Santa Bàrbara...

Va haver-hi un temps, allà pel segle XVII en què als extramurs de la nostra ciutat, prosperaren fins a tres ravals, un al nord, l'anomenat "del Pla", un altre a l'oest "el ravalet" que mai va arribar a tenir molta importància, i un tercer al sud, conegut amb els noms de la Trinitat, Sant Francesc o Santa Bàrbara.

El "del Pla" rebia inicialment el seu nom per estar ubicat als voltants de la planura que s'obria més enllà del portal de la Puríssima; amb posterioritat i per influència de la comunitat religiosa dels caputxins, va prendre el nom de Sant Fèlix. El Ravalet, com el seu nom indica, estava conformat per un xicotet nucli de cases construïdes als voltants de l'actual plaça de Tetuan, antic calvari i hort dels corders. Hui, desarrelat com a raval, només manté el seu nom i el record la gaiata 6. El tercer conegut en l'actualitat com de la Trinitat deu el seu darrer nom a l'església que el presideix, tot i que durant molts anys va ser conegut com de Sant Francesc per romandre des dels inicis del segle XVI i fins a l'any 1835 un convent de frares franciscans i, des d'aleshores fins al 1953 l'antiga caserna militar de cavalleria i infanteria, tot i que inicialment aquell raval va prendre el nom de Santa Bàrbara.

No sabem a ciència certa el perquè Bàrbara de Nicomedia, la màrtir cristiana reconeguda com a santa per l'església catòlica, va tenir un protagonisme especial a la nostra ciutat, però és ben cert que allà pels inicis del segle XIV, només uns anys després del trasllat de la ciutat des del castell al pla, a la zona d'extramurs, al sud, en terres del Consell, al secà, existeix una ermita dedicada a la santa i que per molts anys va ser custodiada pels frares agustins que amb l'ajuda municipal van ser els encarregats de mantenir-la, fins que van ser substituïts pels frares franciscans a partir del segle XVI, frares que, curiosament, prenen el nom de "frares de santa Bàrbara" i que ocupen aquella modesta construcció que, amb posterioritat és enderrocada per aixecar, amb l'ajuda del Consell, ja al segle XVII el grandiós edifici amb pati claustral i tres plantes amb una gran església que va mantenir l'altar major dedicat a la santa. Església que va sofrir diferents enderrocs i reconstruccions fins que el convent va ser desamortitzat.

Sembla que, allà pel segle XVIII i en record de l'antiga ermita, existia entre els diferents carrers del barri, un dedicat a la santa, tot i que la referència més directa la trobem el febrer de 1859, quan el Consell municipal decideix donar el nom de "Santa Bàrbara" a un carrer situat a l'altre costat de la Vila, al raval de Sant Fèlix, entre la Ronda Magdalena i la plaça d'Isabel la Catòlica, carrer que en plena guerra civil i al llarg de 4 anys, prendrà el nom del periodista i anarquista català José Nackens. Acabada la guerra recobra el seu nom original que manté en l'actualitat.

Un carrer, Santa Bàrbara, que tradicionalment ha celebrat les seues festes anuals el primer cap de setmana d'octubre, en uns dies diferents del que el santoral dedica a Bàrbara, el 4 de desembre, com també passa amb les festes dels carrers veïns, Mare de Déu del Lledó, Sant Roc o inclús la festa de tot el barri Sant Fèlix, que ni són al maig ni a l'agost, amb una explicació lògica i que cau pel seu propi pes: "celebració de la festa quan la feina ho permet", després dels llargs dies de sega de l'arròs del final de l'estiu i abans de l'inici de les jornades completes de la collita de la taronja, tenint en compte que el barri és llaurador per excel·lència.

Ara, mentre açò escric, s'escolten coets, és el matí del dia gran. Els veïns s'apresten a celebrar en germanor la festa. Els cobertors lluiran als balcons, els joves i no tan joves s'abillaran de gala per acompanyar la imatge a l'església i, en tornar, compartiran porrat i xarrades, amistats i records.

Música, traques, risses, coets, rotllets, pa beneit, primes... tot per mantenir viva una tradició en un poble, Castelló, que sent treballador també sap divertir-se i rendir record a un temps passat, ni millor ni pitjor, simplement diferent, en aquest cas al voltant d'una santa, Bàrbara, protectora de llamps i tronades. Bona festa, amics.