El territori d'Alt Maestrat Human Land, format inicialment per Catí, Culla, Benassal i Ares, va incloure el 2021 a Albocàsser, com a porta de l'interior i, amb el pas dels anys, s'ha convertit en l'epicentre de la cultura a la zona gràcies a les diverses activitats programades des dels Ajuntaments i les Oficines de Turisme dels diferents pobles, promocionant en diferents publicacions els seus paisatges de somni, els nuclis poblacionals plens de records i el ric patrimoni templer i medieval, oferint-se als visitants una infinitat d'oportunitats lúdiques i culturals.
Però crida l'atenció que la comarca que limita al nord amb els Ports, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb l'Alcalatén i a l'est amb el Baix Maestrat i la Plana Alta i conformada per 11 pobles: Albocàsser, Ares del Maestre, Benassal, Catí, Culla, Tírig, La Torre d'en Besora, Vistabella del Maestrat, Benafigos, Atzeneta del Maestrat i Vilar de Canes, no integre en aquest "human land" a tots ells, essent només 5 els elegits.
De segur que hi haurà algun motiu gros, que jo desconec, però vist així resulta curiós en pensar que Vistabella, la Torre, Benafigos, Tírig, Vilar de Canes o Atzeneta no "siguen agraciats" amb la participació en el conveni, ja que les seues terres, són també igual que la dels altres pobles inclosos, seques, agrestes i de barrancs profunds entre parets de roca, i el temps, el clima, les particularitats de l'orografia i la gent, els seus habitants, són semblants.
Si el castell de Culla, la Mola d'Ares, l'ermita de Sant Cristòfol de Benassal, el tossal de la Nevera de Catí o San Pau d'Albocàsser, són elements més que atractius de la zona, també els abrics i pintures de Tírig, el Santuari de Sant Joan i el pic del Penyagolosa a Vistabella o l'ermita de l'Ortisella de Benafigos, per citar-ne alguns, són elements de rellevància de gran valor històric, geogràfic o artístic.
Està molt bé que aquesta Associació Intermunicipal de l'Alt Maestrat, dins del Pla de Competitivitat Turística, fins i tot, haja creat un traçat circular d'una vuitantena de quilòmetres, que connecte els seus municipis, però aquesta decisió ha implicat deixar a banda els pobles veïns, elements també del mateix paradís natural que combina naturalesa, esport i descobriment.
En definitiva i si hui parle d'aquesta iniciativa que ja ha complit 6 anys és per un doble motiu, d'una banda, continua sense agradar-me el cognom "human land", crec que hauria estat millor una frase més definitòria del paisatge i per descomptat en la llengua dels pobles, el valencià, cas per exemple de "comprenem la natura", "paisatges eterns" o "paisatges amb història" i d'altra, perquè continue sense entendre com van deixar-se de banda les altres localitats, doncs sense elles la comarca resta prou òrfena.
Si entre les funcions primordials de la Diputació estan les de coordinar els serveis municipals dels diferents pobles per garantir la prestació dels serveis públics, o donar-los assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica, en especial els de menor capacitat econòmica i de gestió, que solen ser els més menuts i aïllats, i facilitar el màxim desenvolupament turístic, en aquest cas, la iniciativa considere que encara és curta, i tot i que em consta existeixen altres iniciatives cas de "Castelló ruta de sabor" o "Castelló terra de festivals" que lluiten pel seu desenvolupament.
Tal vegada per fer front a aquestes diferències o mancances, s'anuncia en aquests dies una nova iniciativa turística: "els 23 pobles del Nou Estatut Turístic", amb un impuls i actuacions concretes que vinguen a solucionar les diferències entre les localitats i, a la vegada, s'aconseguisca impulsar un full de ruta turístic per als pròxims anys ambiciós i complet, per a potenciar la província com una destinació turística integradora i no excloent. Com sempre, temps per venir... futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada