No és d'estranyar...

Acabe de llegir un informe publicat tot just ahir per l'Institut Nacional d'Estadística amb les principals dades del padró provincial de Castelló corresponents a l'1 de gener del 2022. El primer que em crida l'atenció és la poca variació de població respecte de l'any anterior 2021. Si en aquell moment érem 587.064 els empadronats en el conjunt dels 135 municipis provincials, un any després la xifra puja a 590.616, és a 3552 castellonencs més, el que suposa un xicotet augment del 0'6%.

D'altra banda, no és gens estrany una altra data que apareix reflectida en l'informe, la pèrdua de població de la capital a favor dels principals pobles que conforme l'àrea metropolitana. Mentre Castelló baixa dels 172.000 habitants, perdent-ne 732, el 0'42%, altres municipis com Borriol presenten un guany de 197, el 3'42% o Almassora, amb un guany de 505 veïns, el que suposa un 1'84% mes respecte a l'any anterior, pèrdua o guany motivat principalment pels preus de l'habitatge, més barat o més gran i de major qualitat pel mateix preu que a la capital.

Però malgrat aquesta observació també apareix un poble, Benicàssim, on tradicionalment l'habitatge no és significativament més barat, que lidera en termes absoluts el creixement poblacional amb un increment de 516 veïns, el 2'6%. De segur que podem imaginar el motiu sense por a errar, la seua privilegiada situació geogràfica o les seues bones instal·lacions culturals, serveis bàsics i oferta d'oci.

D'altra banda, també resulta molt curiós el cas dels pobles de l'interior. D'entrada sembla que per allò de la climatologia, de les comunicacions o de l'economia, els pobles de l'interior hagen d'estar abocats a la pèrdua, més o menys lenta, però contínua de població. Realitat constatable en massa casos; pobles com Torralba, Vallat, Higueras o Castell de Cabres, han vist com en el darrer any el nombre de veïns ha disminuït de manera quasi dràstica. Fins i tot pobles relativament grans com Villahermosa del Río, Vilafranca, Traiguera o Castellnovo, també han perdut població.

I si ampliem el temps les xifres ens diuen que tres de cada quatre municipis de la província han perdut població a la darrera dècada. Gairebé 14.000 habitants entre el 2012 i el 2022, és a dir, un 2,3%.

Però aquesta tendència no està tan generalitzada com sembla i trobem alguns pobles que han guanyat veïns en aquest darrer any, cas de Cirat, Almedíjar, Albocàsser o, tal vegada el més curiós de tots, per allò d'estar lluny i tenir un clima extrem, Xodos que arriba a superar el centenar de veïns.

No és estrany que molts pobles de Castelló perguen població, és tendència prou generalitzada en llocs on és prou fàcil quedar-se incomunicat en els dies rigorosos de l'hivern, on difícilment puga fer-se una vida social, on cal agafar el cotxe per a arribar als serveis bàsics, o tal vegada aquell que es considera el principal inconvenient, trobar feina. Tal vegada només el potencial ecològic o etnològic i la vida una mica més econòmica que tenen alguns d'aquests pobles, siga el que els servisca de fre.

L'asfaltat dels carrers, el sistema de sanejament i proveïment, la recollida d'escombraries, l'enllumenat públic o la construcció de noves escoles són algunes de les iniciatives que fan més còmoda la vida als pobles; en definitiva i en resum, cal generar incentius i facilitats si volem que els nostres pobles cresquen.

Amb sorpreses i preocupacions, però ni massa sorprenent ni massa preocupant, eixa és, a hores d'ara i segons els números publicats, a parer meu, la nostra realitat provincial.

Està bé que la província es mostre a Fitur, està molt bé que es done un gran suport al sector turístic provincial, que es promocionen propostes gastronòmiques, esportives, festivals i turisme de sol, platja i interior, però, no és aquest el camí encertat per aconseguir creixement poblacional que, a hores d'ara a un gran nombre de pobles de Castelló és el gran repte.

Un repte que exigeix donar respostes noves des de l'acció política i canviar la mirada al nostre territori: una nova comprensió de la relació entre el medi rural i les ciutats. En cas de no obtenir-ho, d'ací una temporada tornarem a veure dades que no ens resultaran novament estranyes.