Gelor i fred, dos anivesaris...

No cal dir res més, vaja, quina novetat!, aquesta setmana fa fred i gelor, més acusada del que en realitat és per la humitat, però senyores i senyors, estem al temps d’ell, ja farà calor a l’estiu.

Sempre s’ha dit que la setmana dels barbuts, la que inclou els dies 15, 16 i 17 de gener, corresponent respectivament als sants, Pau ermità, Maur abad i Antoni abad,  és la més freda de l’any. La saviesa popular així ho manifesta amb diferents refranys: “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquita i amagamans, o aquell altre que diu “Quan vénen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”.

Realitat o mite, però la veritat és que el fred és típic en aquestes dates segons confirmen les dades estadístiques que demostren que gener és a Castelló el mes més fred de l’any, per tant, no acabe d’entendre com els noticiaris d’aquests darrers dies, els diferents canals de televisió i emissores de ràdio, obren els seus informatius amb “la gran notícia del fred”.

Evidentment, aquests dies que acabem de passar ha fet fred a Castelló, però no de manera exagerada, diria que ha fet el que tocava i prou. Que al “Serradal” la temperatura haja baixat en alguns moments de les darreres matinades a -1,1 graus no s’ha de considerar excepcional, com tampoc que la neu haja aparegut a la zona dels Ports o als voltants del Penyagolosa.

Diuen les cròniques que fred de veritat va fer a Castelló, tot just hui fa 134 anys, un 18 de gener de 1891 quan va assolir-se la mínima històrica, baixant la temperatura fins als -10,4 graus, arribant a formar-se una capa de gel a vora de la mar i romanent gelada, per unes quantes hores, la séquia Major. Allò sí que deguera ser fred i notícia.

Com també ho degueren ser aquells altres dies inicials del mes de gener de 1841 i de 1842, del 1885, 1889 o 1894, en què la neu va arribar a quallar als carrers del poble, en alguns d’ells amb més d’un pam, amb temperatures de -5,8 graus. Un segle, el XIX recordat a Castelló com el de “la petita edat de gel”.

Però parlant de freds, gelors i nevades, cal fer menció especial a l’ocorreguda fa tot just  79 anys, el dimecres 16 de gener de 1946, “la gran nevada”, aquella encara recordada pels veïns de més edat. Tot el dia va estar nevant a la ciutat amb major o menor intensitat de manera que en arribar la nit, tot el poble estava cobert amb una espessa capa de neu que va mantenir-se tot l’endemà, provocant greus desperfectes als arbres del passeig de Ribalta i fent caure la xarxa del trinquet vell, a la vegada que va interrompre’s el servei de “la Panderola” entre Castelló i Onda, així com les comunicacions telefòniques.

Per a la història van quedar les fotografies fetes als carrers en aquells dies, testimonis, per aquells que no vam viure el fenomen, que venen a demostrar-nos que, amb gruixos de neu, amb una mitjana de 24,6 centímetres, en alguns indrets de més de 50 centímetres, aquella sí que va ser “una gran notícia” per la ciutat, que malauradament va tenir conseqüències desastroses, arruïnant la temporada agrària, amb grans pèrdues a la taronja i greus danys a l'arbrat en els anys següents, obligant als llauradors castellonencs, en alguns casos, fins i tot a arrencar els tarongers i tornar a plantar-los de nou. Tot un desastre! Afortunadament, res a veure amb la gelor i el fred d’aquests dies.

D’altra banda, tot i que cada vegada que es produeix una situació meteorològica significativa, com el fred d’aquests darrers dies, que els mitjans de comunicació fins i tot en algun cas han arribat a qualificar-lo d’alarmant, hi ha un convenciment generalitzat entre els veïns, especialment entre la gent gran, ho he escoltat altra vegada aquesta setmana als carrers del Raval, que actualment no fa tant de fred com ho feia en el passat.

I, vet per on, com acabem de veure, tenen raó. Abans, en el passat les nevades eren més abundants i freqüents; també pel que respecta a les onades de fred, les actuals no es poden considerar tan intenses com les del segle passat quan es van patir invasions polars molt més rigoroses. Vaja, que fa gelor i fred, però és el que ara toca!