Per quan el SDDR a Castelló senyor Toledo?

El BOE del 9 d’abril del 2022, fa ja més de quatre anys, va publicar la llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, document elaborat amb la finalitat d’aconseguir la prevenció i la reducció de la generació de residus i dels impactes adversos de la seua generació i gestió, la reducció de l’impacte global de l’ús dels recursos, protegir el medi ambient i la salut humana i efectuar la transició a una economia circular i que entre altres disposicions incloïa el deure d'implantar, a tot el territori nacional i en el termini de dos anys, un sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos, conegut popularment com a sistema SDDR.

El SDDR consisteix, bàsicament, que les ampolles de plàstic s'hauran de poder tornar a les botigues com ja es va fer durant molts anys amb les seues cosines de vidre, els anomenats cascos. En aquest sistema, cada ampolla té un valor econòmic (uns cèntims) que, com a fiança, avança el consumidor en comprar la beguda. Aquesta quantitat es torna al client quan retorna l'ampolla al comerç. L'envàs es recupera així per reciclar-se o reutilitzar-se.

La Llei 7/2022 i el posterior Reial decret 1055/2022 d'envasos i residus d'envasos van fixar un objectiu intermedi del 70% de recollida separada d'ampolles de plàstic d'un sol ús el 2023. Segons les dades comunicades pel Ministeri de Transició Ecològica l’any 2023 es van recuperar 88.000 tones d'ampolles de plàstic, d’un total de 214.000 posades al mercat, un 40% del total quan la llei havia posat com a objectiu que havia de ser un 70%, per la qual cosa i per incentivar la recollida i abans de la implantació del SDDR, amb l’horitzó pràctic del novembre del 2026, es va crear el programa RECICLOS-SDR, Sistema de Devolució i Recompenses socials i ambientals per reciclar llaunes i ampolles de plàstic de begudes, ajudant col·lectius vulnerables, protegint l'ecosistema i participant en diferents sorteigs. Iniciativa que va romandre activa fins a l’inici del 2026 en què va entrar-se en un “període de transició” envers el SDDR, fent-se públic que en lloc de continuar amb el sistema de recompenses, aquells que continuaren reciclant disposarien d’un codi QR que els havia de permetre rebre una newsletter, un email amb les actualitzacions del projecte i permetre fer un seguiment del canvi.

Prompte entrarem en el darrer trimestre del 2026 i, tot fa semblar que el termini per l’entrada en vigor del sistema SDDR tornarà a incomplir-se perquè no s’ha posat en marxa la maquinària administrativa que ha de garantir aquest sistema.

De vergonya que no siguen els nostres governants capaços d’implantar un model que en altres països fa anys que funciona i, el que és més important, assolint unes taxes de recuperació de vora el 90% i que s’agafen ara al reglament europeu que atorga un termini de fins al 2029 per implantar-lo.

La Asociación de Fabricantes y Distribuidores (Aecoc), està d’acord amb aquest nou endarreriment, ja que a través de la seua patronal afirmen que és un termini raonable perquè les empreses puguen adaptar-se al sistema de recollida; jo em pregunte, quatre anys no han estat suficients per a fer aquesta adaptació? No hi haurà altres interessos al darrere?

Més encara si escoltem als dirigents de Recero, organització espanyola sense ànim de lucre que presenta com a objectiu principal impulsar la transició envers un model d’economia circular, que afirmen que el retard a Espanya és degut a la voluntat de determinats representants del sector de la distribució a dilatar la implantació de l'SDDR, considerant que els seus arguments són en realitat “excuses per no fer front a la responsabilitat del productor”.

Si el govern espanyol ja va reconéixer a la fi de l’any 2024 el fracàs del reciclat de les botelles de plàstic i va obligar-se a implantar abans del novembre del 2026 el sistema de dipòsit i retorn, és absolutament impresentable que ara, per interessos que als veïns se’ns escapen, s’accepte un nou endarreriment.

Són aquestes darreres setmanes les que a Castelló s’estan retirant els antics i antihigiènics contenidors soterrats, a la vegada que, dins el pla de renovació de contenidors de superfície, el regidor d’urbanisme, infraestructures i Serveis Públics, senyor Toledo, afirma que per avançar en un model de recollida més senzill i eficient, es canviaran més d’un miler de contenidors grocs.

No senyor Toledo, no cal canviar “els grocs” el que cal és fer-los desaparéixer dels carrers, exigint i implantant ja, podem ser pioners, per què no?, el sistema SDDR a la nostra ciutat. Seria un bon encert de cara a les següents eleccions municipals…