Feia anys...

Si, efectivament, obligat per les circumstàncies personals i familiars el dia de la Magdalena d'ahir va ser un dia molt diferent dels viscuts en els darrers anys. No recorde quan va ser la darrera vegada en què no vaig pujar a l'ermita el dia de la romeria. Ahir no vaig fer-ho, no em sentia en ganes, i tot i què vaig iniciar el camí dels romeus, el meu pelegrinatge va acabar al llogaret i ermita de Canet.

Va ser per mi una romeria atípica, incompleta, diferent... La mascletà vaig sentir-la i escoltar-la de lluny, i a l'hora del dinar ja estava a casa. Castelló estava mort, buit, apagat; una sensació de tristor va envair-me, definitivament no estava acostumat, em mancava alguna cosa...

I de la mateixa manera que feia anys no havia viscut un matí de romiatge així, aquesta circumstància va propiciar que, també des de feia un bon grapat d'anys que no ho feia, presenciara l'entrada de “carros engarlandats”, l'arribada de la tornà, la desfilada de penitents i el pas de les diferents gaiates i comissions, des del cadafal dels pixavins. Una nova sensació, noves vivències i records, molts records...

Poca gent presenciant la desfilada de penitents, tot i que la nit acompanyava, i crec que menys encara, és una apreciació molt subjectiva, recordant que aquesta primera part de la processó nocturna commemora i celebra la fundació de la ciutat un tercer dissabte de Quaresma de 1252, un dels pocs testimonis del passat que han arribat als nostres dies, representant escenes de la via i llegenda de la Santa penitent titular de l'ermita del Castell Vell: Els recordava tots quatre diferents, el de la Magdalena laica, el del sopar amb el col·legi apostòlic a casa de Simó el fariseu, el del sepulcre amb la Verge i Sant Joan i el de la cova de penitència.

Tenia especial interés en veure els "carros triomfants" I que voleu que us diga? Van decebre'm una mica. De la seua finalitat inicial, clarament pedagògica, testimoni del passat barroc no queda res, fins i tot molta gent desconeix el significat de la desfilada. No estaria de més fer algun tipus de recordatori explicatiu...

I un altre element que, o no va desfilar o jo no vaig adonar-me'n, passant totalment desapercebut, va ser el col·legi apostòlic, personatges que jo recordava vestits amb capes molt lluïdores, llargues barbes i portant cadascú els seus atributs i que fins i tot feien, uns dies abans de la festa, reunió capitular a la pròpia ermita de la magdalena. Hauran desaparegut definitivament?

I que dir de les gaiates? No vaig veure-les desfilar totes, però amb el que vaig veure vaig tenir-ne prou: carros de llum poc evolucionats, tradicionals, d'escassa originalitat, i on la tècnica del led s'imposa, en dicotomia entre la monumentalitat dels artefactes i els límits que imposa el seu trasllat, el passejar pels carrers, dels que haurien de ser els monuments principals de les festes.

I un altre fet constatat: poques o cap gaiata individual. Del projecte inicial dels anys 80 del segle passat de fer desfilar una vintena de gaiates de ma creades per l'ajuntament o de l'edició del concurs de gaiates portàtils individuals de l'any 1995, res ha tingut continuïtat. Tampoc ha assolit relleu l'aparició d'algunes gaiates individuals creades per les Colles, fet que ha desembocat en què la tornà de la magdalena haja perdut vistositat.