallets, la “noria”, el balancí, les barques, els cavallets, el carrusel, el tren de la bruixa o les grutes de l'infern, el “látigo” o la tómbola, la música estrident i els llums de colors.

Castelló segle XXI, terra de contrastos, lloc on la història es barreja amb la tradició, on cada carrer, cada família i cada època guarda secrets, i on els costums es renoven sense perdre'n l'essència. Visca sant Lluc!