La ciutat

La ciutat

divendres, 6 de gener del 2023

"Melichior, Gathaspa i Bithisarea"

Hi ha certes dates al calendari que marquen la vida de qualsevol persona, cas de la del naixement, casament, alguna operació mèdica, d'un accident o, tal vegada, el dia en què va tocar-nos la loteria.

Hui és un d'aquests dies per a mi. Evidentment, hui l'església catòlica celebra la festivitat religiosa de l'Epifania, que recorda l'adoració de Jesús pels Reis Mags i la seua aparició i manifestació al món. Tot i que en realitat la Bíblia no parla del nombre dels mags o savis, ni tampoc dels seus noms, la tradició s'ha encarregat de presentar a Gaspar, Melcior i Baltasar, com a savis o reis de l'orient que apareixen per adorar Jesucrist com a nen, oferint tres regals: or, encens i mirra, símbols de la majestat, la sacralitat i la perpetuació davant de la mort.

Melcior, Gaspar i Baltasar o com apareix per primera vegada allà al segle V de la nostra era, en l'Excerpta Llatina Barbari, traducció d'una crònica grega que narra la història del món des de la creació fins a Cleòpatra, última governant de la dinastia ptolemaica de l'Antic Egipte, Melichior, Gathaspa i Bithisarea.


Associat al fet de la celebració de la revelació de la presència del Déu encarnat,
i l'oferiment dels regals de l'or, encens i mirra, naix una tradició multitudinària i molt arrelada a Espanya, la de l'oferiment de regals als menuts de la casa i, des del 1885 la celebració, en quasi tots els pobles i ciutats, d'una cavalcada per honorar aquesta festivitat tan especial, perquè la història dels Reis Mags simbolitza, en realitat, una cosa molt més profunda, representa el reconeixement a l'altre i l'harmonia entre les persones, entre els veïns d'un mateix poble.

També a Castelló cada any puntualment arriben els Mags i s'organitza una més o menys espectacular cavalcada. Els anys posteriors a la guerra civil va ser el Frente de Juventudes, la Secció Femenina i l'OJE els encarregats d'organitzar-la i fer-la transcórrer pels carrers; des de l'arribada la democràcia és l'ajuntament mitjançant la Junta de Festes i el Patronat Fester qui s'encarrega de fer realitat en aquestes dates no només la cavalcada si més no també l'estança de "ses majestats", per unes hores, entre nosaltres.


Aquest que açò escriu va tenir la sort l'any 2000 de ser Melichior, i dic ben bé ser i no encarnar, perquè per unes hores màgiques vaig deixar de ser jo i us assegure que vint-i-tres anys després, de tots els sentiments viscuts i per viure, ser Rei Mag és el més gratament inoblidable de tots, una de les il·lusions més grans que es pot tenir a la vida. Un somni fet realitat. El record d'aquell fet em fa, cada any, tornar a ser xiquet...

Per això també hui, vull portar-vos a tots com aquell any, uns nous regals i ho faig a través d'aquest escrit.

Als menuts de cada casa us porte un misteri, un bon sac... d'alegria, el motor que us ha de moure durant tot l'any, que ha de sobreviure al pas dels dies i que en cap moment haja de cedir davant d'una emoció tan negativa com la tristesa.


A tots aquells, adults, que per les diferents circumstàncies que envolten el nostre dia a dia no esteu passant moments massa fàcils, us porte un carro carregat.... d'esperança,
adobada amb una altra bona càrrega d'optimisme, amb els meus desitjos compartits amb Gaspar i Baltasar que l'expectativa de resultats favorables relacionats amb esdeveniments o circumstàncies de la pròpia vida siguen per tots aconseguits a partir d'aquest instant.

Als més grans, a tots aquells que com jo, pentinem canes, per cadascú una caixa ben grossa plena de.... gratitud, pel reconeixement de la vostra tasca personal, professional, social i familiar, realitzada quasi sempre de manera callada i des de l'ombra, en benefici dels vostres i de retruc de tots els qui us envolten.

És veritat que, nosaltres tres, els reis, som savis i mags, però també som incomplets i tenim les nostres necessitats, per això quan arriben aquests dies, en veure com ens vàreu tractar aquell 2000 i com ens continueu tractant any rere any en arribar a Castelló, a la vegada que us deixem els sacs, els carros i les caixes d'alegria, esperança i gratitud, tornem a omplir les nostres vides d'emocions positives, orgull, amor, sorpresa, diversió, serenitat o simpatia. Per molts anys més que puguem tornar. Oi que sí Gaspar? Oi que si Baltasar?...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada