No és prou...

Amb motiu de la proclamació de la reina de les festes del Pilar i Dames del Centre Aragonés de Castelló, acte celebrat el passat diumenge al Teatre del Raval i que va contar amb la regidora Maria Espanya com a mantenidora, que entre altres accions va servir per a reconèixer públicament per part de l'equip de govern del valor cultural que tenen les Cases Regionals i la seua contribució a la convivència ciutadana castellonenca, voldria hui fer unes reflexions sobre el que han representat, representen i sobretot poden representar en un futur aquestes associacions.

Unes associacions tan antigues com els moviments migratoris que es van produir a partir del segle XIX entre les regions espanyoles i que inicialment van nàixer per donar aixopluc als nouvinguts donant-los una acollida fins a cert punt familiar en un medi que els hi era, en molts casos, estrany; d'auxiliar-los en cas de malaltia o necessitat i també de crear un ambient on combatre la nostàlgia de la terra d'origen.

Amb el pas del temps, a la vegada que anaven creixent en nombre, fins a arribar en el cas de Castelló a sis, van anar transformant-se en un refugi de la seua identitat folklòrica portada a altra comunitat autònoma, en aquest cas, a la valenciana i en concret a Castelló.

Així, en l'actualitat les cases d'aquelles persones procedents dels diferents moviments migratoris arribats a Castelló i, dels seus fills i néts, ja "castelloneros", són les d'Andalusia, Aragó, Astúries, Castella-la Manxa, la Comunitat de Múrcia i Galícia, entitats que considerades culturals, a parer meu, conviuen una mica amagades per a la població mitjana, pel veïnat, tal vegada perquè per molts veïns, tot i que no són considerats "forasters", encara els seus centres i les seues activitats són entesos com a espais familiars només per aquells desplaçats de la seua ciutat d'origen en una terra estranya.

Això em fa pensar que, tal vegada, aquestes entitats necessitarien una renovació i poder arribar a convertir-se en excel·lents plataformes en l'àmbit econòmic i no tan sols cultural, ja que sembla que, a hores d'ara i en general, només continuen sent punts de trobada per compartir, entre ells, cultura, gastronomia i folklore.

La ciutat evoluciona, camina envers el futur i les cases regionals també ho han de fer si volen participar d'aquest futur local. És veritat que encara hi arriben a la nostra ciutat emigrants d'aquelles terres, però també ho és que la nova emigració difereix de l'antiga; pràcticament s'ha acabat la figura de l'emigrant que, empés per una necessitat econòmica, deixa la seua terra per tornar al cap de molts anys; qui ve en la majoria dels casos es queda, s'integra en el teixit veïnal i comença una nova vida.

En aquesta situació cal preguntar-se si en realitat aquest nouvingut necessita allò que fins ara li ofereixen les cases regionals. Al segle XXI les xarxes socials s'han convertit en l'element que "tots els espanyols usem", sobretot pels nouvinguts serveixen per a establir vincles amb les persones arribades de la seua mateixa regió a Castelló i, de no evolucionar, les xarxes socials poden arribar a substituir en un futur a les mateixes cases regionals.

No és prou que en festes, en Magdalena només una setmana a l'any, es facen visibles al carrer, i que ho facen amb balls o menjars i poca cosa més. Cal una major difusió de les seues activitats, de les seues programacions anuals, de la seua contribució al teixit cultural local, sí volen que el veïnat els tinguem en més alta consideració...

Desconec quina serà la massa social de cada casa regional, però em tem que sinó és molt alta, si els socis "de pago" no augmenten o inclús disminueixen, i les ajudes oficials cada dia són més minses, estan obligats a reduir les despeses per mantenir-se, reduint conseqüentment les seues activitats.

I és que les coses han canviat i si fa quaranta anys, la gent arribava a les cases regionals buscant un racó de la seua terra, ara si algun immigrant té nostàlgia de la seua comunitat d'origen, pot tornar el cap de setmana o trucar als seus familiars pel mòbil en qualsevol moment. Amb el desig que tinguen una llarga vida, crec que calen noves idees, noves estructures i nous reptes... o no?