Acaçar-se a taronjades!

L'ús ornamental de tarongers amargs és molt freqüent als jardins i carrers del nostre municipi. El taronger és un bonic arbre decoratiu de fulla perenne, força resistent a malalties, perfecte per adornar; l'estructura del taronger amarg, més erecte que els destinats a cítrics de consum i amb menys branques a la zona baixa del tronc, fa que decoren com qualsevol taronger i que puguem gaudir a la primavera de les flors de tarongina i dela seua flaire, a la vegada que les seues branques no molesten els vianants.

Però clar, com qualsevol fruiter, arriba el moment en què fan fruit i comencen a madurar al novembre aguantant fins al febrer o març. Naturalment, aquest fruit cítric no es pot quedar indefinidament penjant del taronger, de manera que la caiguda de la taronja amarga sobre les voreres provoca moltes molèsties, brutícia, podridures o taronges amargues espatllades sobre el paviment, fet que obliga als serveis de neteja municipal a fer tasques de recol·lecció de la taronja amarga d'una forma programada i amb anticipació a la seua plena maduració.

No sé a Castelló quan s'iniciarà o si tal vegada ja s'haurà donat principi a aquesta recol·lecció, però el cas és que són molts els carrers que ara a mitjan gener presenten els tarongers plens, amb un color del fruit molt cridaner que comencen a caure a terra i, a la vegada, conviden als joves, o tal vegada caldrà parlar millor d'adolescents, sobretot a les nits dels caps de setmana i fruit dels excessos de l'alcohol, a iniciar veritables batalles campals emprant les taronges a l'abast com a munició.

Només cal passejar un diumenge o dilluns qualsevol a primera hora del matí per algun d'aquells carrers amb tarongers, Cavallers, Alcalde Tárrega..., per comprovar com el terra apareix cobert amb les restes de la baralla, en algunes ocasions una polpa viscosa que provoca una mala imatge. Sembla que a Castelló, aquest mes de gener i per alguns, acaçar-se a taronjades estiga de moda i siga una manera de divertir-se sense que els hi coste un euro.

No crec que aquestes rinyes hagen arribat en cap cas a ser formes de violència massa preocupants tot i que els fets en totes les ocasions arriben a molestar el veïnat que, impotent, no pot fer res front aquesta pràctica recurrent i que sembla que per a ells es tracta només d'una activitat d'entreteniment.

És veritat que els tarongers dins l'entramat urbà fan bonic, fins i tot suposen un vincle amb el territori agrícola del terme, però cada dia que passa són més les taronges gens comestibles, que en aquest moment, esclafades o podrides omplin de brutícia voreres, places i calçades.

Quina ha de ser la solució? Molt senzilla, avançar al màxim la recol·lecció dels fruits per aconseguir "d'un tir matar dos pardals", d'una banda, acabar amb la brutícia i el fàstic de les taronges esclafades a terra en caure i, d'altra, evitar "la collida com a munició" per les batalles nocturnes.

Ja ho deia Sant Ignasi de Loiola "evita la temptació i evitaràs el pecat". No oblidem que estem parlant de gent jove que, per naturalesa són febles i la temptació és sempre forta. Una cosa és tenir temptacions i una altra diferent és que des de la municipalitat no es faça res per impedir facilitar que es puga caure en elles.

Si tal vegada, el cervell dels adolescents no pot frenar els impulsos i la seua conducta en moltes ocasions siga fruit de la immaduresa, o la manca d'autocontrol, propi de l'edat, faça que vulguen trobar-se a si mateixos a través de gestes com aquesta, els adults i, principalment aquells amb responsabilitat municipal, han de procurar, evitar en la mesura del possible, recol·lecció primerenca o major vigilància urbana, que "les guerres a taronjades" siga, als nostres carrers, una pràctica comuna diària i augmentada els caps de setmana.