Quan vaig pel món m'agrada fixar-me en allò que "no tenim" a Castelló i que per algun motiu em produeix certa enveja, sobretot allò que puc trobar-me a qualsevol carrer, plaça o avinguda, generalment algun moble o element que ajude a facilitar la vida veïnal.
Passos de zebra
intel·ligents, contenidors de disseny pel reciclatge dels productes més
variats, seient i bancs anatòmics públics, punts d'informació ubicacionals, de
trajectes o informatius, o simplement jocs infantils adaptats per a menuts amb
discapacitat, són alguns dels elements que ara em venen a la memòria.
La vesprada d'ahir i per
circumstàncies que no vénen al cas vaig desplaçar-me fins a la basílica de
Lledó. No era la primera vegada que passejava per l'avinguda després de la seua
recent remodelació, per tant, en certa manera ja estava familiaritzat amb els
nous bancs, el nou paviment, el nou carril bici, els nous espais verds, els
nous punts de càrrega de vehicles elèctrics...
Un nou element que, no havia
vist mai ni en cap altra ciutat ni a cap lloc de Castelló i que per més que
m'apropava no encertava trobar quina era la seua finalitat, quin el seu ús.
Ahir en observar-lo amb cura, vaig adonar-me que disposava d'un dispositiu
semblant als que tenen els carros de compra de les grans superfícies per poder
deslliurar-los, de manera que, calia posar una moneda d'euro o cinquanta
cèntims i el mecanisme permetia l'obertura.
De camí de tornada cap a la
ciutat, un nou aparell idèntic, el col·locat a tocar del Tombatossals va
convidar-me a repetir l'operació. Ara si, vaig tenir més èxit, en introduir la
moneda i desbloquejar el mecanisme, allò va poder obrir-se i mostrar-me el seu
interior. Tal vegada aquells que açò llegiu ja ho coneixeu i sabreu que és el
que jo vaig veure per primera vegada, contingut que va permetre'm comprendre
quina era la finalitat de l'aparell.
El "bonic poste"
en qüestió inclou un joc de ferramentes, tornavisos, alicates i altres
elements, útils per fer xicotetes reparacions a una bicicleta o patinet a més a
més d'una bomba manual d'aire amb manòmetre per unflar les rodes. De manera que
allò era un "talleret" que, situat al costat del carril bici permet
en un moment determinat als ciclistes i patinadors repassar o revisar les seues
màquines.
Curiositat descoberta. Quina modernor! Mira que m'he fixat en moltes coses quan solc anar per ahí, però mai havia vist una cosa igual. No dic que no puga ser útil, però crec que, a més a més de ser el mecanisme emprat per l'obertura, massa senzill i fràgil, com he dit abans en un dels dos postes ja estava espatllat, no crec siga massa habitual el seu ús, i, tal vegada estaré errat, però crec que la seua col·locació ha estat més un signe de "modernor" que de funcionalitat; això sense entrar en detalls de la dificultat "per entendre" el seu servei, ja que no hi ha cap senyal, ni escrit, ni placa que indique la seua finalitat, ni tan sols el dispositiu té nom.
No dubte que aquesta reforma
haja posat la nostra ciutat a l'avantguarda pel que fa a mobilitat i ecologia,
però crec que aquests dos postes -no sé quin haurà estat el seu cost- tindran
poc servei i no duraran molt. Tant de bo, estiga errat i el seu ús faça desdir-me
prompte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada