Reivindicacions.... del món de la mar.

Tal vegada faça ja alguns mesos que estan penjades, però jo vaig veure-les per primera vegada el passat dimarts. És veritat que feia temps que no passejava pels voltants de la llotja del peix a l'estimat Grau de Castelló, però van cridar-me l'atenció ràpidament.

Eren, són, unes reivindicacions de la gent de la mar, unes interpel·lacions directes als polítics responsables de gestionar les ajudes comunitàries que, des de Bruseles, des de la Unió Europea, arriben, o han d'arribar com a programa d'ajuda; unes pancartes, ben fetes, directes i clares.

Sembla ser que Bruseles envia diners per pal·liar en part la situació de retrocés del sector pesquer castellonenc, sector amb una llarga tradició al nostre Grau, diners què per una mala gestió d'uns o d'altres no arriben als pescadors, de manera que si a la manca de rendibilitat de l'activitat pesquera li afegim l'envelliment de la ma d'obra dels treballadors de la mar, sense incorporació de joves i sense qualificació i la no percepció en temps i forma de les ajudes, desemboquem en una disminució constant, en un degoteig del nombre d'embarcacions de la Confraria de la província, el que ens porta irremeiablement a una crisi de la que sembla és difícil eixir.

El port pesquer i la llotja de Castelló, centre d'activitat econòmica fa uns pocs anys, ha deixat de generar dinàmiques de treball i de productivitat al propi Grau afectant també als municipis de l'entorn, començant per la pròpia capital.

Les polítiques europees en relació a la pesca, tot i tenir bones intencions, no han ajudat gens ni mica al sector pesquer mediterrani fent desaparèixer la pesca d'altura reduint-la a les arts de la pesca costanera. S'ha fomentat el desballestament de la flota amb ajudes directes a l'armador per eliminar l'embarcació, s'han incrementat les ajudes als pescadors quan aquests han de fer parades biològiques, però la tardança en el pagament que fa la Generalitat Valenciana de les ajudes de la UE, exaspera els treballadors de la mar i provoca circumstàncies veritablement adverses i moltes vegades, massa, difícils de superar.

La situació sembla per allò que diuen les pancartes és ja insostenible i molts mariners preferixen abans passar a la situació d'atur i cobrar els subsidis, que esperar l'arribada de les ajudes europees, arribant-se a situacions tant paradoxals com que s'esgote l'ajuda de l'atur al mariner per no poder acumular els mesos mínims necessaris per accedir de bell nou a ella.

Mentrestant a Bruseles afirmen que els diners “han eixit” però, vet per on, a Castelló “no han arribat”. Incomprensible i del tot justificat l'enuig i la desesperació, així com les reivindicacions i les pancartes.

I al mateix temps seguixen les campanyes publicitàries per la captura i consum de peixos de talla ecològica, realitzades pel Ministeri d'Agricultura i que donen benefici, no a les confraries de pescadors, si no a les companyies publicitàries, que, aquestes, supose si cobren.

Molt em tem que si les coses continuen així i d'una banda augmenten les dificultats amb normatives restrictives i d'altra no arriben les ajudes amb la diligència esperada, el desballestament dels vaixells, les jubilacions i la manca de ma d'obra qualificada, facen que la pesca castellonenca, com està passant amb l'agricultura dels cítrics, siga, en pocs anys testimonial. Déu no ho vullga.