Intolerància

Existeix al nostre país la idea generalitzada que el senat, la cambra alta del poder legislatiu i de representació territorial, serveix de molt poc per no dir de res. És cert que, per llei, té unes funcions rellevants en els camps legislatiu, pressupostaris i en el control del Govern, però, la realitat ens diu que en molts casos, sol ser la destinació habitual dels polítics que han estat derrotats o que s'aproximen a la fi del seu "cursus honorum", sobretot per aquells anomenats territorials o de designació autonòmica, en aquesta XIV legislatura amb un nombre de 57.  5 d'aquests senadors o són per la Comunitat Valenciana: dos per part del PSOE: Isabel Calero i Joan Lerma, un del PP, Alberto Fabra, un independent, Emilio Argüeso i un de Compromís, el cabanenc Carles Mulet, persones que vist des de fora, acudeixen i treballen, o no, sense cap transcendència mediàtica.

I aquesta constatació que no deixa de ser veritat en molts casos, no pot ni deu generalitzar-se, ja que entre els 265 senadors que componen la cambra, malgrat la poca visibilitat que de vegades se'ls dona, per no ser considerats "primeres espases" o formar part dels grups majoritaris i dominants, trobem algunes excepcions.

No diré jo que el treball dels representants territorials dels grups popular, socialista o independent haja estat nul, però el que sí està clar és que poca o cap transcendència directa han tingut al llarg de la legislatura les seues intervencions i menys encara els seus èxits.

Per fer visible la tasca desenvolupada en aquests anys, sobretot en la darrera legislatura, el senador Mulet, al costat de la periodista Emma Zafón i coordinat per Jordi Maura, acaba de publicar un llibre "Una temporada en el senat", que arranca amb una entrevista, segueix amb articles d'opinió, reflexions del senador, fragments del diari de sessions i un espai amb codis QR que porten el lector a les intervencions parlamentàries en YouTube.

Es parla entre altres temes dels últims dies de Rita Barberá al Senat i com madura la seua relació parlamentària, de les vivències polítiques al voltant de l'activació de l'article 155 de la Constitució com a eina contra l'independentisme català o la moció de censura que va propiciar un canvi de govern del PP al primer del PSOE amb Pedro Sánchez al capdavant.

Un llibre que, com passa amb qualsevol altre, siga novela, teatre, assaig o memòries, a alguns els hi semblarà adient, encertat i a altres no els hi agradarà gens ni mica, al cap i a la fi, es tracta d'una visió personal d'un treball al llarg del temps.

El llibre va ser presentat la vesprada d'ahir a l'espai cultural del Menador, amb la
presència dels autors i de la regidora de cultura municipal amb una afluència de públic més que notòria. Acabat d'iniciar el mateix i quan tenia la paraula el senyor Maura, un grup de persones van entrar a la sala i van asseure's com a públic assistent mentre altres van quedar-se al rebedor de l'edifici, començant els de l'interior a aixecar-se amb cartells on es podia llegir "A las elecciones lo pagareis", mentre començava a sonar una forta xiulada per part dels que romanien a l'exterior.

Amb faltes de respecte, crits de "lladres" i "criminals", i paraules malsonants, els qui aspiraven a fer malbé la presentació de l'obra preguntaven, també cridant on és la creu?, en clara referència al monument del Ribalta, que ha estat recentment traslladat dela seua ubicació al parc.

Intolerància, intransigència, tossuderia, obstinació, és el que van demostrar una vegada més els fatxes, els simpatitzants amb les ideologies polítiques de dreta o ultradreta, en no respectar les persones que tenen pensaments diferents bé siguen en l'àmbit cultural, sexual, racial, religiós o polític.

Senyors que ahir vau intentar boicotejar un acte cultural, que vau voler fer-vos de notar, considere trist que penseu que el món no ha evolucionat i que continueu ancorats en idees totalitàries, d'ordre i de comandament, que enyoreu, en un país democràtic i lliure, un antic sistema totalitari, però, tot i això, encara em dol més i m'ompli de tristor veure com imbuïts d'una suposada autoritat moral, que, a parer meu no teniu ni coneixeu, menyspreeu la resta de veïns que, no comparteixen les vostres retrògrades idees. A més a més de facistes i ignorants, intolerants; en no haver acudit prou!