De llegenda

Pensava quan ho he escoltat per la ràdio que es tractava d'allò que en castellà diuen “una serpiente de verano”, una notícia irrellevant o sorprenent, de les que tots els estius en surt alguna, que publiquen alguns diaris per omplir les seues pàgines en el període de vacances, quan per regla general disminueix i prou el gros de successos i notícies.

Però no, sembla que era veritat i el protagonista d'ahir al centre de Castelló, tot i que per unes poques hores va ser una criatura, un pardal, una cria de “xotacabres europeu” que, sense saber d'on i perquè va aparèixer a la plaça de la pescateria i des d'on va avisar-se a la Unitat de Defensa del Medi Ambient i Protecció Animal perquè es feren càrrec de l'animaló.

“Xotacabras” que no cal confondre amb “Xupacabras”. Mentre el primer és un ocellet de poc més de 70 grams de pes i d'hàbits nocturns, que s'alimenta fonamentalment d'insectes, el segon és un animal, l'existència del qual mai ha estat provada, descrit com una criatura pesada del tamany d'un os menut i una filera d'espines des del coll fins la cua.

Tanmateix tots dos éssers tenen la seua llegenda, la del “xotacabras” s'origina per una errada d'observació dels ramaders que, observaven a aquests ocellets volant sempre en aquells llocs on hi havia ramats, principalment de cabres, arribant a la errònia conclusió que el que buscaven era mamar la llet de les cabres, quan en realitat el que busquen són els insectes que, atrets pel propi olor del ramat i dels seus excrements sempre els revolotegen; la del “xupacabras” és més negra, descrivint-se com un ser que s'alimenta de la sang d'altres criatures a les que ataca, principalment animals domèstics, i en especial les cabres.

Tal vegada pel semblant del nom “Xota... Xupa”, alguns castellonencs en escoltar la notícia de la troballa van quedar una mica espantats. El nostre protagonista que ja descansa i rep les atencions necessàries al centre de recuperació de fauna “Forn del Vidre” depenent de la Conselleria d'Infraestructures de la Generalitat Valenciana ubicat a la Pobla de Benifassà, és un au nocturna, insectívora, de plomes adaptades a la mimetització amb l'entorn, que la fan quasi invisible, que ens sol acompanyar a les nits de l'estiu quan prepara el seu viatge migratori d'hivernada al centre d'Àfrica i que necessita una especial protecció, doncs la pèrdua del seu hàbitat juntament amb l'us de pesticides i insecticides fan que la seua població disminuïsca considerablement, resultant ja ara, en l'actualitat, una de les aus nocturnes més estranyes del món.

Malgrat que l'amic Toni Albalat al seu blog http://wuniatu.blogspot.com.es/ afirmava fa ja més de 10 anys, que el xupacabras “fa anys volta per la demarcació de Castelló”, aquest res te a veure amb el “xotacabras”, un ocellet sense bellesa, fins i tot catalogada com l'au més lletja, del que circula per la xarxa una llegenda maia que me limitaré a resumir:

“Conta la llegenda que el Gran Senyor va decidir un dia nomenar al "rei de les aus", per la qual cosa va convocar a un concurs perquè participaren les aus més belles, talentoses i intel·ligents. En aquell moment el xotacabras era una au noble i desinteressada, amb un bell, colorit i enorme plomatge que ostentava dignament. En no tenir interès per participar en aquest concurs, una au lletja i de mala reputació li va sol·licitar en préstec el seu plomatge, amb la promesa de tornar-li-la després del concurs, perdés o guanyés. Sent aquest un au ingènua i sense maldat va acceptar prestar-lo, confiant en la seva promesa de tornar-lo. Arribat el dia del concurs l'impostor es va presentar ostentant un bell plomatge que a tots va impressionar, guanyant el preuat títol. Però per la seva gran ambició va decidir no retornar el seu vestit de plomes, fugint des de llavors del xotacabras. La llegenda finalitza dient que si te'l trobes en algun moment, et preguntarà: No has vist l'au de bonic plomatge? Aquest impostor em va robar el meu vestit! , i tu has de contestar amablement: se n'ha anat per allà, entre els arbres aquells ".

Seria aquest el motiu pel qual la cria del xotacabras va decidir ahir acudir al centre de Castelló? Voldria preguntar el veïnat? No ho se, però... tot podria ser...

Desafortunada

Així i com a mínim s’ha de qualificar la campanya que el Club Esportiu Castelló de futbol ha llançat per captar la renovació o nous abonaments per la temporada 2015-16 que estem a punt d’encetar.

Després de la darrera desil·lusió, del fort cop que va suposar pels aficionats el no ascens de categoria quan tot semblava es ficava de cara, calia, de cara a la nova temporada, encertar amb una campanya que apel·lant a l’albinegrisme, fora tant impactant, que despertara de bell nou el desig d’abonar-se, tasca gens fàcil aquella de trobar un eslògan clar i il·lusionant i unes imatges que convidaren a ser i sentir-se seguidors, “hinchas”, entusiastes, fidels, apassionats, “forofos”...

Va pensar-se amb imatges de la vida real, del dia a dia, imatges quotidianes per reforçar un eslògan fort “Albinegre una vegada, albinegre sempre”. La idea semblava podia funcionar, però calia encertar amb les imatges que, en diferents suports de publicitat exterior, principalment tanques i cartells havien d’omplir la ciutat, per aconseguir un repte, projectar l’amor i estima per uns colors, els del club, formant part d’una determinada manera de gaudir del futbol i de passada omplir les minses arques del club.

Cinc imatges, cinc escenes, cinc moments de la vida quotidiana de qualsevol veí van ser retratades pel menester. D’elles, quatre amb total seguretat ajuden a projectar el sentiment de fidelitat al club, aquella que mostra la imatge d’un cambrer darrera un taulell i preparant el castellonenc “carajillo”, amb l’escut del club a la pared, la de la castellonera amb la banda que inclou l’escut de l’equip i amb el Palau de la Festa de fons, la de la samarreta albinegra portada sota la camisa com a forma habitual i descoberta en un provador d’una tenda, i la que presenta un instant laboral tradicional del sector pesquer amb un treballador de la mar amb la samarreta de l’equip. Totes quatre elements visuals que de segur ajudaran a transmetre l’amor i estima per uns colors i per un equip, el nostre.

Tanmateix una cinquena imatge ha resultat del tot desafortunada i ha rebut un bon grapat de crítiques des de diferents sectors, que van des del propi ajuntament i en concret des de la regidoria d’Igualtat, passant per la Federació d’Associació de Ciutadans Consumidors i Usuaris, fins periodistes esportius de diferents mitjans de comunicació, el regidor d’esports o el propi protagonista, el capità de l’equip Guille Vázquez.

I és que la imatge en qüestió en la que apareix el futbolista amb el tors nu i al damunt d’un llit mirant a una xica nua que te al seu davant amb un tatuatge de l’equip a l’esquena, no deixa indiferent ningú i es qualificada d'altament sexista i masclista i, tal vegada, fins i tot vulnere la llei General de Publicitat.

Tot i que inicialment el club va determinar romandre a l’expectativa doncs considerava que la imatge no era ofensiva, sembla que finalment, i amb bon criteri, tal vegada per la repercusió mediàtica i el impacte generat farà marxa enrere i no seguirà endavant amb l’us d’aquesta imatge.

Seny i bon criteri, senyor David Cruz, cal fer les coses be, tant dins com fora del camp, si volen tenir a l’afició el més a prop possible de l’equip i seguir emocionant-nos setmana darrera setmana. Molta sort…

Errades a casa

De la mateixa manera que el BOE, El Butlletí Oficial de l'Estat és el diari oficial de l'Estat Espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes, publica diàriament un exemplar més o menys gruixut, també la resta d'administracions territorials tenen els seus diaris oficials i també cada província edita el seu butlletí.

És el cas del DOGV en el cas de la Generalitat Valenciana o del BOP castellonenc, Butlletí Oficial de la Província, periòdic oficial, publicat el dimarts, dijous i dissabtes al llarg de l'any, que dona publicitat a les disposicions de caràcter general i les ordenances, així com als actes, edictes, acords, notificacions, anuncis i resolucions de les Administracions Públiques i de la de Justícia d'àmbit territorial provincial.

A data d'avui, s'han publicat en aquest 2015 188 BOE's amb un total de més de 25.000 pàgines, 154 DOGV's amb més de 23.000 pàgines i 96 números de BOP amb també un bon grapat de fulles. Per això, no és gens estrany que, en tots tres butlletins “es colen” quasi diàriament errades, de manera que, és habitual en BOE i DOGV trobar informacions amb l'encapçalament “correcció d'errades”, doncs, tot i que no haurien de produir-se, una vegada detectades aquestes, és de rebut siguen corregides, ja que encara que en alguns casos siguen “de poca importància” en altres poden, fins i tot, canviar el sentit del decret, article o contingut.

Tanmateix no passa el mateix amb el BOP, i mai apareixen rectificacions ni en els anuncis, edictes, acords, nomenaments o convocatòries, expedients i ordenances que es publiquen. Això fa pensar que el servei de publicacions del Butlletí de la Diputació castellonenca és molt eficient, i que no es produïxen errades, però com podeu imaginar no, no és així, les errades es produïxen, però les correccions no hi arriben, i això és com a mínim trist i pot dur en alguns casos greus problemes afegits.

És el cas que vull comentar hui, el en BOP número 88 del dissabte 18 de juliol passat, en l'apartat dedicat a l'administració local i en la secció ajuntaments, a la pàgina 18, s'inclou el decret de l'alcaldessa de la ciutat 4421/2015, pel qual es nomenada Presidenta del Consell Municipal de Cultura de l'ajuntament de Castelló, la regidora Na Verònica Ruiz Escrig. Doncs be, fins ací tot correcte, però si llegim amb deteniment veurem com en un moment i en la versió en valencià diu textualment: “ El Reglament del Consell Municipal de Benestar Social de l'Ajuntament de Castelló de la Plana, publicat en el Butlletí Oficial de la Província, número 125, de 15 d'Octubre de 2014, establix en l'article 5 entre els òrgans de l'esmentat Consell, la Presidència del mateix”.

I unes línies més avall, ara en castellà: “El Reglamento del Consejo Municipal de Cultura del Ayuntameinto de Castellón de la Plana, publicado en el Boletín Oficial de la Provincia, número 125, de 22 de noviembre de 2014, establece en su artículo 5 entre los órganos del citado Consejo, la Presidencia del mismo".

Com quedem? Reglament del Consell de Benestar Social o del Consejo Municipal de Cultura? BOP num 125 de 16 d'octubre o de 22 de novembre? Cal escorcollar per trobar la solució...

Efectivament el BOP del 16 d'Octubre del 2014 és el 125, però l'aprovació definitiva del Reglament del Consell Municipal de Cultura se publica en el BOP número 141 de data dissabte 22 de novembre de 2014, mentre que el de Benestar Social si es publica el dijous16 d'octubre.

On rau l'errada? En allò al que malauradament ja estem massa acostumats, “el cortar y pegar”. Els funcionaris poden errar, tal vegada per voler avançar en la feina, però i les correccions? Brillen per la seua absència... Així anem malament i despistem a més d'un. O tal vegada es tracte d'açò, de jugar a despistar? Embolica que fa fort, diuen al meu poble.

Senyor Moliner, vigile de prop el butlletí i allò que allí es publica, no fos cas que hagem de penedir-nos per errades molt més grosses. Ai, senyor !!!

La gran desconeguda...

 La gran desconeguda a l'hivern i abandonada a l'estiu; m'estic referint a la Filmoteca Valenciana amb dependència directa de “Culturarts-ivac”, iniciativa de la Generalitat Valenciana per impulsar i promocionar la vida cultural, i encarregada de dur a termini les tasques de recuperació, restauració, catalogació, conservació i sobretot difusió del patrimoni audiovisual i la cultura del cinema.

Amb aquesta finalitat tot i que es programen al llarg de l'any projeccions regulars a les seus de València, a sala Berlanga de l'edifici Rialto, a Alacant,al teatre Arniches i a Castelló, primer a les dependències de 'Espai d'Art Contemporani, EACC, i després des del moment de la seua inauguració al Paraninf de la UJI, no ha aconseguit, al menys a Castelló, atraure un públic majoritari, malgrat l'esforç realitzat amb la projecció de cicles regulars, d'ampli espectre i de totes les èpoques i dels preus populars de l'entrada, 3,50 euros.

Conscients que és difícil atraure públic a pel·lícules que van des dels clàssics de la història del cinema fins a aquelles més actuals allunyades dels circuits habituals, la filmoteca, en arribar l'estiu pensant que és un bon moment per veure cinema, es reinventa cada any, amb la ficada en escena de l'anomenada “Filmoteca d'Estiu”, però amb una gran limitació, centrant la seua programació a la capital, València, concretament als jardins del Palau de la Música del passeig de l'Albereda, amb cinema a l'aire lliure.

Qué passa en aquests mesos de la calor a Castelló i Alacant? Doncs el que és més que previsible, la filmoteca valenciana tanca per vacances, i si els castellonencs i alacantins volem veure “cinema a la fresca” doncs hem de conformar-nos en les sessions que els ajuntaments d'algunes localitats programen a les seues platges o places, doncs la filmoteca no tornarà al paranimf de la nostra estimada universitat fins el 19 de setembre en que podrem gaudir d'una nova edició del cicle “Nou cinema”.

Ara, passats ja més de 30 anys de la creació per part del Consell de la Generalitat Valenciana de la Filmoteca primer i l'Institut Valencià de Cinematografia després, i havent aconseguit l'exhibició de manera continuada i més o menys regular de films de procedència i temàtica variada, i amb un nou Consell i Govern, és el moment de plantejar-se donar-li un nou aire a aquesta institució, programant activitats paral·leles, oferint els seus arxius a diferents entitats públiques o privades que, vulguen dinamitzar la cultura, i per descomptat, buscar patrocinadors externs, que permeten la realització d'accions sobretot ara a l'estiu, que “creen afició”, com el cas de la Filmoteca d'Estiu del cap i casal.

Només així aquesta gran desconeguda i la seua tasca cultural tindran el ressò que les seues activitats mereixen. Calen noves il·lusions, noves idees, i tal vegada uns nous gestors, però el que no és de rebut és la situació de la filmoteca a Castelló a l'estiu. Si costa atraure espectadors a l'hivern, si no hi ha continuïtat a l'estiu, el poc que s'aconseguix a l'hivern es perd.

El cine és un element d'oci i a la vegada un gran valor cultural. La cultura del cinema ha de rivalitzar amb altres activitats i la filmoteca valenciana, malauradament a Castelló en arribar l'estiu penja el “tancat per vacances” i fa més fondo el seu desconeixement... Cal que aquesta situació canvie i ho faça ja, si no volem que, finalment, les projeccions de l'hivern es visionen “en família” i el paranimf de la universitat oferisca la visió de molts més seients buits que ocupats en cadascuna de les projeccions programades.

Mal de cap

 En castellà “jaqueca” mot provinent de l'àrab saqiqah, consistent en una cefalea recurrent i intensa, localitzada a un costat del cap i relacionada amb alteracions vasculars del cervell. Sinònim de migranya. A l'estiu l'alimentació i la calor poden ser factors que aguditzen aquesta crisi de dolor, però també les repeticions constants d'una mateixa idea, poden arribar a produir aquest mal de cap.

I això sembla que volen aconseguir des de l'oposició els regidors del Partit Popular a l'ajuntament de Castelló. Des que va començar a funcionar el nou Govern local, i com no podia ser d'altra manera, el partit eixint, el PP, va prendre posicions defensives i ofensives, obstinats ells en emprar qualsevol escletxa, qualsevol paraula mal entonada, o qualsevol forma manifestada per algun del seus oponents polítics, per atacar sense la més mínima compassió, agranant tot el que pillen pel camí sense que els importe que allò que diuen estiga bé o malament; l'assumpte és i ha de ser la desqualificació perquè si, i això multiplicat als mitjans de comunicació i a les xarxes socials està produint-nos, al veïnat en general i a mi en particular, ja massa mal de cap.

El nou govern de Castelló té una tasca difícil a fer, per una banda ha de resoldre problemes apressants, heretats, i d'altra lidiar amb l'estirp política de l'oposició, dura i inflexible, a la vegada que ha de complir amb el programa electoral proposat. Massa mals de cap tots a una...

I si parle hui dels mals de cap en general i del mal de cap municipal en particular és per què hui, 3 d'agost l'església catòlica celebra la festivitat de Sant Asprenato, després de Sant Genar, un dels 47 sant protectors de Nàpols i primer bisbe que la ciutat va tenir a les acaballes dels segles I i II.

I quina relació hi ha entre Sant Asprenato, el Govern Municipal i el Mal de Cap us preguntareu? Doncs haver-la, la hi ha, doncs vet per on, aquest primer bisbe de la comunitat cristiana de Nàpols és invocat per calmar el mal de cap, és un “sant sanador” a qui es demana força per fer front a aquesta situació en la que queda minada, encara que siga temporalment, no sol durar més de 72 hores, la salut dels nostres cossos.

La situació de “la bossa dels diners” i la necessita de fer modificacions de crèdit, les obres del Gaetà, l'economia de la regidoria de Cultura, els programes d'emergència social, el deute heretat, el desbloqueig del PGOU, la re-invenció del TRAM, la necessitat d'impulsar els habitatges socials... seguim? Mals de caps diaris pel govern municipal i a sobre l'espasa de Damocles a les espatlles per part del PP i la resta de partits de l'oposició..

“Massa me'n dones” diu el rei Herodes a l'astròleg en un passatge del “Betlem de la Pigà” referint-se als maldecaps que li produïx l'arribada dels Mags d'Orient al seus dominis. Així, com el rei Herodes, es troba l'alcaldessa, el vicealcalde i la resta de regidors del govern a Castelló, cada vegada que obrin un calaix o parlen amb els tècnics de les seues respectives àrees. No ixen d'un mal de cap i ja en cauen en un altre. Això és governar? De moment això és “tapar forats”, fruits de l'herència rebuda...

I de retruc el mal de cap es contagia al veïnat, directament afectats per les accions del govern municipal, de l'actual i de l'anterior, veïnat que, no oblidem, som els qui mantenim econòmicament aquesta institució, amb els nostres impostos. Preguem per què el bon fer i seny de l'equip de govern encerte, o si més no que Sant Asprenato ens valga !!!