Clar i breu: Magnífic.

No entenc de música, no sé llegir partitures, tant se val si les mire de l'endret com del revés, ho reconec, és la meua assignatura pendent, però això no és impediment perquè m'agrade escoltar melodies i ritmes de tota classe, ja siga de caràcter popular, acadèmic o culte, encara que, naturalment, tinc les meues preferències.

Entenc que la música de banda forma part de la identitat cultural del poble valencià i, per tant, i des de fa molts anys, del poble de Castelló. Una música feta per un grup organitzat, per a una comunitat, i que es toca als espais i moments més significatius per a la col·lectivitat.

Hi ha constància que des de l'any 1866 hi ha hagut diferents bandes de música a Castelló: "L'antiga", "la nova", "la de bombers", "la lira", "del regiment" i des del 1925 "la municipal" que sota la direcció dels mestres titulars Asensio, Felip, Garcés i Signes arriba al moment actual, ocupant la batuta des del 2019 el clarinetista i director de cor, d'orquestra i de banda, el mestre Marcel Ortega i Martí.

Amb un perfil divers i versàtil, el mestre Ortega ha sabut en el poc de temps transcorregut des que va fer-se càrrec de la direcció, donar un nou aire a l'agrupació, apostant per la música d'avantguarda, amb estrenes, consolidació del repertori i buscant sorprendre amb la innovació.

Des que va fer-se càrrec de la banda, i en la seua primera temporada 2019-2020 va confeccionar una programació que recollia la música original per a banda, autors valencians i castellonencs, la presència femenina i la creació de sinergies amb associacions i institucions de Castelló, potenciant la presència la Banda Municipal entre les principals institucions musicals del territori.

La temporada següent, 2020-2021, va proposar amb el títol general de "més enllà de les notes", el retrobament del públic amb la música simfònica, en un viatge de descobriment i reflexió que, a través de diferents concerts va aconseguir meravellar el públic.

"El cicle de la vida", basat en el renaixement perpetu, va ser el fil conductor de la temporada 2021-2022. Uns concerts que van ficar l'èmfasi en el repertori simfònic original per a banda, i també amb transcripcions i concerts per a solistes, comptant amb la participació d'entitats emblemàtiques de la nostra ciutat i formacions de rellevància internacional.

Ahir dimarts 25 va iniciar-se la nova temporada de la banda, la 2022-2023. Una programació conformada per 22 concerts a desenvolupar a l'Auditori, el Raval, la cocatedral i la ciutat amb solistes i directors convidats de primer nivell nacional i col·laboracions amb entitats amb audicions temàtiques i benèfiques, a més de la participació en actes institucionals i de ciutat i festivals contemporanis de primer nivell.

I l'inici es presentava com un gran repte, en el primer dels concerts la banda municipal acompanyada per l'Orfeó Universitari de València interpretaria a la sala simfònica de l'Auditori, l'obra simfònica coral Carmina Burana, una de les cantates escèniques més interpretades dels darrers temps, composta per l'alemany Carl Orff entre 1935 i 1936, on a més de l'orquestra i cors, hi intervenen solistes (soprano, tenor, baríton) i destacant la seua abundant i esplèndida percussió, amb un total de 25 peces de gran riquesa rítmica, distribuïdes en una introducció, tres parts i un final, sent el fragment més conegut i popularel poema 'O Fortuna', que obre i tanca l'obra.

Gran repte i gran expectació. Amb un auditori fins "la bandera", mai l'havia vist jo tant ple en els seus 18 anys d'història, els aproximadament 40 músics de la banda i els 80 membres del cor, amb els solistes i el director van, des del primer moment, guanyar-se el públic.

Simplement magnífic i mai millor emprada la segona definició de la paraula: "Allò que provoca admiració per la seua grandesa, el seu luxe o la seua perfecció". Grandesa, luxe, perfecció, i si voleu afegiu, sonoritat, espectacularitat, majestuositat... Més ecnara, penseu, si tot això vam sentir aquells que com jo de música entenem poc, imagineu el que van gaudir els entesos, tot això i molt més, i encara us quedareu curts.

I si voleu "una pega", només una, llàstima que majoritàriament el públic no comprenguérem allò que es cantava, els temes centrats en la sort inconstant, l'estació de la primavera, el gust pels plaers com el vi i el menjar, i també els plaers sensuals. No haguera pogut ficar-se un sistema de seguiment visual i traducció de les lletres de les cançons en temps real? Tant haguera costat?

Gràcies equip de govern municipal, gràcies estimada senyora regidora de Cultura, gràcies senyor director, amic Marcel, gràcies, senyores i senyors professores i professors de la banda i, és clar, gràcies components del cor per la seua professionalitat i saber fer. Així dóna gust...