Patinar...

Diuen els que entenen que s'acosten uns dies de fred, tal vegada els més gelats de l'hivern, però, no penseu que ha estat aquest fenomen el que m'ha donat peu al títol del meu comentari d'avui, res té a veure, o sí?

Patinar en la nostra rica llengua a més a més de relliscar i de desplaçar-se amb patins, de rodes o de gel, sobre una superfície dura i llisa, quan la paraula s'empra en un sentit col·loquial s'assimila al sentit d'equivocar-se, prendre desencertadament alguna cosa per certa o adequada, allò que en el llenguatge popular diem planament "posar la pota" o més escatològicament "cagar-la".

Un dels reptes que afronta el periodisme a l'era digital, al ciberespai, és la immediatesa, anunciar, fer públic ràpidament, a ser possible el primer, allò que s'acaba de produir, popularment "apuntar-se un tanto", aconseguir un avantatge o encertar en alguna cosa davant dels altres.

Però navegar per aquesta immediatesa té els seus riscos i, malauradament massa sovint, es publiquen informacions incompletes, insuficientment verificades o esbiaixades fruit del recurs d'una sola font, sacrificant, de vegades fins i tot en coneixement de causa, els principis de veracitat i honestedat, valors indissolubles de tota cobertura informativa, anteposant la immediatesa a la realitat.

S'acosten festes i, com és natural, som molts els castellonencs que, per curiositat, organització o simplement per veure les novetats, volem conéixer el programa oficial preparat pel Patronat de Festes per la setmana magdalenera com més aviat millor, i això, la premsa ho sap, de manera que, tot i no haver-se aprovat aquell fins al dia d'ahir, ja fa uns dies que, més d'un mitjà de comunicació digital de l'entorn de la ciutat, per ètica no diré noms, van publicar "sense pèls a la llengua" el què amb tota probabilitat afirmaven "era" el programa oficial, que anava a aprovar-se definitivament pel Consell Rector de Festes.

És veritat que el publicat s'acosta molt al programa finalment aprovat, però també és veritat que no és el programa oficial i, per tant, per ètica i rigorositat informativa caldria que de la mateixa manera que van publicar una notícia no exacta, ara revisaren el programa aprovat i, publicaren les rectificacions oportunes que, us assegure hi ha hagut. Ho faran? Ho dubte.

Si la funció més destacada d'un mitjà d'informació és justament aquella, informar sobre qualsevol tema amb rigor, en aquest cas, malauradament, s'ha produït una patinada, i tot i que les conseqüències, per la mateixa naturalesa de la informació, al cap i a la fi, només es tracten d'actes festers, siguen prou irrellevants, els confiats lectors poden veure's defraudats i enganyats, fet que, fins i tot, pot arribar a repercutir en el ressò de la mateixa publicació, de manera que, per allò que dèiem al principi de voler excedir-se i superar a l'altre, tots ixen perdent.

Seria més que llastimós que, fins i tot de manera escrita, els programes de mà que cada any algunes empreses, per fer-se propaganda solen repartir, els dies previs a l'inici de les festes, reproduïren aquestes "versions no oficials", aquells programes avançats pels mitjans digitals abans de l'aprovació definitiva, aquells programes incomplets i, per tant, contribuïren sense voler-ho a fer més gran les patinades.

Cal estar atents als detalls si volem la perfecció, cal ser rigorosos en tot el que s'afirma, siga de paraula, digital o imprés en un paper, ja siga en temes transcendentals com en temes futils, perquè si fas crònica informativa tots els detalls han de ser exactes.

No n'hi ha prou que un o una periodista cobrisca la informació amb la premissa de divulgar la novetat, cal que a l'hora de fer-ho públic tinga present que el rigor és més fonamental que la pressa. Poden canviar els suports, els llenguatges, els ritmes, les problemàtiques, però no el rigor amb què es produeix la informació.

Volem informació amb credibilitat. Entenc que no ens han mentit a propòsit, però necessitem algun mitjà proper més d'una rectificació. Encara som a temps.