Estime la meua llengua!

De la mateixa manera que va ocórrer a Catalunya en el segle XVIII se succeïren a les terres valencianes els decrets de prohibició de l'ús del valencià a tots els àmbits, aconseguint fer retrocedir dia a dia l'àmbit lingüístic valencianoparlant. A hores d'ara del territori valencià que està articulat en 34 comarques, 22 tradicionalment són valencianoparlants mentre que les altres 12 són considerades castellanoparlants.

Tanmateix, el gruix de gent que no parla valencià habitualment, però que sap parlar-lo és gran, de manera que el problema és més d'ús que no de coneixement, tot i que com més al sud no sols minva l'ús sinó que minva el coneixement i també l'actitud favorable a la llengua. La poca estima és fruit de les reiterades prohibicions al llarg de tants anys.

L'aprenentatge d'una llengua es produeix fonamentalment en l'àmbit familiar i en el sistema educatiu, però en el cas del valencià les darreres enquestes vénen a demostrar una baixada de l'ús de la llengua tant en casa com amb les amistats.

No és aquest un cas exclusiu del valencià, per això La UNESCO va declarar el dia 21 de febrer per promoure la diversitat lingüística i cultural i el multilingüisme el dia internacional de la llengua materna amb un clar objectiu, revitalitzar les llengües en vies de desaparició o en perill d'extinció.

Tres milions de persones tenim el valencià com a llengua materna i molts més com a segon idioma i per commemorar el dia internacional de la llengua materna la televisió pública valenciana mitjançant el programa de reportatges d'investigació "zoom" va emetre anit un programa on va analitzar-se l'ús del valencià com a llengua oficial.

Un programa molt interessant que podeu veure o reveure si ús ve de gust "punxant" al següent enllaç ZOOM , un programa el contingut del qual ha començat a despertar passions de tota mena.

És evident que la normalització del valencià presenta unes grans diferències entre els grans nuclis urbans on l'ús del valencià a la llar és minoritari, i les zones de concentració urbana mitjana o baixa on aquest és prioritari dins de l'àrea valencianoparlant. També s'observen fortes diferències entre l'escolarització en valencià en els centres públics i els privats i entre les comarques del nord i les del sud.

La realitat ens diu que en alguns àmbits, sovint, parlar, escriure i llegir en valencià és impracticable o es converteix en una decisió quasi heroica. Escoltant aquesta màxima: «El que importa és fer-se entendre» la solució salta a la vista de forma clarivident: per no tindre problemes cal que totes les persones amb responsabilitat docent, mèdica, policial, judicial... que representen l'administració al País Valencià, en qualsevol de les seues institucions i dependències territorials tinguen coneixement de la llengua pròpia, perquè sense aquesta condició, no ens podem fer entendre, i això és el que importa.

També hi ha qui diu que mai hi han hagut tants parlants de valencià com hi ha en aquests moments, però és un argument que cau pel seu pes, ja que tampoc mai el País Valencià havia tingut tants habitants com ara.

Ser parlant de valencià en bona part del domini lingüístic no és tan fàcil com sembla. O bé estàs obligat a ser un dels herois irreductibles que no canvien mai de llengua, amb la incomoditat i el cansament que això pot generar, o bé ets el botxí que minoritzes la teua llengua. Per al futur del valencià és primordial que aquest es convertisca en una llengua completa, que tots l'emprem de manera normal en tots els àmbits, de manera que fins i tot els nouvinguts entenguen que parlar valencià és la millor manera d'integrar-se al nostre territori.

Aquest és el gran repte que hui, dia internacional de la llengua materna, salvaguardar la diversitat lingüística per garantir i garantir-nos un futur millor.