Un
periòdic que inicialment portava un subtítol “rotativo de la mañana” i que a partir del seu número 1534, publicat el dimecres 1 de
gener de 1930 va canviar per “Órgano de la Federación Castellonense de
Sindicatos Agrícolas”.
Convivint
amb aquesta capçalera, trobem el “Heraldo de Castellón”, que va anar canviant
de subtítol, des de “diario decano y de mayor circulación de la provincia”.
Després de l’esclat de la guerra civil, el 31 d’agost de 1936 va ser confiscat
pel sindicat d’obrers tipogràfic, passant des de l’1 de setembre a tenir com a
subtítol “diario controlado por el frente popular” i presentat a primers
d’octubre com “Órgano del comité ejecutivo antifascista” i amb posterioritat
simplement com “Diario Antifascista” i que va continuar
editant-se fins al 10 de juny de 1938.
Només sis dies després, ,el 16 de juny de 1938 apareixia el primer número d’un nou diari “Mediterraneo”, al preu de 15 cèntims de pesseta i dues pàgines de contingut, que el desembre de 1939 i fins al dia de reis de 1962 adopta com a subtítol “Diario de Falange Española Tradicionalista i de las J.O.N.S", amb posterioritat “Prensa y radio del Movimiento” fins a l’arribada de la democràcia, i a partir del dijous 11 de desembre de 1980 és quan apareix al diari, per primera vegada el subtítol “Diario de Castellón”.
Un
diari que jo solc llegir habitualment de manera electrònica, al qual estic
subscrit des de fa algun temps, però que m'agrada també, generalment els caps
de setmana o dies especials, adquirir en format paper.
Ahir, darrer de l’any, per allò que el diari incloïa un especial “Castellón fue noticia 2024” vaig fer-me amb un exemplar, que des del primer moment en què vaig començar a fullejar-lo vaig anar de sorpresa en sorpresa.
La
primera “el regal” que ja s’anunciava a la primera pàgina, el calendari,
obsequi de la diputació, “Naturalitza’t 2025” il·lustrat amb les millors
imatges del concurs de fotografia del medi natural, certamen impulsat des de la
diputació castellonenca per visibilitzar el medi natural de la nostra
província.
La
segona, la publicitat que apareixia a tota plana i color a la pàgina 9,
“Mediterraneo 100 años de periodismo en Castellón”, i la frase
"Mediterraneo conmemora en 2025 el centenario desde su fundación como el
Diario de Castellón”, afirmació que, supose es feia, en proclamar-se hereu de
l’antic “Diario de Castellón”, quan en realitat, el "Mediterraneo"
com a capçalera, tal i com podem comprovar només acudint als arxius, naixia el
16 de juny de 1938, amb una primera página ocupada tota ella per un “retrato”
de Franco.
I
encara una tercera sorpresa; de les 20 pàgines que conformaven el quadernet o
separata central, especial final d’any, “Castellón fue noticia 2024”, quasi la
mitat, des de la página 11 a la 19, cal dir que la página 20, tota ella era per
publicitar el canal de WhatsApp del mateix diari, estaven dedicades a
enalairar, a destacar els corresponents balanços de gestió, a “que bien que lo
hacemos”, de 18 alcaldes i alcaldesses d’altres tants pobles de la provincia,
incloent en primer lloc a la presidenta de la diputació i l’alcaldessa de la
capital, cridant l’atenció i, com dic, despertant la sorpresa, que de la
totalitat dels escrits d’aquestes 18 figures polítiques, només els alcaldes de
Vila-real, l’Alcora i Moncofa, i l’alcaldessa de’Almenara, poc més del 20% de
tots els que analitzen les seues gestions, ho fan en valencià.
És veritat que a la primera página del diari ja s’anunciava el suplement especial amb el suggerent títol “Lo que dió de sí el 2024”, en castellà, i que a la capçalera, a més a més d’incloure’s el preu i el número de l’edició, el 28.731, ens recordava l’any “LXXXVI”, any 86, per tant, deixant a banda els motius pels quals alguns dels alcaldes han decidit fer el seu balanç en la llengua que no sol ser habitualment la seua ni la dels seus veïns, caldrà fer alguna aclaració, al voltant “del centenario del Mediterraneo como diario de Castellón”, si en realitat vosté mateix admet que, en són 86 els anys que s'edita, no li sembla senyor Angel Baez, director del periòdic?
I
com tot no han de ser crítiques i dissertacions un fort aplaudiment i agraïment
envers la diputació per l’obsequi del calendari, una manera fàcil de “fer
provincia” durant tot un any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada