Talent

Cada dia que passa tinc més clar allò del talent. Tothom té algun talent, una altra cosa és si s'és conscient i en quina mesura s'usa en tots els aspectes de la vida, tal vegada perquè en són poques les vegades en què ens preguntem que és això del talent o perquè aquell no es pot definir o contenir en un sol aspecte o característica.

El talent és la suma de tres grans aspectes, el que podem fer: d'acord amb els nostres coneixements i habilitats, i la nostra autoestima, el que volem fer: tot allò que ens motiva i ens mou a actuar, i el que acabem fent o faig, la darrera decisió enfront dels reptes i objectius.

Així, de res serveix que podent i volent no fem, ni que podent no vulguem, o vulguem i fem, però no podem, ja que el talent no es mesura en pes, però sí que és quelcom de valor elevat i variable.

És veritat que no ens podem quedar de braços plegats esperant que apareguen els nostres talents, cadascú ha de descobrir els seus i cultivar-los, a la vegada que també és ser talentós acceptar que hi ha altres persones que en tenen o bé més que nosaltres o altres de diferents.

També és ben cert que, generalment, és més fàcil que els altres reconeguen en cadascú de nosaltres aquell talent o talents que ens acompanyen, marquen i defineixen, que cadascú de nosaltres sàpiga valorar-se'ls.

Així reconec fàcilment en els meus amics i amigues el do de l'amabilitat, de la simpatia, de les capacitats tecnològiques, manuals, de la música o del cant, i que aquests talents requereixen, a més a més d'il·lusió, alguna destresa o cert tipus d'habilitats.

I si la meua reflexió hui va per aquest camí és perquè divendres la nit, una bona amiga, va convidar-me a unir-me, juntament amb altres companys que en aquell moment allí estàvem a formar part, a introduir-nos en un grup "Veus atrevides", un cor divertit, laic, obert i solidari conformat per gent de totes les edats a qui els hi agrada experimentar i divertir-se cantant.

Fins ací tot bé, bonic, però per cantar fa falta un mínim de talent i una sòlida afinació, i així atrevir-se a descobrir totes les possibilitats de la veu. Veus atrevides són gent que no tenen por, que interaccionen i es comuniquen, que s'estimen i estimen el so com a tal i que canten músiques de tradició oral mediterrànies d'Àfrica a més a més de peces de poesia cantada.

Però malgrat ser un grup actiu i del qual formen part moltes persones del meu entorn d'amistats, reconeixent que entre els meus talents, no tinc el de l'afinació, ni el del ritme, i tampoc una veu agradable, lamentablement vaig dir que no perquè reconec que el meu espai no és el sonor.

Va costar-me dir no, però crec és més important encara conéixer les meues possibilitats i reconéixer les limitacions; tot i això, per descomptat que continuaré escoltant-los i acompanyant-los en les seues actuacions. M'agrada el que fan i com ho fan i reconec que la seua realitat és diversa i que la seua creativitat no és la meua. Tal vegada la meua siga una altra...

Gràcies per convidar-me, i malgrat el meu "no", reconec que sempre és bo i enriquidor saber que puc comptar amb persones com vosaltres que amb la vostra dedicació al grup, ajudeu a fer que el panorama dels grups i cors del nostre estimat Castelló es puga veure una mica diferent, i no ho dubteu, si algun dia, cosa poc probable, m'arribara el talent i m'animara a "cantar" ho faria sens dubte amb vosaltres.