Bon bac i sense figa!

Diuen que la caiguda des d'una figuera és molt mala... i si afegim a més a més que no s'ha aconseguit la figa que es volia collir...aleshores parlem d'un desastre; estem parlant de fer un gran treball i esforç sense aconseguir l'objectiu desitjat. L'expressió és molt popular al meu poble, emprada en general quan vols indicar que no assoleixes res d'un assumpte determinat.

I aquesta expressió m'ha vingut hui al cap en escoltar el nou revés que, la fundació que diu defendre en l'àmbit jurídic uns valors inspirats en el cristianisme, la Fundació Espanyola d'Advocats Cristians de Castelló, ha tornat a tenir als jutjats.

Una associació, en teoria, sense ànim de lucre, amb ingressos gens clars, ja que ni els seus comptes ni tampoc els estatuts són públics, però "amb més moral que l'alcoiano", disposats a querellar-se contra tot el que considera una ofensa. En l'àmbit estatal han estat sonades les querelles contra la ministra d'Educación, Isabel Celáa; contra el col·lectiu Femen, contra Ignacio Aguado, contra l'actor Willy Toledo, contra el periodista Arcadi Espada, contra l'exrector de la Universitat Complutense José Carrillo o contra la drag queen Borja Casillas, entre les persones més sonades, i en tots els casos, no tan sols han perdut la querella, a més a més han hagut de fer front a les costes.

També han tingut, no cal dir-ho, des de la seua fundació allà pel 2008, una clara incidència al nostre poble, amb un bac darrere d'un altre, sobretot en els darrers anys en dos temes més que reincidents, la retirada de la Creu de Ribalta i el repartiment de llibres LGTBI als instituts de la ciutat.

En relació amb la Creu, el febrer del 2019 impugnen els pressuposts municipals per incloure una partida destinada a la seua retirada, en compliment de la llei de memòria històrica, admetent el jutjat de Castelló mesures cautelaríssimes; impugnació rebatuda en juliol, pel TSJCV l'auto del jutge reactivant-se el procés de retirada, iniciant-se una nova querella, aleshores contra l'alcaldessa per prevaricació, aconseguint paralitzar novament la retirada. No cansats s'interposa  un nou contenciós contra l'expedient de contractació de les obres i una querella per via penal contra la regidora de cultura, acusant-la de prevaricació i discriminació, tot denegat i arxivat. En juny del 2022 un nou recurs ara, en contra de la cessió de la creu al bisbat, en definitiva, impediments i entrebancs un darrere de l'altre, sis litigis i diverses querelles, tots denegats i perduts; finalment la creu va ser traslladada i ningú ha tingut cap mal pensament. Quants diners els hi va costar a la fundació? D'on van eixir? Quan m'agradaria saber-ho...

I en el cas dels llibres? El febrer passat la secció quarta de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la CV va desestimar un recurs d'apel·lació presentant contra la sentència del Jutjat de Castelló que donava la raó a l'ajuntament en la no vulneració de cap dret a l'hora de distribuir llibres de temàtica LGTBI als centres educatius.

Una vegada el TSJCV va avalar per sentència la decisió municipal, que va fer advocats cristians? Deixar-ho córrer? No!, que va!, recórrer al Tribunal Suprem i, vet per on, el passat dia 13 l'Alt Tribunal tomba les pretensions de l'associació ultracatòlica i, la condemna a pagar unes costes que poden arribar als 2000 euros. Encara em sembla poc!.  Encara sort que aquesta resolució del Suprem no pot ja recórrer-se, perquè de poder-ho fer, segur que ho farien. Un nou bac, aprendran alguna vegada?

Hui, novament, Advocats Cristians i el seu sectarisme i fanatisme torna a perdre enfront del Tribunal Superior de Justícia i, a més a més, ha estat condemnat a pagar, cosa a la qual sembla estan ja més que acostumats, tot i que diuen no tenen diners i demanen la col·laboració a través del web amb el lema "Con tu apoyo podremos seguir defendiendo los derechos fundamentales".

Diners que empraran per a deixar-se veure, no com afirmen per mantenir "els seus casos", ja que "els seus" són casos quasi sempre perduts, com també ho va ser el rebuig l'abril passat del Tribunal Suprem de la querella presentada contra l'aleshores senador de Compromís, el senyor Mulet, per un presumpte delicte de provocació, discriminació i odi contra la retirada dels símbols religiosos dels espais públics, condemnant la Fundació al pagament de les costes de tot el procés, per així disposar-ho l'article 239 de la llei d'Enjutjament Criminal.

A Advocats Cristians supose els hi passa com a aquell de l'acudit: "M'agrada jugar a futbol i perdre, li diu Joan a Pere, afirmació a la qual Pere li contesta, i guanyar?, Uf, diu Joan, guanyar ha de ser "l'hòstia".