Que venen els xinesos!!!

És més que evident que una de les transformacions més importants que està vivint el món durant aquestes darreres dècades, és l'expansió de la Xina per tots els racons del planeta i respon al fet que la Xina s'estiga convertint en la primera potència mundial, per sobre dels Estats Units.

Ho veiem cada dia també al nostre estimat Castelló, els xinesos que comparteixen espai urbà amb nosaltres són molt polifacètics a la feina, aprenen de pressa i són conscienciosos i meticulosos. Són un exemple de laboriositat i esforç i el seu esperit de sacrifici arriba a xocar moltes vegades amb els nostres valors socials.

Existint diferències entre la cultura xinesa i la castellonenca, com per exemple a l'hora de saludar-se que nosaltres ho fem besant-nos i ells prefereixen fer-ho donant-se la mà, o que mentre els joves castellonencs prefereixen per divertir-se la discoteca als xinesos els xifla el karaoke i front l'obsessió de les xiques valencianes de lluir la pell morena, les xineses pensen que amb la pell blanca són més maques, els xinesos mantenen tradicions en algun cas molt properes a les nostres, cas de la nostra celebració del Cap d'Any i la seua d'Any nou xinés.

Segons el darrer padró municipal a Castelló convivim amb vora 700 xinesos, un percentatge menut, el 0'25% de la població, però molt arrelats a la ciutat; són treballadors, amb negocis, empreses o estudiants i, ara, en aquesta segona quinzena de gener es preparen per a donar la benvinguda al seu nou any 2023, que arrencarà el diumenge 22 i que correspon al Conill i, en coincidir amb l'element de l'aigua, es tracta de l'Any del Conill d'Aigua, segons l'horòscop oriental. S'espera que siga una època d'esperança per les característiques d´aquest animal: pau mental, ràpid i gentil.

I ho volen tornar a fer la vigília de l'Any Nou, el seu "txixi", l'equivalent a la nostra nit de Cap d'Any, com ho han fet a la nostra ciutat des del 2019 any dedicat al porc, 4716 segons el calendari xinés en un còmput que parteix des de l'any 2697 a. C., i que van repetir el 2020 dedicat a la rata, i el 2021 al bou, i el del passat 22 al tigre, convidant a tots els castellonencs a què participem de les seues celebracions i, per això, des del passat dilluns en què l'alcaldessa i la regidora de Cooperació van rebre als membres de l'associació xinesa de la ciutat, creada l'any 2018, trobem per diferents carrers i places cèntriques, Enmig, passatge José García, Plaça Major..., una decoració típica asiàtica amb fanalets de diferents mides enganxats als fanals de l'enllumenat públic; fins i tot a la balconada central de l'edifici noble de l'ajuntament hi ha un escut emblemàtic. Elements que sembla romandran en aquells indrets fins a la fi de mes.

Castelló té fama de ser una ciutat saludable, no massificada, acollidora, integradora i solidària. Si als anys 30 del segle passat la ciutat va acollir a prop de 20.000 persones procedents d'altres punts d'Espanya que s'arrimaven a la Plana per les possibilitats econòmiques que oferien l'agricultura i la incipient indústria i després, en les darreres dècades, des de principis dels anys 2000, coincidint amb el boom del totxo i el creixement de l'economia, va ser tot un pol d'atracció per a nombrosos romanesos que van trobar aquí la seua segona terra, i ara, més recentment la ciutat ha mostrat en diferents accions la solidaritat amb el poble ucraïnés, alçant la veu i mostrant el seu suport en senyal de adhesió al país, també la festa, en aquest cas de la comunitat xinesa, ha de ser entesa, acceptada i per què no?, participada per tots els veïns.

Benvinguts siguen als nostres carrers i places per uns dies els fanalets i altres manifestacions festives xineses, signes de celebració per totes les benediccions rebudes i felicitat a la comunitat xinesa castellonenca que arriba molt més enllà de la seua presència dels simples basars i restaurants.