La tardor: temps de tords i de paranys.

El tord, a causa del seu comportament migratori i abundància, ha estat i és, una de les aus més caçades en territoris de la vessant mediterrània. Aquest fet ha incentivat als habitants dels territoris receptors d'aquestes aus a desenvolupar al llarg de centenars anys tot un conjunt de tècniques cinegètiques destinades a la seua captura. En terres de Castelló a més a més dels enfilats, cepet i, escopeta, el parany era la forma de caça la més practicada.

La migració forma part del comportament fonamental del tord, i és aquesta característica la que facilita la seua activitat cinegètica. Es desplaça sobretot de nit, sent, durant molts anys, el parany el mètode de caça de tords més antic. Això no obstant, el parany és un mètode il·legal de caça registrat en la directiva d'aus europea des de l'any 1979. A la Comunitat Valenciana, en la llei de caça de l'any 2004, també s'especifica que queda totalment prohibit l'ús de substàncies adhesives per caçar.

Però, a pesar que es tracta d'un mètode il·legal, els paranyers mai han abandonat del tot aquesta pràctica, exposats aleshores a acusacions ecologistes i sancions administratives. El parany per aquestes terres està considerat més que una modalitat de caça, forma part de l'herència i el legat transmés de pares a fills.

Tradicionalment, el període hàbil de caça del "turdus philomelos" o tord comú, una xicoteta au de pic i potes curtes, començava al voltant del segon diumenge d'octubre i s'allargava fins meitat de febrer, és a dir a la tardor.

I en plena tardor, el 31 d'octubre de 1922, demà farà cent anys, a la primera pàgina del "Heraldo de Castellón" es publicava una doble columna remesa des d'Onda i signada amb el pseudònim "el bachiller azul" que amb el doble títol: "Otoñal. La caceria del tordo", venia a explicar aquest tipus de cacera, definint-la com a esport dels més innocents, higiènics i graciosos, a la que els autòctons d'aquells indrets, tenien gran afició per l'afinitat a la seua idiosincràsia, actituds y costums socials.

Un tipus de cacera que, continua dient l'anònim redactor, és simpàtica, molt practicada i en aquells temps, una mica desnaturalitzada, per l'afany d'alguns caçadors d'introduir el luxe, ja que la preparació de tota la parafernàlia que envoltava aquest tipus de caça suposava un coneixement de les aus i els seus costums i, a la vegada un tractat d'estètica per preparar l'engany.

Parla l'articulista de la preparació d'oliveres i garroferes, de la col·locació de barres horitzontals amb forats plens de greix on es paren les varetes d'espart rebossades amb el visc, de manera que en parar-se el pardalet, pel mateix pes i embarronat amb el visc, cau a terra, moment en què el caçador, armat amb una raqueta, els persegueix i atrapa, ja que el tord no pot eixir del cobert format per les rames més baixes i un espés teixit de canyes que rodegen l'arbre.

Per atraure l'atenció dels tords en vol, i que es paren a l'engany es fa servir el reclam, els anomenats "titadors", uns altres tords, engabiats, que criden per la por que els produeix la presència d'un mussol lligat a una paleta que, el caçador arrima a les gàbies en el moment oportú, engany que atrau irremeiablement els seus congèneres.

És tal l'emoció que provoca aquest espectacle del parany en "el bachiller azul" que fins i tot arriba a confessar-se poeta, "sa de cos en plena natura i d'ànima en identificar-se amb ella".

Han passat cent anys, ha arribat novament la tardor, tornen a arribar els tords, però els paranyers continuen encara treballant per a després d'un bon grapat d'anys de ser considerats il·legals, aconseguir demostrar que el futur del parany és possible.

Cal trobar una solució que done encaix legal a la pràctica paranyera i garantisca la seua conservació. És indispensable desenvolupar sistemes que marquen el futur d'aquesta forma de caça tradicional de les nostres comarques des del total respecte a la llei i al medi ambient.

No sóc caçador, però m'agraden les tradicions i des del respecte considere que és necessari i imprescindible, forma part del poble obtenir via lliure per recuperar, com deia el poeta, aquesta pintoresca cacera, la pràctica del parany.