Seguim igual…

De la mateixa manera que “el colom”, símbol universal de la pau, que rematava l’escultura
d’Adsuara de 1967, al·legoria d’esvelta figura femenina, ubicada a la plaça de Maria Agustina, va desaparéixer fruit del vandalisme urbà, i va tardar un bon grapa d’anys en ser substituït per una còpia exacta, altres elements urbans, ja siga fruit del gamberrisme en uns casos o de la desídia en uns altres, altres peces del patrimoni urbà castellonenc, es ressenten amb el pas dels anys.

Em ve al cap, l’estàtua  de Carles Vento, que evoca i recorda la figura del “sereno”, obra ubicada des del 2008 al carrer Navarra cantó amb Bayer, que després d’haver sofert continuats atacs, arrancant-li en diferents accions l’agafador del fanal que aquella figura té als seus peus, i després d’haver-se refet tantes vegades com era arrencat, l’ajuntament, sembla haver-hi desistit i, des de fa també un bon grapat d’anys, el fanal no té ansa.

També, en aquest cas a la plaça de la muralla liberal, des dels inicis de la democràcia, al costat del llenç de la muralla, existeix una bassa amb un brollador amb  una escultura que, representant que està jugant amb l’aigua, ens mostra la figura ajupida d’un xiquet. Una peça que va ser objecte de robatori allà pel 2011 i que en no ser mai trobada,  passant més de set anys perquè finalment, el 2018, fora substituïda per una altra igual.

Millor sort està tenint una altra obra, també de Carlos Vento, del 2004, homenatge a la mestressa de casa, ubicada al passatge d’En José García, a tocar del mercat, que representa una dona jove que, caminant amb pas decidit, es dirigeix al mercat portant a la mà dreta, un cistell ple de queviures, que per obra “d’algun graciós” també ha sofert, en diferents ocasions, el robatori de l’ansa; però, tal vegada per trobar-se en un lloc més cèntric, fins ara, cada vegada que desapareix l’ansa del cistell, aquesta tarda pocs dies en ser restaurada.

Aquestes accions podrien fer-me pensar que, el fet de trobar-se el patrimoni urbà més o menys cèntric amb relació a la plaça Major, fa que hi haja una major atenció i dedicació quan calga intervindre sobre el mateix per alguna situació excepcional.

Però no, no és així. Només cal fixar-se en el nou edifici municipal, aquell queper a completar les dependències de “ca la vila” va construir-se en temps del primer ajuntament democràtic, ocupant el solar en què hi havia fins als inicis dels anys 70 del segle passat les “cases de les ànimes”, la façana del qual s’encara amb la del mercat central.

Una façana que des del mateix moment de la seua construcció va estar decorada amb uns baixos relleus representatius dels personatges mitològics de la ciutat, així com un rellotge de sol i una frase mítica del popular “Tombatossals”. Però malgrat que allà pel 2016 va fer-se-li una rentada de cara, que va incloure la pintura de la façana, la neteja de les escultures i l'arranjament de la fusteria de finestres i balcons, instal·lant-se jardineres amb geranis, el fet va ser que, o la pintura era de qualitat molt baixa o el temps no passa de bades i, a hores d’ara ni es veuen les hores i marques del rellotge de sol, fent-lo del tot inservible i, tampoc es pot arribar a llegir la frase de l’heroi mitològic castellonenc.

I passen els anys i cada vegada es difuminen més les hores, marques i textos, i sembla que ningú, ni des del govern, ni des de l’oposició, manifesten el mínim interés per la recuperació, una recuperació que no ha de suposar una gran despesa econòmica per la ciutat.

Patrimoni urbà cèntric, el més cèntric de la ciutat, i, tanmateix, abandonat, sense el més petit manteniment. Si no és fàcil fer entendre els visitants el significat dels baixos relleus, i el text que els acompanyen, imagineu-vos si li afegim la seua quasi desaparició engolits i difuminats.

I no, no és aquesta la primera ocasió que porte aquesta situació al blog, ni tampoc la primera ocasió en què ho comente amb els amics, companys i coneguts que em trobe cada vegada que passe per la plaça, però seguim igual, no hi ha manera que ens facen cas, ni l’equip municipal d’abans ni tampoc l’actual. Continuem igual, fins quan? El temps ens ho dirà…