Com ha passat sempre i estic segur tornarà a passar els anys venidors, tan
prompte va fer-se públic el disseny, a les xarxes socials, van començar a
aparèixer opinions ben diverses de lloadors i detractors. Entre els primers,
naturalment, l'alcaldessa i el regidor de festes que no van dubtar a qualificar
l'obra de "meravellosa", entre els crítics aquells que el
consideraven masclista, torero, molt gaiater i gens magdalener o que recordava
massa a d'altres anteriors, sobretot al triat l'any 2006.
Per a mi el cartell no és res de l'altre món, però crec que compleix amb creixes el que s'espera d'un cartell, que siga cridaner, impactant i vistós. M'agrada la combinació de colors triada entre el verd i el groc, així com la lletra tipogràfica emprada, tot i que a parer meu, no està encertat el verd del mocador de coll i tampoc el blanc de l'escut de la ciutat; però, ja ho dic, només és la meua opinió i estime que, l'autor, Vicent Ramón Pascual, ha aconseguit allò que ha volgut ressaltar amb l'obra "la festa de la llum", la llum, el color i la gaiata.
I si al matí va fer-se la presentació pública del cartell als mitjans de
comunicació al saló d'actes del Menador, a la vesprada, va ser el torn de donar
a conéixer-lo al món de la festa. El lloc elegit per la Junta de Festes?, per
la gerència?, per la presidència del Patronat?, va ser la sala polifuncional
del Menador, un lloc del tot insuficient per la quantitat de persones que allí,
com era d'esperar vam acostar-nos.
L'acte no sé ben bé encara quina estructura volien els organitzadors que
tinguera. D'una banda, semblava molt protocol·lari, amb desfilada inclosa de
Regines, Dames, Madrines, Presidents de Gaiates, Regidors... acompanyants per
la Colla de Dolçainers, des de l'estàtua del rei en Jaume fins al saló; d'altra
més informal, sense tarima, cadires, ni cap protocol, amuntegant-se en aquell
espai els participants a mesura que anaven arribant i sense tenir cabuda per
tots.
Un acte dirigit i presentat pel Gerent del Patronat, "xico para todo" on el protagonisme del cartell quedava prou difós entre les regines, els regidors, l'autor i una pantalla, a la que ningú li feia cas, en què anaven passant diferents moments de les festes de l'any anterior, i on els diferents parlaments a dures penes van arribar a comprendre's per culpa del soroll d'aquells que des del hall no paraven de parlar, ja que, no podent accedir a la sala per manca d'espai físic, no podien tampoc veure res.
Tal vegada manca de previsió? Segurament. És probable que aquest acte fora un calc del què s'havia fet en anys anteriors en altres espais, però si l'evolució festera ha portat a un canvi en la tria del cartell, també haguera pogut portar associat un canvi en l'estructura de la presentació, fent-se per exemple al teatre del Raval, amb espai per tots i totes, amb escenari pels protagonistes principals, amb les primeres files de butaques per aquells que són convidats representatius i amb el caliu de la música dels dolçainers interpretant alguna peça festiva per obrir i tancar l'acte i, on les imatges que es projectaven en aquella pantalla a la qual ningú li va fer cas, tingueren en el desenvolupament de l'acte el seu moment. Més encara, s'haguera pogut projectar aquell "mapping del 75 aniversari" que per circumstàncies que tots coneixem, ha passat amb més pena que glòria i no se li ha tret tot el profit que s'esperava.
Vull creure en la bona voluntat de totes les persones, vull pensar que tot
es fa de la millor manera possible, que hi ha moltes circumstàncies que
desconec i que, em fan ser, tal vegada massa crític, però si volem unes festes
internacionals, dignes de noms i de fets, d'ambicions gens modestes, cal tenir
cura de tots els detalls una vegada i una altra i filar més prim, sobretot de
cara a l'exterior. Només redoblant esforços i mirant-nos menys el nostre melic,
serem respectats i admirats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada