40 anys del “Dolby Stereo”.

Si el canvi del cinema mut al sonor allà per l'any 1927 va ser una completa revolució per a la indústria, l'arribada als anys 40 del sistema estéreo, i després dels sistemes Perspecta (1954) i Sensurround (1974) van marcar tota una evolució tecnològica a l'hora d'integrar les pistes de so al rotllo de la pel·lícula, fins que va arribar allà per 1975 el sistema Dolby Stereo, gràcies al qual es va aconseguir codificar quatre canals de so, dret, esquerre, central i efectes posteriors, dues pistes que es podien llegir per un sistema òptic, no magnètic, establint les bases del so multicanal i constituint tota una revolució sonora, aconseguint, en pocs anys, reemplaçar el format mono, que era l'estàndard de l'època.

Una de les sales més populars de la ciutat apareguda després de l'enderrocament d'unes quantes cases del carrer del Comte Noronya i que va tenir al llarg del temps multitud d'usos, servint inicialment com a sala de ball per alegrar moltes vegades els dies de festa dels veïns, es va transformar a la dècada dels 60 en un dels cinemes per a nens, prenent el nom de Costa Azul, amb sessions vespertines dels diumenges amb la projecció de pel·lícules de l'oest i d'aventures principalment, mantenint-se fins a aproximadament la meitat de la dècada dels anys 70 en què va tancar les portes per sofrir una profunda transformació.

La nova sala renovada segons els plànols de l'arquitecte i anys després alcalde, el senyor José Luís Gimeno, prengué el nom de Cine Azul, inaugurant-se al mes d'abril de 1979 amb la pel·lícula "El expreso de medianoche".

L'aparell electrònic instal·lat a la cabina de projecció, italià, marca "Prevost", era el més modern del mercat, amb lectura de so òptic i magnètic de sis pistes estereofònic. No necessita operador, ja que es maneja des de la mateixa taquilla. La cinta, alhora que s'està projectant, es va rebobinant automàticament, disposada per a una nova sessió.

Programava estrenes d'última generació amb pel·lícules apropiades per a públic juvenil a la sessió de tarda. La seua trajectòria va ser dilatada, ja que va arribar fins al final de l'any 2001, sent la seua última projecció "Torrente 2. Misión Marbella", quan el seu gran saló va ser objecte de desig de l'empresa Vivas Rapalo de l'Hotel Jaume I, que va procedir al seu enderroc integració a l'hotel a l'estiu del 2006

Va ser tal l'èxit d'aquesta sala, durant els primers anys de la dècada dels 80 que es va aconseguir l'afluència més gran de públic en relació amb la població de la Ciutat, convertint-se en un dels cinemes capdavanters a Europa.

El seu èxit va ser degut a més de per les seues excel·lents prestacions: des del vestíbul, passant pel bar, fins a arribar a l'àmplia sala, totalment insonoritzada i refrigerada, per ser l'introductor a la nostra Ciutat de. "Dolby Stereo", aquell so mai escoltat en una sala cinematogràfica a Castelló.

Corria el mes de setembre de l'any 1983, just ara fa quaranta anys, quan va arribar a Castelló la pel·lícula romàntica nord-americana més famosa d'aquell any, "Flashdance", dirigida per Adrian Lyne i interpretada en els papers principals per Jennifer Beals i Michael Nouri.

Una pel·lícula que musicalitzada per Giorgio Moreder es va convertir en la primera que es va poder escoltar en el nou sistema d'àudio, convertint-se, no només a la nostra Ciutat, també a la resta dels cines espanyols en una de les més taquilleres de la dècada de 1980, considerada un clàssic de la dècada.

Llargues cues es produïen a l'estret carrer per accedir al cinema; a la sortida eren molts els espectadors que, meravellats per la història de superació personal i el romanç de l'argument, comentaven el fins ara desconegut so, considerant que, a més d'una entretinguda pel·lícula, acabaven de viure un musical a l'ús de l'època.

Ara, quan es compleixen quatre dècades de la seua estrena a la nostra Ciutat, i encara que l'evolució del so als cines no ha parat d'oferir-nos novetats, la presència de Flashdance a la cultura popular continua sent recordada com una fita a la història de la cartellera dels nostres cinemes.