Visites de cementeri

No són els cementeris un lloc als que m'agrada acudir. De fet, poden comptar-se amb els dits d'una mà i encara en sobren el nombre de dies a l'any en què sol acudir a visitar els difunts. Naturalment, això no vol dir que oblide els meus avantpassats siguen familiars o amics a qui solc recordar molt sovint i en circumstàncies molt diverses, siguen aniversaris, dates assenyalades o esdeveniments on se'ls troba a faltar.

Tot i això, és veritat que actualment, i des de fa uns anys, els cementiris constitueixen un atractiu turístic recent i desconegut que, cada cop més, desperta l'interés dels visitants per aquests espais. Aquest interés no sembla relacionar-se amb un sentiment esnobista o morbós, sinó amb l'afany de coneixement per la cultura i la història de les ciutats on es troben. 

Així, aquests espais ens ajuden a entendre la història, la vida, la cultura i les relacions socials de què ens van precedir, a més que atresoren un enorme patrimoni arquitectònic i artístic moltes vegades oblidat.

Per això, desenes de cementiris a Espanya i Europa llancen visites guiades, representacions teatrals i diferents iniciatives culturals per atraure, primer els nadius, però també els turistes, i així salvar-se de l'abandó. Fins i tot existeix una "Ruta Europea de los Cementerios" com a itinerari cultural amb WEB PRÒPIA, ruta de la qual formen part entre d'altres el General de València o el de Montjuïc de Barcelona.

Crec que ni el de Sant Josep ni el Nou de Castelló formen part encara d'aquesta ruta, però això no significa que els nostres cementeris i sobretot el vell de Sant Josep no dispose de diferents itineraris culturals per divulgar el ric patrimoni que atresora. Si la memòria no em falla, va ser allà pel 2016 quan va posar-se en marxa, per iniciativa municipal, un primer itinerari anomenat 'Un recorregut per la memòria' que recorre les tombes de personatges representatius de la societat castellonenca que en diferents èpoques van contribuir de diversa forma a la identitat de l'actual ciutat, al que va seguir l'itinerari anomenat "Dones immortals" que vol fer un homenatge a diferents personalitats destacades als camps de la ciència, la cultura, la política o l'espectacle, juntament amb altres que van ser protagonistes anònimes d'esdeveniments històrics de la ciutat.

Juntament amb l'acció oficial, d'aquests dos itineraris que es coordinen des del MUCC, i fruit de la investigació històrica d'una castellonera d'esperit inquiet, Queta Ródenas, naixen primer unes visites i després un llibre, "Cementeri de Castelló. La història d'una "ciutat" que traça un recorregut per la història de Castelló a través d'uns personatges que es troben sepultats al seu Cementiri, animant els visitants a endinsar-se al cementeri i veure'l no només com un lloc de memòria on anar a visitar els nostres éssers estimats; també com un museu en el sentit més estricte de la paraula. Més encara, en algunes ocasions la mateixa investigadora amb grups d'amics, coneguts, associacions o ens culturals, acompanya la visita explicant una mica de tot, antecedents, història de l'edifici, escultura, arquitectura, epitafis, al·legories, guerra civil, repressió franquista...

I si parle de tot açò hui és perquè la casualitat ha volgut que tot just ahir al matí, alguns afortunats, van tenir la sort de poder gaudir d'una visita, guiada i comentada per Queta, i que el matí de hui diumenge, tal com ho anunciava l'agenda cultural del mes, s'haurà celebrat també la visita "Itinerari dones immortals", organitzada pel MUCC, mitjançant un guia professional. Dues visites en dos dies seguits i que, amb total seguretat, hauran mostrat l'enorme potencial d'aquest espai diferenciat i singular i hauran sorprés a més d'un visitant.

Dues oportunitats que de segur tornaran a repetir-se per visitar i conéixer el cementiri, amb mausoleus i tombes que expressen l'interés extraordinari i dilatat que la humanitat ha mostrat al llarg de l'existència per la vida, com a elements que ens ajuden a entendre la religió, l'herència cultural, arquitectònica i històrica del lloc.

I com diu Queta Ródenas en el seu llibre: "Aprofitant el segle i mig d'història d'aquell lloc, podem fer un recorregut pels grans canvis socials de la ciutat i per la vida de personatges il·lustres i persones anònimes que han anat configurant la nostra memòria col·lectiva".

Pocs béns com aquest, repositori de la memòria social col·lectiva, són capaços de reflectir amb tanta precisió la idea clau del patrimoni: traslladar l'herència cultural rebuda a les generacions futures. Benvingudes siguen aquestes i moltes altres visites. Per la cultura del nostre poble, memòria i record.