Aleshores, a què ve el títol del post us preguntareu, oi? Mireu, tot té una
explicació... Conills en referència a un carrer de Castelló, al centre
neuràlgic del barri de Sant Fèlix, al nord de la Vila. Conills va ser la
denominació tradicional des dels orígens del carrer allà pel 1663, prenent a
partir de 1941 el nom oficial de Sant Josep; carrer situat entre els de
Sanahuja, antic" Moreres" i San Fèlix, per uns anys, el del republicà
"Lerroux".
Un carrer que de manera diferent a aquells que l'envolten, cas de Santa
Bàrbera, Sant Fèlix, Sant Roc o Verge del Lledó, no celebra "festes
religioses", no festeja a Sant Josep, el sant espòs de la Verge Maria i
pare de Jesús, com seria d'esperar, però que no per això renuncia a "fer
festa", a mantenir viva la convivència del veïnat i, arribada la tardor,
el tercer divendres d'octubre, celebra des de fa un bon grapat d'anys un
"sopar de germanor", on els veïns i amistats s'ajunten, finalitzat
l'estiu, per compartir rialles, comentaris, històries i cabòries, al voltant
d'un àpat i, generalment, acabar la festa amb alguna actuació musical
tradicional, que ve a recordar-nos que són un poble de clares arrels musicals
valencianes. Enteneu ara el perquè de la primera part del títol?
En aquestes actuacions que els veïns comboien any rere any , de manera quasi improvisades i a nivell molt familiar, han passat pel carrer figures i grups com "Voz y modos", "Els llauradors", rondalles del poble i d'alguns pobles veïns, o diferents grups de balls tradicionals. Tot per fer festa.
Aquest any, anit, no podia ser menys i, ara comprendreu la segona part del
títol, la persona convidada i que va fer-nos gaudir del veritable esperit del
poble va ser un xativí, Josep Gimeno i Montell, conegut pel nom artístic de Pep
Gimeno "Botifarra", un cantaor tradicional valencià amb una llarga
trajectòria en la música, un fort element festiu.
A molts pobles del nostre país, també a Castelló i sobretot al raval
llaurador, hi ha hagut la tradició de posar un malnom o motiu a les persones
d'una mateixa família i aquest nom passa de pares a fills i moltes vegades sense
saber el perquè. Aquest motiu individualitza i fa que siga molt més fàcil
localitzar les persones del poble i de la terra. Els motius poden contenir una
dosi de bon humor, ser irònic o ofensiu; hi ha que fan referència als oficis, a
un tret físic, a una feina, al lloc d'origen a una anècdota per recordar, a una
situació familiar... En el cas que ens ocupa "Botifarra" a més a més
de ser reivindicat com a nom artístic del cantaor i versador, sembla vindre-li
de la família de la seua besàvia i ves tu a saber el perquè...
Siga com siga, el bo de "Botifarra" anit, i per més de dues hores, va anar cantant i narrant romanços, malaguenyes, cançons de batre, granaïnes, havaneres i altres músiques, recitant de memòria centenars de frases fetes, embarbussaments, romanços i contalles, d'una terra valenciana, amb la qual majoritàriament tots els presents ens identificàvem, fent de la nit una gran nit de la música tradicional i, entre rialles i romanços, aconseguir fer realitat, encara que fos per uns moments, el fet tant desitjat de "somniar un món sense violència, ple de pau i llibertat".
I tot gràcies a l'empenta d'uns veïns d'un carrer de Castelló, que a mesura
que va transformant-se, no deixa de costat els seu orígen agrícola, llaurador i
impulsor de la llengua pròpia.
"Conills i Botifarra", un carrer i un cantaor, van ser els
veritablens protagonistes d'un 14 d'octubre al nostre poble. Gràcies i per
molts anys més que puguem, d'una banda continuar acompanyant el veïnat a la
seua festa ,que cada any és una mica més nostra i de tots, i d'altra, seguir escoltant plegats la veu i la
música, la cultura i la tradició que sols Pep coneix tant bé.
Una nit familiar, entranyable i molt divertida. Gràcies conills i conilles, gràcies Botifarra i gràcies també al guitarrista i balladors!
ResponElimina