A Castelló per allò de la Plana i de tenir les muntanyes a pocs quilòmetres de la Vila, sempre hi ha hagut afició a la bicicleta. Per molts anys va ser el mitjà emprat pels jornalers de la llaurança per desplaçar-se al llarg i ample del terme, una ferramenta que estalviava temps en els quefers diaris.
Amb posterioritat, als anys
60 i 70 del segle passat, van arribar els ciclomotors, amb motorets de 49 cc, i
per allò de la comoditat, les bicicletes van deixar pas als Velosolex,
Mobilette, Peugeot o Vespino, que van fer-se "els amos" dels carrers
i camins del terme.
Però la bicicleta mai va
arribar a desaparèixer i va passar a ser un objecte de joc pels més menuts i
l'element bàsic per una pràctica esportiva, el ciclisme. Tallers i punts de
venda van adaptar-se als nous temps: Casañ, Abad, Musné..., van continuar
mantenint viva i engrandint la tradició del pedal a Castelló.
Que a la ciutat hi havia
gran afició a la bicicleta ho demostra el fet que, tal dia com hui, de l'any
1947, fa 75 anys, a la segona pàgina del "Mediterraneo" s'anunciava
com a esdeveniment esportiu de l'any l'imminent inici, l'endemà, de "La I
Volta ciclista a la provincia de Castellón", una competició "no
professional" per etapes i organitzada per "Educación y
Descanso"; amb un nombre de corredors inscrits massa nombrós pel bon
desenvolupament de la prova, finalment van acceptar-se 53 corredors,
assenyalant-se que entre els equips participants figuraven els "Del frente
de juventudes".
Resulta del tot curiós el
fet que els corredors i les seues bicicletes havien de presentar-se la nit
anterior a l'inici de la carrera, entre les 20 i les 22 hores, a la Prefectura
provincial de Educación y Descanso al carrer d'en José Antonio, pel preceptiu
precintament de les màquines.
La primera etapa va transcórrer entre Castelló i Sogorb, amb 66 quilòmetres de recorregut, sent Salvador Jarque, el guanyador amb un temps de 2 hores i 24 minuts. La segona, va transcórrer entre Sogorb i Llucena, amb 94 quilòmetres i dividida en dues parts, Sogorb-Onda, en la modalitat contra rellotge i, després de dinar, Onda-Llucena en línia, resultant Miguel García el guanyador amb 3 hores i 1 minut.
La tercera va recórrer les
carreteres entre Llucena i Vinaròs amb 116 quilòmetres i va estar plena de
curiositats; d'una banda, la neutralització per quatre hores de la carrera en
arribar a Sant Mateu per donar temps als corredors per dinar i, d'altra, el fet
que Alejo Ramón de 16 anys, el més jove dels ciclistes participants en la
cursa, en sofrir una avaria en la seua màquina a deu quilòmetres de la meta, en
lloc d'abandonar va decidir fer el trajecte a peu i amb la bicicleta al muscle.
El guanyador de l'etapa va ser el corredor de Borriana Francisco Llorens amb un
temps de 3 hores i 45 minuts, ocupant el lideratge de la prova el corredor
Vicente Devis.
La quarta i darrera etapa de la Volta va anar entre Vinaròs i Castelló amb un total de 78 quilòmetres, i guanyada a l'esprint per Miguel García amb un temps de 2 hores i 32 minuts, qui va ser tambéel guanyador final del premi de la muntanya; 35 dels 53 inicials van ser els ciclistes que van aconseguir finalitzar la carrera. Vicente Devís de la "Prefectura comarcal de Borriana" amb un total d'11 hores 50 minuts i 35 segons va obtenir la victòria a la general individual i Vicente García de "Educación y Descanso" de València, va ser "el farolillo rojo" a 2 hores i 27 minuts del líder.
No sé quantes edicions més
es farien d'aquesta prova, però el cas és que 36 anys després, el 1983
s'anuncia per a primers de juny "La I Vuelta a Castellón", competició
de ciclisme en carretera que encara continua celebrant-se, arribant el 2022 a
la seua trenta-novena edició.
I l'afició continua i no para de créixer. Cada any més i més grups ciclistes ocupen, sobretot els caps de setmana les carreteres, "Dos rodes", "Pedal" i d'altres es nodreixen de joves i no tant joves que pedalegen per matar el cuquet.
El març del 2013 es crea el
"Club Ciclista Costa d'Azahar" i un any després l'escola de ciclisme de la
ciutat de Castelló. Més encara de la passió per la bici i el plaer de prendre's
una bona cervesa escoltant bona música neix una cafeteria molt especial, la
Bicicleta Café, que aglutina a Castelló tots aquells que mantenen algun nexe
d'unió a les bicicletes, ja fos per aficionat practicant, usuari de bici urbana
o simplement als seguidors del ciclisme.
Altres temps, altres
carreres, nous temps, noves bicicletes, nous espais en un mateix poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada