De manera dispar…

Avui estem celebrant al país una vaga general. De com va transcórreguen la mateixa, se n’està informant als diferents mitjans de comunicació i, que voleu que us diga? No cal ser massa espavilat per a imaginar el que es diu, segons s’escolte una part o una altra, patronal o sindicats. Una desigualtat o diferència d’opinions, una disparitat en els resultats.

Mentre els sindicats qualifiquen l’aturada general, segons les primeres estimacions, d’èxit, amb un seguiment global del 60%, la patronal ho rebaixa al 2%. Mentre les centrals sindicals determinen un seguiment del 90% en serveis socials i centres residencials, 80% en sanitat, 75% en transport públic, 50% en transport de mercaderies i, a la indústria, un 40%, els empresaris parlen de "normalitat" a la jornada.

Mesurar l'impacte d'una vaga general és sempre complicat, però sembla encara més difícil a l'era del teletreball; també, tal vegada la disparitat de xifres, d’un 2 a un 60 és un marge molt gran, siga degut a l’ús de mètodes diferents utilitzats per mesurar la quantitat de treballadors que han secundat les aturades.

És veritat que són moltes les dificultats d‟accés a l’habitatge, que l’evolució dels salaris no acompanya gens l’economia, que la inflació fa por, i les condicions laborals cada vegada són més abusives, elements tots que conformen el “caldo de cultiu” de la vaga, però, també ho és que convocar una vaga divuit dies abans de les eleccions generals anticipades, i dos dies abans de l'inici oficial de la campanya electoral, pot generar controvèrsia i disparitat sobre el destinatari de la protesta i la seua eventual influència en el procés electoral.

D’altra banda, resulta també curiós que la vaga siga una acció contundent de protesta dispar, que no està dirigida contra el Govern, sinó contra l'oposició parlamentària, que no oblidem va ser qui va rebutjar els decrets sobre habitatge i precipitar la convocatòria electoral.

De manera que si la vaga no resulta un èxit, de segur que el PP traurà pit, ja que des del primer moment de la seua convocatòria, va tractar-la "d'electoral” i per ajudar a l’esquerra; mentre que el govern, el PSOE ha manifestat que la finalitat de la vaga és defensar els drets dels treballadors i accedir a un habitatge digne a través d’una baixada de preus de compra i lloguer i una pujada de salaris. Discrepància total, nova disparitat…

Jo no sé a qui arribarà a beneficiar els resultats de la vaga, tant si els números i percentatges a la fi són alts o baixos, però el que si tinc clar és que seran dispars les valoracions d’uns i altres, com ho han sigut al llarg de tota la legislatura ara conclosa els enfrontaments “del tu més” que hem hagut de veure entre els representants del Congrés.

Ara, a les portes d’una nova campanya, unes noves eleccions i una nova legislatura, el que voldria és que, aquells que pròximament i democràticament ocupen els escons del Congrés, siga des del govern o des de l’oposició, es dediquen a parlar i solucionar els problemes de la gent, i que en el seu moment, es presenten davant la societat que els haurà elegit per solucionar o reconduir els problemes dels ciutadans i no els seus, i recorden que ser demòcrata implica sobretot i també escoltar el que pensa diferent.

Aquesta vaga de hui, de segur, com a ferramenta de pressió política tornarà a repetir la successió de dades contradictòries al voltant de la participació, però pot ser molt vàlida, a dos dies de l’inici de la campanya electoral, per recordar als polítics que, als seus mítings parlen de les coses que importen a la gent, les que han portat a la vaga de hui, i no de si mateixos ni de criticar els adversaris, d’això ja n’estem ben farts.

La profusió d'actes dels partits que a partir d’ara tindrem i, per què no dir-ho sofrirem, de líders polítics visitant cada setmana la geografia espanyola de nord a sud i d'est a oest, de promeses i cares somrients per tot arreu per captar vot poden fer pensar de manera dispar.

Cal estar atents, a partir d’ara semblarà que tots ho prometen tot i que ells o elles, els candidats i candidates, davant les masses, somien amb un triomf segur, tot i que sembla demostrat que només un 10% dels votants acudeixen als mítings… De disparitats no n’eixim!!!