Hi ha certes dates al calendari que marquen la vida de qualsevol persona, cas de la del naixement, casament, alguna operació mèdica, d'un accident o, tal vegada, el dia en què va tocar-nos la loteria.
Hui és un d'aquests dies per
a mi. Evidentment, hui l'església catòlica celebra la festivitat religiosa de
l'Epifania, que recorda l'adoració de Jesús pels Reis Mags i la seua aparició i
manifestació al món. Tot i que en realitat la Bíblia no parla del nombre dels
mags o savis, ni tampoc dels seus noms, la tradició s'ha encarregat de
presentar a Gaspar, Melcior i Baltasar, com a savis o reis de l'orient que
apareixen per adorar Jesucrist com a nen, oferint tres regals: or, encens i
mirra, símbols de la majestat, la sacralitat i la perpetuació davant de la mort.
Associat al fet de la
celebració de la revelació de la presència del Déu encarnat, i l'oferiment dels
regals de l'or, encens i mirra, naix una tradició multitudinària i molt
arrelada a Espanya, la de l'oferiment de regals als menuts de la casa i, des
del 1885 la celebració, en quasi tots els pobles i ciutats, d'una cavalcada per
honorar aquesta festivitat tan especial, perquè la història dels Reis Mags
simbolitza, en realitat, una cosa molt més profunda, representa el
reconeixement a l'altre i l'harmonia entre les persones, entre els veïns d'un
mateix poble.
També a Castelló cada any
puntualment arriben els Mags i s'organitza una més o menys espectacular
cavalcada. Els anys posteriors a la guerra civil va ser el Frente de
Juventudes, la Secció Femenina i l'OJE els encarregats d'organitzar-la i fer-la
transcórrer pels carrers; des de l'arribada la democràcia és l'ajuntament
mitjançant la Junta de Festes i el Patronat Fester qui s'encarrega de fer realitat
en aquestes dates no només la cavalcada si més no també l'estança de "ses
majestats", per unes hores, entre nosaltres.
Aquest que açò escriu va tenir la sort l'any 2000 de ser Melichior, i dic ben bé ser i no encarnar, perquè per unes hores màgiques vaig deixar de ser jo i us assegure que vint-i-tres anys després, de tots els sentiments viscuts i per viure, ser Rei Mag és el més gratament inoblidable de tots, una de les il·lusions més grans que es pot tenir a la vida. Un somni fet realitat. El record d'aquell fet em fa, cada any, tornar a ser xiquet...
Per això també hui, vull
portar-vos a tots com aquell any, uns nous regals i ho faig a través d'aquest
escrit.
Als menuts de cada casa us
porte un misteri, un bon sac... d'alegria, el motor que us ha de moure durant
tot l'any, que ha de sobreviure al pas dels dies i que en cap moment haja de
cedir davant d'una emoció tan negativa com la tristesa.
A tots aquells, adults, que per les diferents circumstàncies que envolten el nostre dia a dia no esteu passant moments massa fàcils, us porte un carro carregat.... d'esperança, adobada amb una altra bona càrrega d'optimisme, amb els meus desitjos compartits amb Gaspar i Baltasar que l'expectativa de resultats favorables relacionats amb esdeveniments o circumstàncies de la pròpia vida siguen per tots aconseguits a partir d'aquest instant.
Als més grans, a tots
aquells que com jo, pentinem canes, per cadascú una caixa ben grossa plena
de.... gratitud, pel reconeixement de la vostra tasca personal, professional,
social i familiar, realitzada quasi sempre de manera callada i des de l'ombra,
en benefici dels vostres i de retruc de tots els qui us envolten.
És veritat que, nosaltres
tres, els reis, som savis i mags, però també som incomplets i tenim les nostres
necessitats, per això quan arriben aquests dies, en veure com ens vàreu tractar
aquell 2000 i com ens continueu tractant any rere any en arribar a Castelló, a
la vegada que us deixem els sacs, els carros i les caixes d'alegria, esperança
i gratitud, tornem a omplir les nostres vides d'emocions positives, orgull,
amor, sorpresa, diversió, serenitat o simpatia. Per molts anys més que puguem
tornar. Oi que sí Gaspar? Oi que si Baltasar?...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada