Pensava que després d'alguns
incidents sense massa importància que van protagonitzar algunes persones ahir,
la divisió entre les dues "espanyes" no tornaria hui a aparèixer,
però no, no ha estat així, i malauradament s'ha tornat a comprovar que, després
de més de 80 anys d'acabada la guerra civil encara hui, 2023, estan presents a
Castelló les dues "Espanyes", la de la dreta i esquerra, la
progressista i la conservadora, la catòlica i l'anticlerical, la vencedora i la
vençuda, la vermella i la blava, i veient les imatges i les diferents
declaracions de polítics locals, de veïns i de curiosos envoltant els treballs
de les grues, m'ha vingut a la memòria aquell famós poema d'Antonio Machado,
pertanyent a l'obra "Proverbios y cantares", molt citat, titulat
"Españolito" sobre el tema de les dues Espanyes, i que va ser
musicat per Joan Manuel Serrat que diu: "Ya hay un español que
quiere/vivir y a vivir empieza,/entre una España que muere/y otra España que
bosteza./Españolito que vienes/al mundo te guarde Dios./Una de las dos Españas/ha
de helarte el corazón".
Vergonya és el que he tingut en veure les imatges i les declaracions d'uns i d'altres. L'oposició titllant el canvi d'ubicació de la creu d'acte de revenja mentre que el govern defensava que és un símbol franquista que en plena democràcia no pintava allí absolutament res, i mentrestant la Policia Local i Nacional impedint que els curiosos s'acostaren al lloc dels treballs.
Vergonya en escoltar i veure
per la televisió com alguns dels meus veïns a viva veu cridaven i tildaven de
terroristes i assassins alguns membres del govern local que, simplement feien
el que havien de fer, complir la llei de memòria democràtica, o com altres
ciutadans proferien crits de fora, fora, acompanyats per xiquets menuts que,
amb cara d'innocència s'ho miraven tot sense entendre res.
Paraules com "odio anticristiano", "revancha", "política sectaria", "objetivo ilícito", "Sí que convendría que te fusilaran, sí", he hagut d'escoltar en boca d'alguns personatges públics de l'oposició que m'han sonat més a campanya electoral que a veritable preocupació pel trasllat del monument. Fariseus els anomenaria la bíblia a tots ells i elles, ja que aparentant rigor i austeritat, eludeixen els preceptes de la llei i el seu esperit reconciliador.
Un respecte especial em mereixen
aquelles persones que, tal vegada moguts per la fe o les creences, han fet acte
de presència limitant-se a resar una avemaria, tot i que han perdut molta
credibilitat en trobar-se al costat d'aquell que exhibia un rètol que deia
"respecta mi fe" com si el trasllat a la nova ubicació elegida pel
bisbat fora impediment per mantenir les creences.
De la mateixa manera que el lloc que ocupava la Creu haurà de ser recuperat i adaptat al disseny i configuració del parc d'acord amb els plànols originals de 1926, espere que la Creu siga conservada adequadament i continue mantenint el seu caràcter religiós en l'espai digne i propi a tocar de la parròquia de Sant Tomàs de Vilanova que el bisbat ha considerat oportú i adient.
Una creu que m'agradaria continuara per molts anys des del seu nou emplaçament sent un emblema pels creients de la ciutat, la unió dels conceptes de divinitat i món, que perga tota la seua càrrega política i que l'alliberament que representa com a símbol de l'amor Diví, enterre definitivament les dues "espanyes", malgrat que alguns ultradretans , quan encara la Creu no ha arribat a ocupar el seu nou emplaçament ja hagen manifestat que, si arriben a manar, faran tot el possible perquè la creu torne al seu lloc.
Ai senyor, són pitjor del que ens podríem
imaginar, Tu què entens de lleis baixa i fica un poc de seny en tot açò!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada