50 anys d'un mantell.

El papa Pius XI va proclamar el 8 de novembre de 1922 a la imatge de la Verge del Lledó, estatueta amb una figuració de la Verge Maria, patrona de Castelló. Amb aquest motiu la imatge és col·locada al pit d'una escultura més gran, i comença a ser vestida amb vestidures i mantells brodats.

Malauradament, la primitiva imatge-relicari del segle XVI va ser destruïda el 1936 i, per substituir aquella, l'any 1939 va ser beneïda una nova imatge-relicari, la que es mostra avui a l'absis de la basílica, esculpida per Tomás Domingo Colón i policromada per Juan Bautista Porcar. Una imatge d'una immaculada amb les mans juntes abillada amb un mantell cònic que li cobreix tot el cos. Al pit està excavada la fornícula que conté la imatge venerada.

Els mantells són ofrenes, expressió d'amor i devoció a la Stma. Verge, sent secundari el valor material d'aquests; el que és fonamental és tot el sentiment, les vivències i l'amor que tanquen, i que han impulsat els donants a efectuar la seua ofrena. Els orígens del costum d'exornar i enriquir amb mantells la imatge de la Verge no són gaire concrets, però al llarg de la història se n'ha anat deixant constància.

La Verge de Lledó, com moltes altres imatges d'arreu del país, posseeix una extraordinària col·lecció de mantells que la pietat popular ha anat teixint al llarg de la història al voltant d'aquesta entranyable devoció.

Així, si accedim a la basílica podrem observar que hi ha de tissú, brocats, vellut, ras de seda, domàs, treballats d'acord amb el material de base i la capacitat dels donants o dels artistes a qui se'ls encarrega la realització; brodats a mà o a màquina, elaborats a ganxet o boixet, amb agulla de tricotar o pinzell. N'hi ha d'enriquits amb pedreria, autèntica o de fantasia, o esmalts. Mantells que han estat donats per persones o institucions que abasten tot el ventall social, econòmic, cultural, polític o religiós, n'hi ha de tots els colors i matisos.

I si hui parle dels mantells de la Patrona, vull fer-ho des d'un record i una commemoració. Aquests dies i com a colofó de la II Setmana del Cavaller, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, l'any 1973, ara fa 50 anys, sent prohom de l'entitat el senyor Miguel Mulet, va lliurar un mantell per la imatge, que una vegada beneït pel prior mossèn Manuel Herrero, van ser les cambreres les encarregades de "ficar-li'l".

Diuen les cròniques que van ser la dama de la Germandat, senyoreta Maria Elena Mulet Pascual i la Reina de les Festes d'aquell any la jove Maria Teresa Beltrán Segarra les encarregades de presentar el mantell a la Verge i que en finalitzar la missa que va oficiar-se com a acció de gràcies, va servir-se a l'esplanada de l'ermitori per tots els assistents un vi d'honor i va llançar-se una gran traca.

El mantell, brodat a mà amb fil d'or i plata porta l'emblema de la germandat adornat amb lluentons i pedreria, sent pagat amb una contribució dels membres de la Germandat de 200 pessetes cadascun, juntament amb una aportació de la Violant i dels amics del col·lectiu.

Han passat els anys i el nombre de mantells oferits a la Verge no ha parat de créixer. No sé quants en tindrà a dia d'avui, però el que tinc per cert, és que cadascun d'aquests mantells tenen un simbolisme i un significat únic, ornamentant la imatge de la Mare de Déu com a expressió de devoció i agraïment.

Crec que existeix una normativa per a la col·locació dels mantells, aquesta és respectant els colors que marca la litúrgia de l'Església, excepte en festivitats concretes, per això el dia de la romeria la Verge llueix el mantell verd de la ciutat i la banda de regina del poble. Si ens acosten aquests dies a la basílica podrem veure com el mantell que llueix la Patrona ara, temps de Quaresma, és de color morat, símbol de penitència.

Caldria preguntar a la Junta de Cambreres, encarregades del canvi dels mantells si hi ha algun dia a l'any en què la Verge llueix el mantell a què avui fem referència, cosa que desconec...