El teòleg i Castelló.

"Puix en ciència i santedat/sou Tomàs angelic doctor/dels estudiants de ciutat/sigueu l'excels protector". Així comencen les lloances a Sant Tomàs d'Aquino, un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana i considerat per l'església patró dels estudiants i el santoral ens diu que, hui, 28 de gener, és el seu dia, en record de la data del trasllat de les seues relíquies a Tolosa.

Tomàs d'Aquino no va elaborar un tractat sistemàtic sobre l'educació; tanmateix, el caràcter pedagògic dels seus textos reafirma el paper actiu que la persona té en el procés d'aprenentatge. Segons el sant, el punt essencial rau en la formació integral, la formació de la llibertat i les virtuts com a fonaments de qualsevol projecte educatiu.

Idees tan actuals de la pedagogia activa com que descobrir i conéixer signifiquen apropiar-se de la realitat, entendre i conéixer des dels aspectes sensibles fins als processos intel·ligibles, des dels primers principis fins a les conclusions ja van ser pregonades i ficades en pràctica pel sant italià de l'orde dels predicadors-dominics, allà pel segle XIII.

I quina relació pot tenir la figura d'aquell sant amb Castelló? Més de la que en l'actualitat podem imaginar i que ve de lluny, ja que els dominics van obtenir permís del consell de Castelló per fundar un convent a la ciutat, tot just ara fa 444 anys, el 15 de gener de 1579. Un convent amb edificis menuts i una modesta comunitat de no més de sis religiosos, que des del moment de la seua fundació no va parar de créixer i que va passar per diferents etapes al llarg de la seua existència, fins a convertir-se arran de l'aplicació dels decrets d'exclaustració de Mendizábal el 1835 en casa de beneficència, no sense haver estat quasi a punt de transformar-se en fàbrica de teixits de cànem, aprofitant el corrent d'aigua de la séquia Major, que anava a permetre mecanitzar el procés de fabricació.

El fet de convertir el convent en casa de beneficència va suposar que l'antiga església dels dominics continuara oberta al culte, passant la casa a mans de la diputació el 1860. Tot i que en aquells anys l'església era coneguda com la de la Casa de la Beneficència o la de Santo Domingo, la veritat és que l'altar ja estava dedicat a Sant Vicenç Ferrer.

Va ser a la dècada dels anys 80 del segle passat quan a Diputació va decidir el tancament de la Casa de Beneficència i la demolició de les seues instal·lacions, mantenint-se tan sols el claustre i destinant els terrenys a altres fins de tipus educatiu i cultural: el conservatori de música o l'escola d'art.

Un convent conegut des de la seua fundació com "el convent del Roser" o de "Sant Tomàs", i que presentava a la seua primitiva església enmig de l'altar, precisament un quadre amb la imatge de sant Tomàs, obra de Francesc Ribalta, flanquejat per les figures de Santa Anna i Santa Leonor, que malauradament va desaparèixer en els anys posteriors al procés de desamortització.

Però el sant d'una manera o altra va seguir a l'església i en l'actualitat podem contemplar al sostre de la Capella del Roser una pintura que el representa, imatge que porta a les mans una ploma, com a signe que va ser un gran teòleg, i una custòdia amb la Sagrada Forma per la seua gran devoció al Santíssim Sagrament, que es va manifestar en particular en la composició d'un magnífic Himne a Jesús Sagramentat.

Una gran figura que l'església descriu entre les més equilibrades i perfectes entre fe i raó, un personatge ben conegut per teòlegs i filòsofs, però que la realitat actual ve a dir-nos, poc conegut i admirat pels estudiants i prou oblidat pels veïns.