De franc.

De gorra, sense pagar, debades, gratuïtament, lliure, exempt..., són formes, paraules o expressions que emprem en la nostra llengua i de manera col·loquial quan volem expressar que alguna cosa és de franc, és o continua sent gratis, que es pot obtindré sense pagar diners.

No és fàcil en una societat actual, en què prima l’economia del guany, trobar coses de franc. Tanmateix, i des de fa un bon grapat d’anys no és massa difícil, sobretot a les grans ciutats, trobar llocs o espais on d’una forma divertida i sense cost podem aconseguir llibres, i mitjançant l’intercanvi,  donar una nova vida als llibres que a casa ja no en són d’utilitat, a la vegada que puc aconseguir-ne altres que poden ser-me útils, ajudant a fomentar la lectura.

No em referisc al BookCrossing, mètode per compartir els nostres llibres usats que consisteix a deixar-los en llocs públics perquè siguen recollits per altres lectors, que després faran el mateix, ni tampoc a aquella iniciativa, cada dia més estesa als pobles, en què mitjançant unes casetes ubicades generalment en una zona d’esbarjo habilitades pels mateixos ajuntaments,  cas de l’Alcora o Benicàssim sense anar més lluny, de les que ja vaig fer-me ressò en aquest mateix blog el passat 26 de juliol, faciliten que  qualsevol persona puga deixar un llibre que ja ha llegit i emportar-se'n un altre, creant un cicle d'intercanvi continu de lectures.

Hui voldria parlar d’una tercera iniciativa complementària a aquelles dues, i que fa ja uns quants mesos funciona a Castelló: l’intercanvi gratuït de llibres a les portes d’un quiosc.

El quiosc Santa Àgueda situat a un baix del carrer Alacant de la nostra ciutat, és un espai d’aquells que no criden massa l’atenció. De lluny, per la seua aparença externa, sembla un simple quiosc de premsa, un més dels pocs que encara trobem a la ciutat, però si ens acostem i parem atenció una mica més, veurem que és prou diferent.

A més a més de mantenir al despatx, en aquest cas a un euro, el bescanvi de llibres, amb la tradicional fórmula del “dona’m i pren”, ja el meu oncle ho feia fa un bon grapat d’anys amb les novel·les de l’oest de Marcial Lafuente Estefania, ofereix també la possibilitat de “donar” llibres, ficant-los de manera gratuïta a l’abast de qui vulga agafar-los, fomentant així la lectura en paper.

Aquest mateix matí en passar per la porta m’he parat per veure que s’hi trobava en el seu menut aparador exterior, sota el rètol “soy gratis” He d’assenyalar que no hi havia en aquell moment més que quatre o cinc llibres a l’abast, però encara així, resultaven temptadors; entre ells diferents guies de viatge d’Aragó, La Rioja i Múrcia, llibres més que útils per aquells encuriosits pel patrimoni o que preparen un viatge per aquelles terres. Llibres que m’han sorprés pel seu bon estat de conservació i sobretot per ser totalment de franc. Només calia estirar el braç i agafar-los.

No conec personalment la que crec, per les ressenyes trobades a l’internet, és la propietària del quiosc, però si he de fer cas a aquelles, es tracta d’una persona que a més a més de guanyar-se un jornal mitjançant la venda de diaris, revistes, llaminadures o loteries, manté un tracte exquisit i excel·lent amb els clients i, de segur, serà també una assídua lectora.

Un quiosc que amb aquest projecte dels llibres de franc, dona al barri un toc diferent, amb un cert retorn a l’era pre-internet, i que amb talent, feina, un somriure a la cara, tradició i innovació, de segur aconsegueix no només clients fixos, si més no també, que la gent el conega, que s’acoste, que fins i tot els més tímids passen per la porta diverses vegades fins que, un dia, finalment, deixen un llibre i se n’emporten un altre.

Al marge de culturitzar clientela i barri, amb aquesta iniciativa s’aconsegueix una bona causa, reciclar. A més si algú va a veure què hi ha igual s'emporta una altra cosa. Una bona iniciativa on tots surten guanyant. Algú més s’anima posar-la en pràctica? Existiran altres llocs a la ciutat amb la mateixa finalitat? Jo ho desconec...