Anireu a l'infern!

Les coses santes han de tractar-se santament. Aquesta és una frase que se li atribueix al pare Pedro Fernández Rodríguez, Penitenciari a Santa Maria la Major, a Roma, en afirmar no fa massa dies que el sacrilegi és un acte de menyspreu cap a el fet sagrat que demana una resposta per part de l'Església per compensar el dany provocat segons el tipus de profanació patit.

La resposta principal de l'Església davant el sacrilegi és el desgreuge, que és la compensació a la injúria feta, L'acte principal de desgreuge és evidentment la celebració digna i devota de la Santa Missa o l'adoració al Santíssim Sagrament.

I és que tots els sacrilegis no són iguals. Hi ha de locals, aquell que es produeix quan es mata una persona en un lloc sagrat, de personals, quan es practica violència contra una persona sagrada amb fets i no sols amb paraules i aquells que l'església anomena reals, que es manifesten en la manca de respecte als sagraments, als gots sagrats i a les imatges i sobretot, en el robatori de les coses o béns sagrats.

Tot i això, crec que quan es produeix un sacrilegi i es fa públic el robatori de peces de gran valor econòmic, el primer i més urgent que cal fer, en el cas de gots sagrats, calzes i copons, és tractar de recuperar-los i no tan sols fer actes de desgreuge i de reparació, ja siga amb la celebració de la santa Missa o amb l'exposició perllongada del Santíssim Sagrament, perquè, malauradament, aquests actes tenint un gran sentit religiós i de fe, vénen a demostrar que serveixen més aviat de poc.

La realitat així ho demostra i ara ens ha tocat de prop als castellonencs i no és la primera vegada. Ja el maig del 2017 l'església de Teresa va ser objecte de robatori i ara, la casualitat ha volgut que en menys d'un mes dues parròquies de la nostra diòcesi hagen vist novament profanats els seus temples i i patit sengles robatoris. La nit del passat 25 de gener va ser la parròquia de Sant Francesc de la capital on els lladres van sostreure el viril amb el Santíssim, i ara, el passat diumenge els lladres van entrar a l'església parroquial de Santa Maria de Sogorb i van sostreure els caixons de les almoines, a més d'altres objectes.

I novament el nostre bisbe per reparar aquest nou acte, confirma que celebrarà el diumenge 5 de març, en aquell temple una missa de desgreuge al mateix temps que demana als sacerdots de totes les parròquies, capelles i temples de la província que també duguen a terme actes de desgreuge.

No seria millor demanar a tota la comunitat i, en especial, a tots els rectors i altres rectors d'esglésies que extremen les mesures de seguretat per evitar fets com aquests?

Les esglésies són ara el punt de mira de molts lladres, ja que hi ha objectes de gran valor que es conserven i es revaloren al mercat perquè tenen molta història. Disposar d'alarmes i càmeres de vigilància d'alta qualitat que estiguen gravant les 24 hores del dia, és només una opció ara no massa cara, però també hi ha altres.

Entenc que les esglésies no haurien de tenir alarmes, ni càmeres, perquè pense que sent llocs sagrats, haurien de ser respectats i no patir robatoris. Però la realitat és ben diferent i, malauradament l'església no és aliena a la inseguretat regnant a la societat, però si la societat cada dia busca major seguretat, l'església en aquest camp només recull que un suspens.

Al segle XXI ja no val pels lladres allò "d'aniràs a l'infern", fins el mateix papa Francesc ho afirma, l'Infern no és un lloc sinó la situació de qui s'aparta de Déu i aquells que furten els objectes sagrats no tenen por de Déu. Calen noves mesures per a preservar un patrimoni que és de tots, també dels no-creients.