40 anys de tres moments...

El mes de febrer de l'any 1983 va ser un mes especial per Castelló. A més a més de ser el temps d'inici com a colla festera d'una de les més arrelades a la ciutat, la Colla Pixaví, també va ser el moment de la col·locació dels treballs de ceràmica artística a les parets que envolten l'esplanada de la basílica de Lledó i a les jardineres que l'ajuntament va col·locar en diferents zones de la capital i que ara, quaranta anys després de la seua col·locació encara podem contemplar en els seus emplaçaments originals; obra del ceramista d'Onda Ferrran Guallart Ramos.

El projecte que va començar a prendre forma amb la col·locació dels primers panells la tercera setmana de febrer del 83, finalment va estar compost per 10 ermites, 2 escuts de Castelló, un croquis de la situació d'aquelles i una reproducció del privilegi del trasllat.

Sant Roc de Canet i Sant Francesc de la Font, amb una gran fidelitat als originals, van ser els dos primers panells creats i col·locats, juntament amb els dos escuts de la ciutat. Les ermites de Sant Josep, La Magdalena, La Salut, Sant Isidre, El Carme, Les Casotes i Lledó haurien d'esperar encara un temps per ocupar els seus llocs, així com la reproducció del plànol de situació i del privilegi.

L'èxit aconseguit amb aquestes ceràmiques va ser motiu perquè l'any següent des de l'ajuntament es materialitzara un nou encàrrec al ceramista, un panel de rajoles en tonalitats blaves, creat a partir d'una fotografia de l'època, en record i homenatge al tren a vapor conegut popularment com La Panderola, com a part del cabal cultural castellonenc. Panell que va situar-se a la plaça de la Pau, lloc de parada del trenet.

També un altre artista polifacètic, Miguel Collado, va tenir protagonisme en aquesta segona quinzena del febrer del 83. Ell va ser el guanyador del concurs convocat per l'Ajuntament per dotar les festes de la Magdalena d'una nova gaiata representativa de la ciutat i, per tant, l'encarregat de crear el monument que va representar la ciutat en 1983 i també en uns anys posteriors, ocupant un lloc principal a la plaça Major. Un monument la principal novetat del qual va ser la seua realització en polièster policromat, un material inèdit en la confecció de les gaiates fins aquell moment.

També en aquesta quinzena i en concret el dia 25 que va ser divendres, el teatre principal va viure un important esdeveniment cultural, l'estrena de la cantata "les hores" amb quinze poemes de Salvador Espriu musicats de la compositora Matilde Salvador, interpretada per la coral Vicent Ripollés dirigida pel mestre Joan Ramón Herrero i acompanyant la part musical l'orquestra municipal de València.

Una obra de l'estimada Matilde en què destaca la seua ambientalitat ombrívola, amb referents d'íntima tragèdia, però alhora presentant un conjunt de cèl·lules musicals independents de sorprenent varietat en els seus acerbs postulats modals. Podeu si us ve de gust escoltar-la íntegra "punxant" al següent ENLLAÇ 

Han passat 40 anys i hem canviat. A millor, és clar, però gràcies a moments, espais i esdeveniments com aquests que hui porte al record hem arribat on ara estem i, malgrat que recorde un tros de la nostra història recent, cada dia una mica més llunyà, és de justícia no oblidar-ho, ja que, tot i que no ho semble, són fites que ens ajuden a entendre'ns a nosaltres mateixos, com a societat i com a poble.