No era el moment...

És veritat que es tracta d'un acte prou encotillat, que deixa poc de marge a la innovació, que el seu és un guió establert i repetitiu any rere any i que a banda de "presentar en societat" a les noves representants festeres dels diferents sectors gaiaters i aquelles que assoleixen durant tot un any la màxima representació institucional, Regina i Dames de la Ciutat, l'acte celebrat la vesprada-nit d'ahir al Teatre Principal, només tenia com a al·licient complementari d'escoltar la intervenció, les paraules, de l'Alcaldessa que, per primera vegada des de la seua presa de possessió, era l'encarregada de fer el discurs en aquest més que emotiu acte.

Un discurs que va començar amb un to fester, manifestant sentir-se molt feliç i desitjant a la regina Lourdes Climent, a tota la seua Cort d'Honor i a les seues famílies que gaudisquen durant tot l'any del tresor que la ciutat els brinda, ser les seues màximes representants, i que va continuar agraint la feina de la presidenta del Patronat de Festes Noelia Selma i del seu equip de treball per assumir el gran repte de treballar per tenir les millors festes. Fins ací, un discurs correcte, ben portat i fins i tot amb un polsim d'emotivitat.

Però, a partir d'aquest moment, el discurs va canviar de to i contingut, i en lloc de centrar les seues paraules en les màximes protagonistes, les xiques que ocupaven el majestuós escenari, destacant per exemple com l'ajuntament vetlarà perquè els seus somnis, les seues il·lusions i expectatives es complisquen al màxim, fent del seu, d'aquesta edició festera 2024, un any inoblidable i irrepetible, la senyora Carrasco va continuar per un camí més polític, ficant l'èmfasi en la crítica al sistema fester anterior, afirmant, ara des de la tribuna del Principal, que l'objectiu prioritari del seu govern és tornar l'autonomia de gestió a les festes, als festers, i que serà l'Assemblea de Festes, elegida democràticament, la que s'encarregue d'organitzar les celebracions de la nostra ciutat.

I encara el seu discurs, que començava a semblar el míting de campanya ja conegut, va continuar amb la crítica a l'actuació de l'anterior equip de govern municipal per no portar endavant les conclusions del IV Congrés Magdalener, que va acabar deixant en un calaix, acabant amb la tantes vegades ja comentada afirmació de deixar als festers les festes sense ingerències polítiques, per la qual cosa ha tornat a afirmar està en marxa la reforma dels actuals i vigents estatuts festers.

No dic que les paraules de la senyora Carrasco no siguen encertades, també jo soc partidari d'una modificació dels Estatuts que permeten que siguen els festers qui, amb l'autonomia pertinent que deixe la legalitat, gestionen i organitzen les festes, que l'Assemblea festera siga decisòria, que algunes de les conclusions del darrer Congrés fa falta que es duguen a la pràctica i siguen realitat el més aviat millor, però ni el to, ni sobretot el moment, per tornar a incidir en la necessitat del canvi, era el més adient. Crec que el discurs hauria d'haver anat per un altre camí.

Un camí que, continuant amb l'agraïment inicial, haguera portat a recordar i reivindicar la nostra història, tradició i fins i tot devocions, que haguera fet brollar encara més en els cors de les xiques i, perquè no?, també de tots els presents eixe castellonerisme, eixe "ser poble", ser veïnat, amb paraules d'esperança i no de confrontament o fins i tot, com va semblar en alguns moments, de revenja, "d'ara veureu que bé que ho farem"...

És veritat que un nou plantejament fester pot portar un rellançament, també que un projecte nou amb noves persones pot dur a un canvi, que el continuisme i la inèrcia no porten a la innovació, que sentir per boca de l'alcaldessa que les festes mai són unes despeses sinó una inversió, pot ser l'inici d'un bon camí, aquesta podia ser també part de la línia esperada del discurs, despertant il·lusions i esperances.

Senyora Carrasco, vosté sap que cada cosa requereix el seu moment, i el de la vesprada-nit d'ahir a l'acte d'imposició de bandes no era l'adient per fer crítica de la gestió anterior; una veritable llàstima que el seu estructurat discurs quedara entelat per, tal vegada excés de protagonisme, i deixara en part dels qui l'escoltaren un regust gens fester; tal vegada tenia vosté raó, però no era el moment ni el lloc per fer-ho.